Decadència i Renaixement literari català: definició, causes i autors

1. Definició i Cronologia de la Decadència

Defineix el terme Decadència i situa’l cronològicament. Cita els tres corrents literaris que són propis d’aquesta època. (1 p.)

La Decadència es va produir al segle XV, marcant la fi de l'Edat Mitjana i l'inici de l'Edat Moderna. Aquest període s'estén aproximadament des de la caiguda de Constantinoble (1453) fins a la Revolució Francesa (1789). Són tres segles i mig en què la societat europea va configurar un nou ordre sociopolític, una nova manera d'entendre el món i una nova sensibilitat artística.

En el context català, la Decadència implica una decadència de la literatura catalana culta. L'expansió de l'Humanisme italià va constituir la base i el punt de partida dels grans moviments artístics i literaris de l'Edat Moderna. Els tres corrents literaris principals d'aquesta època són:

• El Renaixement (segles XV i XVI).
• El Barroc (segle XVII).
• La Il·lustració i el Neoclassicisme (segle XVIII).

2. Causes Polítiques de la Decadència

Indica 4 causes polítiques que ocasionaren la Decadència. (1p.)

(Aquesta secció requereix la resposta específica de les 4 causes polítiques, que no estan detallades en el text original.)

3. Estètica i Autors del Renaixement

Sintetitza l’esperit de l’estètica del Renaixement. Situa’l cronològicament. Cita un autor de cada gènere: poesia, narrativa i teatre. (1p.)

L'Esperit Estètic del Renaixement

El Renaixement va representar, en el terreny de la poesia, el triomf del petrarquisme. Els temes més habituals d'aquest corrent van ser l'amor, la natura i els mites clàssics. Quant a les formes mètriques, es produeix la consolidació del sonet i del decasíl·lab italià sense cesura.

Autors Destacats per Gènere

Poesia

Pere Serafí: Va ser el poeta més important de la literatura catalana del segle XVI. La seva obra constitueix una cruïlla de corrents literaris: antics i moderns, cultes i populars.

Narrativa (Prosa Dialogada)

Els humanistes italians van conrear la prosa dialogada, tècnica que els escriptors catalans van adoptar. El diàleg català més important va ser Los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfor Despuig.

Teatre

Durant el Renaixement va sorgir a Europa una nova dramatúrgia de contingut civil. Germana de Foix va crear una cort aristocràtica a l'estil de la cort reial de Nàpols. En aquesta cort d'estil renaixentista s'hi organitzaven balls, festes i representacions teatrals. Les obres representades mostren l'ambient aristocràtic i sumptuós de la cort i la situació de diglòssia.

Joan Ferrandis d'Herèdia és autor de La Vesita, una farsa alegre i despreocupada sobre les dames valencianes i els seus costums socials.