Anàlisi del Barroc: Columnata de Bernini i Pintura de Vermeer
Columnata de Sant Pere del Vaticà: Anàlisi
Fitxa Tècnica
- Arquitecte: Gian Lorenzo Bernini
- Cronologia: 1656-1667
- Localització: Ciutat del Vaticà, Roma (Itàlia)
- Estil: Barroc
- Sistema constructiu: Arquitravat
- Dimensions: 15 m d'alçada de les columnes
Descripció i Anàlisi Formal
La plaça va ser dissenyada per acollir un gran nombre de pelegrins i garantir una visió perfecta del papa durant la benedicció que es fa des del balcó de la basílica. Per solucionar els desnivells del terreny, el terra està lleugerament inclinat. Davant de la basílica es va situar un obelisc egipci. A continuació dels braços rectes, s'obre una gran el·lipsi el centre de la qual és l'obelisc, secundat per dues magnífiques fonts. Aquesta el·lipsi està formada per dues mitges circumferències, els centres de les quals estan separats per un espai de 50 metres.
El pòrtic està constituït per quatre fileres de 296 columnes d'estil dòric amb un entaulament jònic. La columnata està culminada amb una balustrada que acull 140 estàtues de sants. El disseny dels braços rectes recorda la plaça del Campidoglio de Miquel Àngel.
Funció
La funció de la plaça era dotar la basílica de Sant Pere d'un accés digne de la seva categoria com a seu de l'Església i, alhora, acollir els fidels durant les grans cerimònies.
Al·legoria de la Pintura: Anàlisi de Vermeer
Fitxa Tècnica
- Autor: Jan Vermeer
- Cronologia: 1666-1673
- Estil: Barroc
- Tècnica: Oli sobre tela
- Dimensions: 120 cm x 100 cm
- Localització actual: Kunsthistorisches Museum, a Viena
Context Històric
Aquest quadre sorgeix després de la independència d'Holanda de la Corona Espanyola. Els clients importants eren els burgesos, que compraven sobretot paisatges, natures mortes i retrats. L'oli sobre tela és el gran protagonista de l'època, i els pintors holandesos i flamencs són els creadors d'aquesta tècnica.
Anàlisi Formal i Composició
La composició, pròpia del Barroc, es divideix en tres franges verticals. D'esquerra a dreta: el primer tram està presidit per la cortina; al centre, la dona; i a la dreta, el pintor. És una composició senzilla que provoca una impressió d'ordre, serenitat i calma, tot i que no és simètrica.
L'espai està representat amb les lleis de la perspectiva. El punt de fuga s'ubicaria a la zona on es troba la noia, una mica per sota de la seva mà dreta. Vermeer és un geni representant objectes, que estan perfectament integrats en l'escena. L'excel·lent qualitat de la llum, dels contorns i dels materials fa pensar que és una imatge fotogràfica.
Llum i Color
Predominen els colors terrosos (sorra, ocres, marrons), tot i que a la cortina hi ha blancs i grocs. En general, són colors càlids i suaus, no estridents. Les figures estan ben definides, però amb contorns difuminats per crear una impressió de realitat. No predomina clarament ni la línia ni el color.
La llum sembla natural i il·lumina l'estança des d'una finestra que no es veu, però s'intueix. Aquest tractament de la llum provoca una gran impressió de realitat. Els colors utilitzats —groc llimona, blau, gris perla, negre i blanc— es barregen per crear una atmosfera intimista. Vermeer utilitza pinzellades diferents: gruixudes en els cortinatges, les cadires i el llum, i més diluïdes a la resta del quadre.
El Punt de Vista
L'espectador, situat darrere del pintor i al nivell de la cortina, s'integra en l'escenari i esdevé algú que veu sense ser vist.
Funció i Significat
L'obra es pot interpretar com una competició entre la pintura i les altres arts, un homenatge a les belles arts o una lloança a les arts en general, incloent-hi el teatre i la música.