Anàlisi del Cop d'Estat de 1936: Inici i Desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola
El Cop d'Estat de 1936: Inici i Desenvolupament
El novembre de 1935, el General Emilio Mola va iniciar la conspiració del Cop d’Estat amb l'objectiu d'apoderar-se de Madrid i Barcelona per paralitzar la República, preveient l'ús de la violència des del principi.
Trasllat de Tropes i Insurrecció
- Es va traslladar l'Exèrcit d'Àfrica a través del "Dragon Rapide", una avioneta facilitada per l'amo de la Banca March i principal contrabandista, Joan March.
El 17 de juliol, a Melilla, es va dur a terme el Cop d’Estat pel Coronel Juan Yagüe. Els dies següents, es va produir la insurrecció i els rebels van començar a apoderar-se de zones rurals, Sevilla i Saragossa.
Fracàs Inicial i Reacció Republicana
Tot i així, el Cop d’Estat va fracassar parcialment. Azaña va substituir a Quiñones per Jose Giral, qui va decretar mesures per frenar i dissoldre l'exèrcit sublevat. Jose Giral va armar els sindicats des del front popular, generant un gran entusiasme popular.
Derrotes de la Insurrecció
La insurrecció militar va ser derrotada a:
- Madrid
- Astúries
- El País Basc
- València
Pel que fa a Barcelona, Federic Escofet va dirigir les milícies populars (sota el control de Companys), mentre que Godet es va posar al capdavant de l'exèrcit, resultant en una victòria per a les milícies després d'una dura batalla.
Nomenclatura i Context Ideològic
En aquella època, s'explicava que el Cop d’Estat es devia a una conspiració internacional contra Espanya, per la qual cosa se'l va anomenar "El Glorioso Lanzamiento Nacional".
La Divisió del País
El país va quedar partit en dos bàndols clarament definits:
Bàndol Republicà
D'una banda, totes les zones rurals i industrials, les classes subalternes i els intel·lectuals catalanistes es van posicionar a favor de la República, ja que era sinònim de progrés i esperança.
Bàndol Feixista/Sublevat
D'altra banda, hi havia els catalans de Franco, conservadors de dretes, catòlics, propietaris amb interessos adversos a la República, la majoria de bisbes, partits polítics i associacions de dretes, l'oligarquia espanyola i l'Església, que es van posar al costat del bàndol feixista.
Intervenció Internacional
El 20 de juliol de 1936, els sublevats vivien una situació crítica a causa del fracàs del Cop d’Estat. No obstant això, el Govern italià i el III Reich van intervenir de forma molt activa mitjançant munició, combustible, crèdits i bloquejos marítims, salvant el Cop d’Estat. Pel que fa al suport republicà, aquest comptava principalment amb la Unió Soviètica.
El Comitè de No Intervenció
A més, les democràcies liberals no van cooperar gens a favor de la República. El govern francès, tot i tenir-ho previst, va cedir al govern britànic per obtenir beneficis d'aquest. Junts, van fundar el Comitè de No Intervenció, que en realitat va ser únicament un bloqueig contra la República.
Desintegració de l'Estat i Violència
Per part de l'Estat, aquest es va desfer: les forces d'ordre i l'autoritat van desaparèixer. Això va ser vist com la fi de la injustícia i de l'opressió, fet que va desencadenar atacs violents de forma espontània. Es van formar patrulles de control amb l'objectiu de capturar feixistes; aquestes patrulles es van conèixer com els "incontrolats" pel seu abús de poder, robatoris constants i assassinats.