Anàlisi del Pronunciament de Martínez Campos i el Bipartidisme Espanyol
Restauració Borbònica: El Sistema Canovista
El pronunciament de Martínez Campos el desembre del 1874, acollit favorablement per l'exèrcit i per les forces polítiques conservadores, va significar la restauració de la monarquia en la persona d'Alfons XII, l'únic fill mascle d'Isabel II.
El polític del moment va ser Antonio Cánovas del Castillo, que va assumir la regència fins a la tornada del rei, el gener del 1875. El nou règim polític és conegut com a "sistema canovista". Consistia en una monarquia parlamentària en què dos partits es turnarien pacíficament en el poder i que coincidissin ideològicament en l'essencial.
Objectius del Sistema Canovista
Per aconseguir el seu propòsit, es van plantejar dos objectius principals:
- Elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme.
- Pacificar el país posant fi a la Guerra de Cuba i al conflicte carlí.
Els Partits del Torn
Partit Conservador
El Partit Conservador va ser creat per Cánovas i comptava amb el suport de l'Església. Era un partit d'una monarquia parlamentària amb unes llibertats restringides i, a més, presentava un sufragi censatari per por de la democràcia.
Partit Liberal
El Partit Liberal el liderava Sagasta. Era un partit laïcista que propugnava el reformisme. Representava també els interessos de la burgesia, però defensava un sufragi universal i un conjunt de llibertats més amplis.
La Constitució del 1876
Un altre objectiu fonamental va ser elaborar una constitució, que va ser l'anomenada Constitució del 1876. Aquesta va ser una clara mostra de liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les Corts i el Rei.
Poders del Monarca
La Constitució concedia amplis poders al monarca, com ara:
- Nomenar i separar lliurement els ministres.
- Sancionar i promulgar les lleis.
- Convocar, dissoldre i suspendre les Corts.
El Frau Electoral i el Caciquisme
Quan es convocaven eleccions, començava el frau electoral. Des de Madrid es transmetien instruccions als governadors civils de cada província. Aquests elaboraven la llista dels candidats que havien de sortir elegits en cada localitat i la comunicaven als cacics locals, que s'encarregaven de la manipulació dels resultats electorals mitjançant diversos procediments que anaven des de les amenaces, a la falsificació del cens o la "tupinada".