Anàlisi del Sector Industrial a Espanya i la seva Evolució

1. Població Ocupada en el Sector Industrial (2008)

Aquest mapa gràfic temàtic mostra la població ocupada en el sector industrial l'any 2008. Podem observar que les zones amb més població activa en aquest sector són el Barcelonès, seguit de la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana. També cal destacar el País Basc, Navarra, la resta de la Comunitat Valenciana, Múrcia, el litoral català i el gallec. Les altres províncies tenen poca industrialització, ja que es dediquen principalment al sector primari i no tenen un sector industrial desenvolupat com a la resta d'Espanya. Els nuclis més importants d'industrialització són Catalunya, el País Basc i Madrid.

2. Definicions

Deslocalització: Acció que realitza una empresa quan mou part de les seves fàbriques a països subdesenvolupats per abaratir els costos.

PIME: Petita i mitjana empresa. Grup format per un nombre de treballadors inferior als límits estipulats pel govern.

Outlet: Botiga on es venen productes de diferents marques que estan fora de temporada i es venen més barats.

Marca blanca: Productes, com ara alimentació o drogueria, que són els mateixos que la marca original però més barats i amb una marca diferent.

Colònia industrial: Fàbriques tèxtils situades a les conques dels rius per aprofitar l'energia hidràulica com a font d'energia.

3. Principals Subsectors Industrials

A Espanya, trobem la indústria siderúrgica al País Basc, la metal·lúrgica i química a Catalunya. A Madrid predomina la construcció i l'automobilisme. A les regions interiors i de menys tradició industrial trobem la indústria agroalimentària. A Galícia es situa la construcció naval i la indústria conservera, i al País Valencià trobem el sector del moble.

La presència d'indústries al litoral s'explica per la facilitat d'accés als ports, que permeten l'entrada de primeres matèries i la sortida del producte manufacturat. Madrid, tot i ser interior, està industrialitzat per ser la capital d'Espanya.

Altres factors que influeixen en la localització industrial són l'accés a les primeres matèries, el tipus de mà d'obra, l'existència d'un mercat consolidat, el grau de desenvolupament tecnològic, les economies d'escala o d'aglomeració i les ofertes de l'Estat.

A Catalunya, trobem el sector tèxtil i químic a Barcelona i la seva àrea metropolitana, i a Tarragona el sector químic. A la franja nord, trobem el sector automobilístic i metal·lúrgic. Finalment, a Catalunya central trobem els sectors agroalimentari, del moble i del paper.

4. Evolució del Sector Industrial a Espanya

L'any 1984, després de la crisi del petroli, es va aprovar la Llei de Reconversió i Reindustrialització, que pretenia remodelar la indústria afavorint les més competitives en el mercat europeu (com la indústria química) i eliminant les que no ho eren (com la siderúrgica i la tèxtil). Algunes indústries de la CCE, com el sector agroalimentari, el paper i el moble, es van veure beneficiades.

Actualment, les indústries han invertit en la construcció de parcs tecnològics per reduir la dependència de l'exterior. Això ha portat a l'especialització i la introducció de maquinària, fet que ha disminuït la població activa en aquest sector.

5. La Població Activa en el Sector Secundari

Durant els anys 60, molta gent que treballava al sector primari va passar al sector secundari. Espanya es considerava un país industrialitzat, però a causa de la crisi del petroli, el nombre de treballadors en aquest sector va disminuir. L'any 2007, la majoria de persones amb treball es dedicaven a la indústria o a la construcció. En la construcció, els salaris eren més baixos que en la indústria i hi havia més riscos laborals.

6. Causes de la Terciarització

1. Progressiva industrialització: L'augment de la indústria ha generat un augment de la demanda de serveis com els transports.
2. Augment del turisme: Els turistes contribueixen al creixement dels serveis del sector terciari.
3. Increment del nivell de vida de la població: L'augment de la demanda de serveis relacionats amb l'oci, el turisme i la cultura impulsa el sector terciari.
4. Augment de la taxa d'activitat femenina: La incorporació de la dona al món laboral fa créixer la taxa d'activitat.
5. Creixement del servei públic: El sector públic és consumidor i productor de serveis.
6. Canvis en el mercat de treball: La crisi, les pèrdues de llocs de treball i les crisis industrials han impulsat el sector serveis.
7. Serveis a les empreses: Les empreses necessiten una sèrie de serveis per al seu bon funcionament.

7. Balança de Pagaments

A) Balança per compte corrent:

1. Balança comercial (importacions i exportacions)
2. Balança de serveis (ingressos i pagaments)
3. Balança de rendes (rendes procedents del treball)
4. Balança de transferències (diferència entre fons rebuts de l'estranger i fons transferits a l'estranger)

B) Balança per compte capital: Recull les inversions, incloent-hi les financeres, realitzades per capital estranger a Espanya.

C) Balança per compte financer:

1. Saldo positiu de la balança de serveis (equilibra econòmicament la balança)
2. Dèficit constant en la balança comercial (a causa que hi ha més importacions que exportacions)

7B) Procés de Terciarització de l'Economia Espanyola

En aquest canvi econòmic hi ha diverses etapes:

• 1959-75: Forta industrialització que va posar fi al predomini del sector primari i va augmentar el sector secundari.
• 1975-85: A causa de la crisi del petroli, l'economia va baixar en els sectors primari i secundari, mentre que el sector terciari va augmentar.
• 1985-2007: Els sectors continuen la mateixa tendència, amb el primari i secundari a la baixa i el terciari augmentant, però de manera més moderada.
• Des de 2008: Espanya va patir una crisi amb un gran nombre d'aturats, i el sector més afectat va ser el de la construcció per la crisi immobiliària.

7C) Comerç i Consum a Catalunya

El comerç i el consum tenen un paper molt important en l'economia catalana. Catalunya es caracteritza per tenir un gran nombre de botigues i el "comerç minorista tradicional", que consisteix en què la major part dels municipis tenen un carrer principal amb moltes botigues, la qual cosa augmenta el comerç i el consum a Catalunya.