Anàlisi dels personatges a 'La plaça del Diamant'
La mare d'en Quimet
Compleix una funció repressora com a extensió d'una societat patriarcal basada en el paper subsidiari de la dona com a òrgan reproductor i patrimonial d'una societat jerarquitzada, segons la classe social; menestral, però amb desig d'aburgesament, i religiosa.
Griselda
La dona d'en Mateu representa un model d'alliberament femení sense vincles emocionals amb un determinat concepte d'amor. D'alguna manera, adquireix els patrons masculins que representa en Quimet per a la Natàlia.
Julieta
Personatge que actua com a contrafort de la protagonista. Més vinculada cromàticament als ocells cantadors, és la companya en la iniciació del ball, i apareix en moments puntuals per fer costat a la protagonista.
Senyora Enriqueta
Actua com una mare logística de la Colometa. És ella que incita la protagonista al casament, qui li fa d'assistent dels fills i qui té una curiositat malsana per conèixer el desenvolupament de la nit de nuvis.
La Rita
"Era en Quimet. Els ulls de mico i aquella mena de cosa que no es podia explicar què era, però que anava tota de cara a fer patir." Certament, la filla és un personatge que sent la temptació de fer patir el seu promès Vicenç.
Quimet
És l'epicentre del model de masculinitat dominadora. Ben altrament que la Natàlia, l'home és presentat per la seva sensualitat i sexualitat latents: tots els seus atributs físics estan destinats a ressaltar-ne la virilitat bàsica, que l'emparenta amb un món animal depredador.
L'Antoni
És el negatiu d'en Quimet: no disposa d'un atractiu físic, ni de la seva capacitat sexual (és l'"esguerradet" que no pot procrear), però disposa de l'aliment, tangible i simbòlic, que necessiten la Natàlia i els seus fills.
Mateu
Actua com a reforç emocional de la protagonista. En efecte, la seva capacitat de comunicar-se amb la protagonista, el blau dels seus ulls associat al mar i a la flor, i el seu amor incondicional per la dona i la filla, el situen en un pentagrama simbòlic propi d'una determinada masculinitat-feminitat que el converteix en un personatge complet, però tràgic.
Antoni/Toni
Representa l'emblema de la masculinitat fàl·lica del pare i esdevé un potencial agent agressor (el revòlver amb què «mata» la senyora Enriqueta, n'és un exemple) que repeteix els esquemes paterns (n'imita la coixesa), però que el seu pas per la colònia li roba la infantesa i l'obliga a una maduresa traumàtica que perfila una nova essència.