Guia ràpida de substitució pronominal i oracions: CD, CI i més

Resum

Aquest document repassa la substitució pronominal (CD, CI, atribut, complement predicatiu, CRV i circumstancial) i els tipus d'oracions coordinades, subordinades adjectives i subordinades adverbials, pròpies i impròpies. Serveix per revisar ràpidament la gramàtica de les oracions en català.

Punts clau

Els CD determinats se substitueixen per el, la, els, les; els indeterminats per en; i els neutres per ho.
El CI singular es substitueix per li i el plural per els; quan CD determinat i CI singular coincideixen, s'usa hi.
Les coordinades copulatives uneixen (i, ni), les disjuntives exclouen (o, o bé) i les adversatives indiquen contrast (però, tot i això).
Les especificatives restringeixen l'antecedent i les explicatives hi afegeixen una qualitat no essencial, sempre entre comes.
Les subordinades causals amb perquè porten indicatiu, mentre que les finals amb perquè porten subjuntiu.
Les condicionals es classifiquen en tres graus segons el temps verbal de la prótasi i de l'apòdosi.

Posa't a prova

Substitució Pronominal

CD: Determinat: Article/Demostratiu (el, la, els, les); Indeterminat: Indefinit/Numeral/Quantitatiu (en); Neutre: Això/allò/oració subordinada (ho). CI: Singular (li); Plural (els). (CI+CD=Ordre normal; CD determinat+CI singular=Hi) Atribut: Ser, estar, semblar. Determinat: Article/demostratiu (el, la, els, les); Indeterminat: Indefinit/numeral/quantitatiu/això/allò/oració subordinada (ho). (Tò Enfàtic-En) C.Predicatiu: Adj, SN (Hi) (Dir-se/Fer-se-En). CRV: Regit per preposició (Hi) (Introduït per De-En). CCircumstancial: Mai pot ser un adjectiu (Hi) (CCL introduït per De-En).

Oracions Coordinades

Copulatives: Addició o suma d'oracions (i, ni)
Disjuntives: Elements que s'exclouen (o, o bé, o sinó)
Distributives: Alternança o distribució sense exclusió (ara...ara, ni...ni, o...o)
Adversatives: Indiquen contrast, exclusió, oposició (però, tot i això)
Continuatives: Indiquen continuïtat, successió (doncs, a més, fins i tot)
Explicatives: Significats que s'aclareixen, equivalen o es complementen (és a dir, o sigui)
Il·latives: Indiquen una conseqüència o una deducció de l'anterior oració (per tant, doncs, de manera que)

Oracions Subordinades Adjectives

Especificatives: Restringeixen o limiten l'extensió significativa de l'antecedent (Els atletes que van arribar molt cansats a la meta eren feos.)
Explicatives: Amplien o afegeixen una qualitat no essencial de l'antecedent; van sempre entre comes. (mateix exemple pero atletes,...meta,...)

Oracions Subordinades Adverbials

Pròpies

Es poden canviar per un adverbi.

Temporals: Caiguda de prepo. en "des que", "Després que", "abans que". 1. Anterioritat, 2. Simultaneïtat 3. Posterioritat 4. reiteració
Locatives: On
Modals: com, segons, tal com

Impròpies

Expressen relacions lògiques de causa consequencia...

Causals: Perquè+indicatiu=Causal. El "doncs" causal és incorrecte (Perquè, ja que, com que)
Consecutives: relació amb les coordinades il·latives (tan(t) que)
Finals: Perquè+subjuntiu=Final (Perquè, per tal que)
Concessives: Relació amb les coordinades adversatives (Encara que, malgrat que)
Condicionals: 3 graus: 1r. V en present ind.+V en futur 2n. V en imperfet de subjuntiu+V en condicional 3r V en plusq. de subjuntiu+V en condicional (fora que, llevat que)
Comparatives: Hi pot haver elements sobreentesos. 1. Superioritat (més que) 2. Inferioritat (menys que) 3. Igualtat (tan(t) com) 4. Proporcionalitat (com més/menys)

Preguntes freqüents

Quina diferència hi ha entre una oració subordinada causal i una final amb perquè?

Quan perquè va seguit d'indicatiu expressa causa, i quan va seguit de subjuntiu expressa finalitat. El document també indica que el doncs causal és incorrecte.

Quan s'utilitza el pronom hi en la substitució pronominal?

S'usa hi quan el CD és determinat i el CI és singular, i també en el CRV regit per preposició i en alguns circumstancials. Així es substitueixen els complements introduïts per a o en.

Quines són les oracions adverbials impròpies?

Són les que expressen relacions lògiques: causals, consecutives, finals, concessives, condicionals i comparatives.