Noucentisme Català (1906-1923): Context, Objectius i Literatura

Resum

Aquest document presenta el Noucentisme català, el moviment que va des de 1906 fins a 1923. Explica les seves coincidències amb el Modernisme, el context polític i social impulsat per la Mancomunitat, els objectius ideològics com la civilitat, el classicisme i el mediterraneisme, i les característiques de la literatura noucentista, així com les avantguardes europees.

Punts clau

El Noucentisme va durar del 1906 fins al 1923, any de l'inici de la dictadura de Primo de Rivera.
Els seus pilars ideològics són la modernització, l'exaltació del present, l'arbitrarisme, la perfecció formal, la civilitat, el classicisme i el mediterraneisme.
La Mancomunitat de Catalunya va impulsar escoles, biblioteques i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC).
Pompeu Fabra va dur a terme la normalització gramatical i ortogràfica del català estàndard.
La literatura noucentista rebutja la novel·la i prefereix la poesia, buscant l'artifici i la perfecció formal.
Les avantguardes europees, a l'inici del segle XX, busquen trencar amb la tradició i incorporen elements moderns com l'electricitat i la velocitat.

Posa't a prova

El Noucentisme: Cronologia i Coincidències

El moviment comença el 1906 i finalitza el 1923, amb l'inici de la dictadura de Primo de Rivera.

Coincidències amb el Modernisme

La catalanitat.
La voluntat de modernitzar el país.
L'interès per la tradició popular.
La preocupació per crear un model lingüístic unificat.
La idea que l'escriptor té una missió envers la societat, a la qual ha de guiar.

Context Polític i Social del Noucentisme

Des de 1906, el Govern va impulsar la cultura catalana, i la classe dirigent va establir una relació profunda amb artistes i intel·lectuals.
El president de la Mancomunitat de Catalunya va crear escoles, biblioteques, l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), entre d'altres.
Això, juntament amb la col·laboració d'Eugeni d'Ors i Pompeu Fabra (entre d'altres), va aconseguir convertir Catalunya en un país modern, europeu i civilitzat.
La normalització gramatical i ortogràfica, basada en el català estàndard, va ser duta a terme per Pompeu Fabra.
L'educació pren molta importància, i el professorat haurà de fer les coses amb gust i cura.

Objectius i Pilars Ideològics del Noucentisme

Modernitzar la cultura i la societat.
Exaltació del present.
Arbitrarisme: Domini del creador sobre l'obra. Tot estava premeditat.
Perfecció formal: S'oposa a l'espontaneisme.
Civilitat: La Catalunya ideal era entesa com una Catalunya-Ciutat que havia de garantir l'ordre i esdevenir centre de la raó, el seny i el progrés, distanciant-se de la rusticitat.
Classicisme.
Mediterraneisme: Modernitzant la cultura clàssica, es volia acostar a la societat els valors del passat per arribar a la Catalunya-Ciutat.

La Literatura Noucentista: Característiques

Es reflecteix la realitat desitjada, sense tenir en compte allò que realment està passant. Es busca l'artifici i la perfecció formal i, per això, es rebutja la novel·la i es decanten per la poesia.

Trets de la Literatura Noucentista

La literatura hauria de ser:

Classicitzant: Preocupada per la forma.
Arbitrària: S'imposa l'artifici sobre la realitat; l'art és una millora, una sublimació de la realitat.
Objectiva.
Irònica.
Urbanista.

Les Avantguardes

Moviments artístics i literaris sorgits a Europa a l'inici del segle XX que busquen trencar amb la tradició cultural anterior i experimentar amb noves formes d'expressió:

S'incorporen elements moderns: electricitat, màquines, velocitat.
S'endinsen en els somnis, la bogeria i l'absurd.

Preguntes freqüents

Quan va començar i acabar el Noucentisme?

El Noucentisme va començar el 1906 i va finalitzar el 1923, coincidint amb l'inici de la dictadura de Primo de Rivera.

Quin era el paper de Pompeu Fabra en el Noucentisme?

Pompeu Fabra va dur a terme la normalització gramatical i ortogràfica basada en el català estàndard.

Per què la literatura noucentista rebutja la novel·la?

Perquè busca l'artifici i la perfecció formal, i per això es decanta per la poesia en lloc de la novel·la.