Espai Interior: Quatre pilars que, a mesura que s'alcen, es corben cap a l'interior. És un traçat piramidal amb sensació de verticalitat.
Pisos: Té tres pisos: A) a 57 m de terra, B) a 115 m, C) a 274 m (mirador envoltat de vidres).
Espai Exterior i Alçat
Espai Exterior: Difícil distingir l'interior de l'exterior. Envoltada de jardins, dins la ciutat.
Elements de Suport: Quatre pilars de grans dimensions i quatre arcs enormes que s'hi recolzen. Són 18.000 peces amb un total de 10.100 tones.
Elements Suportats: Un entramat de bigues de ferro per donar estabilitat davant del vent.
Està considerat el prototip de simetria.
Façana i Estil
Façana: No té façana principal. És igual per les quatre cares.
Estil (Arquitectura del Ferro): Modernitat, nous materials, nova classe social.
La revolució arquitectònica del s. XIX ve derivada per la Revolució Industrial.
Ús de nous materials: ferro, acer, formigó armat.
Magatzems Carson, Pirie i Scott
Anàlisi Formal
Planta i Espai
Planta: Aixamfranada.
Espai Interior: Onze plantes que segueixen una construcció cel·lular (repetició d’un mateix mòdul seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals), separades per una estructura geomètrica de formigó.
Espai Exterior: Situat al xamfrà dels carrers Franklin i Adam, al centre històric i comercial de la ciutat.
Els grans finestrals (finestra de Chicago) interrelacionen l’interior amb l’exterior; hi ha continuïtat entre el carrer i el vestíbul. L'horitzontalitat de les finestres redueix la sensació d’alçada i permet una millor adaptació visual.
Alçat i Elements de Suport
Elements de Suport: Estructura metàl·lica de ferro que suporta el pes de l’edifici de gran alçada i murs.
Elements Suportats: Onze plantes i una coberta plana.
Façana i Estil (Escola de Chicago)
Façana: Dues parts ben diferenciades:
Entresol i primera planta (aparadors de vidre, ornamentació de ferro fos amb espirals i fulles d’acant).
Deu plantes homogènies que permeten l’entrada de llum (funcional) i coberta plana.
Estil (Escola de Chicago): Nous materials, modern, novetat, línies rectes predominants.
L’estil de Sullivan recull les principals característiques de l’Escola de Chicago:
Estructures metàl·liques que permeten fer edificis més alts.
Pilars de formigó com a fonaments.
Construcció modular.
Més finestres (interiors més lluminosos).
Finestra de Chicago: de forma apaïsada.
Invenció de l'ascensor elèctric Siemens l'any 1880.
Casa Milà (La Pedrera)
Anàlisi Formal
Planta i Espai Interior
Planta: Rectangular aixamfranada.
Espai Interior: A la planta baixa hi ha dos celoberts per a la ventilació i la llum natural. Des d'aquí s'articulen les cinc plantes.
Les cambres són de forma poligonal (i els mobles estan adaptats, els va fer el mateix Gaudí).
Decoració: Decoració interior modernista: estucs als sostres, panys amb motius florals.
Accessos: Innovació en els accessos: no hi ha escales (només per al servei), hi ha un sistema d'ascensors que porten a cada habitatge.
Espai Exterior i Ubicació
Línia recta absent. Corbes i paràboles que creen un efecte únic juntament amb les finestres, portes i balcons de ferro forjat amb motius vegetals (sembla una muntanya de pedra).
Arran del carrer hi ha uns pilars en forma d'arbres inclinats.
Al terrat hi ha unes formes escultòriques, un dipòsit d'aigua i la caixa de l'ascensor i de l'escala. No hi ha policromia (a la Casa Batlló sí).
Ubicada al Passeig de Gràcia, molt a prop de Plaça Catalunya.
Alçat i Elements Estructurals
Elements de Suport: Estructura de ferro que dóna llibertat per distribuir la planta. Combina l'ús de la pedra natural i maons. Columnes inclinades que desafien l'equilibri i els murs.
Elements Suportats: Cinc plantes, lliures dels murs de càrrega, que es recolzen en pilars i jàsseres corbes (bigues gruixudes que s'aguanten d'altres). Arcs parabòlics i coberta plana.
Façana
No fa de mur de càrrega. És una estructura autònoma que es connecta al cos de l'edifici per un sistema de bigues i tirants de ferro.
Planta baixa + 5 pisos + àtic amb arcs parabòlics i revestit de tessel·les de ceràmica blanca.
[Nota: El text original conté una repetició extensa de l'anàlisi estructural, que es manté a continuació per complir amb la restricció de no eliminar contingut:]
Estructura de ferro que dóna llibertat per distribuir la planta. Combina l'ús de la pedra natural i maons. Columnes inclinades que desafien l'equilibri i els murs. Elements suportats: 5 plantes, lliures dels murs de càrrega, que es recolzen en pilars i jàsseres corbes (bigues gruixudes que s'aguanten d'altres). Arcs parabòlics i coberta plana. Façana: No fa de mur de càrrega. És una estructura autònoma que es connecta al cos de l'edifici per un sistema de bigues i tirants de ferro. Planta baixa + 5 pisos + àtic amb arcs parabòlics i revestit de tessel·les de ceràmica blanca. Estructura de ferro que dóna llibertat per distribuir la planta. Combina l'ús de la pedra natural i maons. Columnes inclinades que desafien l'equilibri i els murs. Elements suportats: 5 plantes, lliures dels murs de càrrega, que es recolzen en pilars i jàsseres corbes (bigues gruixudes que s'aguanten d'altres). Arcs parabòlics i coberta plana. Façana: No fa de mur de càrrega. És una estructura autònoma que es connecta al cos de l'edifici per un sistema de bigues i tirants de ferro. Planta baixa + 5 pisos + àtic amb arcs parabòlics i revestit de tessel·les de ceràmica blanca. Que es recolzen en pilars i jàsseres corbes (bigues gruixudes que s'aguanten d'altres). Arcs parabòlics i coberta plana. Façana: No fa de mur de càrrega. És una estructura autònoma que es connecta al cos de l'edifici per un sistema de bigues i tirants de ferro. Planta baixa + 5 pisos + àtic amb arcs parabòlics i revestit de tessel·les de ceràmica blanca. Que es recolzen en pilars i jàsseres corbes (bigues gruixudes que s'aguanten d'altres). Arcs parabòlics i coberta plana. Façana: No fa de mur de càrrega. És una estructura autònoma que es connecta al cos de l'edifici per un sistema de bigues i tirants de ferro. Planta baixa + 5 pisos + àtic amb arcs parabòlics i revestit de tessel·les de ceràmica blanca.
Palau de la Música Catalana
Anàlisi Formal
Planta i Distribució Interior
Planta: Rectangular i aixamfranada.
Espai Interior: Espai reduït, irregular i fa xamfrà.
Dividit en tres blocs: accessos, auditori i escenari (units per l’ornamentació).
La Sala d’Audicions és l'element central (on giren els altres espais).
Escenari, pati de butaques i llotges no tenen la separació típica (formen un conjunt articulat).
Destaca el gran vitrall al sostre en forma de cúpula invertida, que actua com una gran làmpada de llum natural.
Ornamentació Escultòrica
A la línia superior de l’escenari hi ha dos grups escultòrics dissenyats per Gargallo (bust d’Anselm Clavé = música popular i Beethoven = música culta). Al fons, figures femenines que toquen instruments (bustos esculpits que sobresurten, els cossos de mosaic).
Als murs laterals hi ha escultures de Gargallo que fan referència a les grans obres musicals (com la Valquíria de Wagner), combinades amb vitralls de gran valor.
Espai Exterior i Ubicació
Conjunt Al·legòric: Obra de Miquel Blay (al·legoria de la cançó popular), composta per dues parts:
La Llar (dones i nens).
El Món del Treball (operari, pagès i pescador que sostenen la musa de la cançó).
Tot el conjunt presidit per Sant Jordi (patró de Catalunya).
Ubicat al centre de Barcelona, un lloc poc vistós, però a prop d’on vivien els cantaires i associats.
Alçat i Estructura
Elements de Suport: L’estructura és un entramat metàl·lic amb columnes de ferro i murs.
Aquesta estructura dóna suport a una gran capsa de vidre que combina aquest material (innovació tècnica) amb altres més populars (ceràmica, maons i terrissa artística).
Càrregues concentrades en punts concrets que alliberen pes (com en el gòtic, però ara amb ferro en lloc de pedra).
Anàlisi de Pintura
Sol Ixent (Impressionisme)
Elements Plàstics
Forma: Oberta.
Línia: Gruixuda (tacs de color). Figures esbossades de forma esquemàtica.
Cromatisme/Llum: Intenses tonalitats (blau, violeta, gris i vermell ataronjat) per aconseguir efectes de llum. El Sol és una taca vermella. Pinzellades vermelloses representen els reflexos del sol a l'aigua. Se'n van separant quan s'apropen a l'espectador.
Composició i Volum
Composició: Espessa boira matinal que fa que s'insinuïn vaixells i xemeneies de les fàbriques que tiren fum. El sol és una rodona d'un vermell intens.
Plans: 1. Mar, 2. Vaixells, 3. Port, 4. Sol.
Tipus: Oberta, descentrada, asimètrica, unitària i estàtica. El Sol és el punt de fugida.
Volum: Tridimensional (irreal). Línia de l'horitzó difuminada i alta.
Geometria: No hi ha geometria, però apareixen els tres bots en diagonal.
Le Déjeuner sur l'Herbe (Manet)
Elements Plàstics
Forma: Oberta.
Línia: Prima i gruixuda (sobretot solta).
Cromatisme: Verds (predominants) que envolten els negres, blancs, ocres i blaus. La combinació de diferents verds dóna transparència a l’aigua del rierol.
Les figures són zones planes de color (sense clarobscurs i sense línies dels contorns).
Llum: Violenta. Es fon en els colors. Les ombres són simples taques de color juxtaposades a les altres.
Composició i Volum
Composició: Tres figures: una dona nua + dos homes vestits envoltats d’arbres. Els del centre giren el rostre cap a l'espectador (la dona ens busca, ell està distret); hi ha un home que ha pres la paraula. Al fons, una dona es refresca i una barca.
Plans: 1r pla: restes del dinar i els vestits d’elles. 2n: tres figures. Fons: dona, rierol i barca.
Tipus: Tancada, centrada, asimètrica, no unitària i estàtica.
Volum: Fons tridimensional, figures planes (trencament amb la perspectiva tradicional, excepte la natura morta). Línia de l’horitzó difuminada i alta.
