Anàlisi Freudiana: El Cas d'Anna O. i la Psicoanàlisi
El Mètode Psicoanalític i l'Inconscient
S'observava el pacient en un dia al despatx amb llum escassa. El pacient anava lliurement dient tot el que li passava pel cap. La repetició d'algunes paraules i la inquietud que generaven altres anirien donant pistes sobre els conflictes del pacient. El desordre i l'aparent incoherència en la manera com es deien les paraules feien que la repressió no intervingués.
A més de les associacions lliures d'idees, l'altre mètode per conèixer l'inconscient del pacient és l'anàlisi i la interpretació dels somnis.
El Cas d'Anna O.
L'abril de 1881, el pare d'Anna O. va morir a causa d'una malaltia. Durant els primers mesos de la malaltia del pare, Anna O. es va fer càrrec d'ell. Però aviat va començar a patir una sèrie de símptomes com anèmia, fàstic als aliments, tos intensa, etc.
Al desembre va tenir problemes de vista i va haver de guardar llit fins l'abril de l'any següent. Va presentar més símptomes com mal de cap, li semblava que les parets s'inclinaven, no podia girar el coll, tenia anestèsia al braç i la mà dreta, i més endavant a la cama i al braç esquerre.
La Doble Consciència d'Anna O.
Quan Freud va començar a tractar Anna, es va trobar davant d'una greu alteració psíquica. Va observar que hi havia dos estats de consciència separats que s'anaven alternant al llarg de la malaltia.
Estat 1: Tristesa i Normalitat Relativa
- Anna coneixia el seu entorn.
- Es mostrava trista i enguixada, però relativament normal.
Estat 2: Alteració i Comportament Disruptiu
- Anna tenia al·lucinacions.
- Es portava malament, insultava la gent i llençava objectes.
- Arrencava botons de la roba del llit.
Més endavant, alternava moments d'angoixa i al·lucinacions amb moments de clarividència.
Problemes amb el Llenguatge
Va tenir problemes amb el llenguatge, passant setmanes sense dir res. Sempre parlava en Alemany, després va començar a parlar només en Anglès, i quan es trobava més tranquil·la parlava en Francès i Italià.
Tenía problemes per reconèixer la gent; només reconeixia Freud quan entrava per la porta. Sempre estava desperta i desvetllada quan parlava amb Freud, excepte quan sobtadament tenia absències al·lucinògenes.