Anàlisi de l'Impacte de l'IVA en l'Empresa: Tipus Consum vs. Tipus Renda
Diferència entre B i B´ i l'Impost sobre Béns d'Inversió
La diferència entre B i B´ és $(r + \text{depreciació})K_t$. L'impost suportat en els béns de capital afecta doblement l'empresa. D'una banda, s'encareix el preu del bé d'inversió sobre el qual s'ha d'obtenir una rendibilitat, és a dir, el factor $rK_t$, i s'ha d'amortitzar l'impost suportat en l'adquisició d'aquestes béns, açò és, el factor $\text{depreciació}K_t$.
IVA Tipus Renda: Distorsió i Amortitzacions
En el cas de l'IVA tipus renda, la distorsió de l'impost no serà tan gran, ja que es permet deduir l'impost suportat en els béns d'inversió, però en la mesura que aquests béns d'inversió s'incorporen als costos de producció a través de les amortitzacions.
Encara que hi ha un factor de distorsió, que és el cost de l'impost de l'empresari a través d'un preu major del bé d'inversió $K_t$, sobre el qual s'ha de generar una rendibilitat $r$.
IVA Tipus Consum: Desaparició de la Distorsió
En el cas de l'IVA tipus consum, com que permet deduir tot l'impost sobre béns d'inversió en el moment d'adquisició, desapareix per complet aquesta distorsió. Si els béns d'inversió s'adquireixen en un període, tenim que ara la nova funció de beneficis serà:
$$B' = pY - qx - wL - (r + \text{depreciació})K = B$$
L'IVA tipus de consum no afecta la funció d'oferta de l'empresa com es volia en dissenyar l'impost, ja que és un impost que grava el consum.
Ens centrem ja en l'IVA tipus consum per sostracció indirecta, que és la tècnica utilitzada a la UE com a impost general sobre el consum.
Funcionament de l'IVA i Avantatges d'aquest Impost
Mecànica Operativa de l'IVA per Sostracció Indirecta
Veurem la mecànica operativa de l'IVA tipus consum per sostracció indirecta, la qual cosa ens permetrà veure més clarament els avantatges que presenta i els problemes concrets que apareixeran quan l'impost es desviï del model o disseny pur o teòric. Un exemple pot mostrar més clarament com funciona l'IVA.
Exemple: Cadena de Producció i Consum
Exemple: Cadena producció-consum de 5 fases. Cada esglaó ingressa a Hisenda la diferència entre l'impost repercutit en les seves vendes i el suportat en les seves compres. La suma del que ingressa Hisenda en cada fase coincideix amb el que paga l'últim esglaó de la cadena, que és qui suporta l'impost, però és l'únic que no ha d'ingressar res a Hisenda ni tindrà cap obligació formal amb el Tresor, és a dir, el consumidor.