Anàlisi de Mercats, Màrqueting i Vendes: Competència Perfecta i Imperfecta

Anàlisi de mercats: proporciona la informació que permet a la direcció de l'empresa fixar la seva política i prendre decisions sobre bases segures. Màrqueting: dissenya la política comercial de l'empresa. Vendes: organitza la venda directa i també la relació amb els canals de distribució (intermediaris).

Relació amb el departament de producció: el departament comercial necessita que el departament de producció presenti un determinat producte acabat amb una qualitat, en una quantitat i en un moment determinats, per poder desenvolupar les seves funcions. Relació amb el departament financer: les necessitats de finançament del departament comercial han de ser aprovades pel departament financer. Relació amb el departament de recursos humans: aquest departament té com a funcions principals seleccionar i contractar treballadors, formar-los, elaborar nòmines i assegurances socials, i vetllar pel compliment de la legislació laboral i de seguretat social.

Competència perfecta: es diu que una empresa està en un mercat de competència perfecta quan compleix les condicions següents:

1. Homogeneïtat del producte: el que ven un oferent és el mateix que venen els altres.
2. Gran nombre d'oferents i demandants: les decisions d'un oferent particular tenen escassa influència sobre el mercat total.
3. Coneixement total del mercat: els participants tenen total informació de les condicions del mercat.
4. Llibertat d'entrada i de sortida del mercat: si les expectatives que ofereix el mercat són bones, hi haurà empreses que hi vulguin entrar, mentre que si una empresa no obté beneficis pot deixar de fabricar el producte.

Competència imperfecta: parlem de competència imperfecta quan no es compleix alguna de les característiques de la competència perfecta. És el tipus de mercat que trobem més habitualment.

• Monopoli: és el tipus de mercat oposat al de la competència perfecta. En aquest cas només hi ha un venedor i molts compradors, per tant, l'oferent té plena capacitat per determinar el preu i decidir la quantitat que vol produir.
• Oligopoli: es forma quan hi ha pocs venedors (oferents) i un gran nombre de compradors (demandants).
• Competència monopolística: la forma un gran nombre de compradors i venedors d'un producte que no és homogeni. L'empresa intenta diferenciar el seu producte dels altres donant-li les formes i característiques que el facin més desitjable, amb la intenció d'individualitzar al màxim el seu mercat de vendes.

S'entén per demanda total o global d'un determinat producte la quantitat total de compres d'aquest producte que es fan en un període. Es troba sumant les vendes totals de totes les empreses que es dediquen a comercialitzar-lo.

La quantitat de compres d'un producte a una determinada empresa durant un període de temps determinat rep el nom de demanda d'empresa.

Estudi de mercat: Definició de l'estudi de mercat, disseny model investigació, recollida de dades, classificació i estructuració de les dades, anàlisi i interpretació de les dades, presentació dels resultats.

El prescriptor és el professional que recomana el producte, l'opinió del qual és valorada pel consumidor. Un exemple és un metge, pel que fa al consum de medicaments, o un professor, amb relació a la compra de llibres. El comprador és la persona que adquireix el producte, però no ha de coincidir necessàriament amb el consumidor. Pot ser algú que compra per encàrrec d'un altre o perquè el consumidor final no té poder de compra. Per exemple, un pare que compra la roba per al nen o un senyor que compra menjar per al seu gat. El consumidor és qui finalment satisfà una necessitat amb el producte. Quan es fa una anàlisi del consumidor és important saber quin és el seu grau o poder de decisió sobre la compra d'un determinat producte.

Criteris sociodemogràfics: s'agrupen els individus en funció de variables com el sexe, l'edat, el seu hàbitat, el nivell d'estudis i la seva posició a la llar.

Criteris socioeconòmics: divideixen els individus segons aspectes com el seu nivell d'ingressos, les seves possibilitats de consum o la classe social a la qual pertanyen.

Criteris psicogràfics: aporten raons més recentment considerades que completen el coneixement de la conducta dels individus. Entre aquestes destaquem la personalitat, l'estil de vida i el sistema de valors.