Anàlisi de la Monarquia dels Reis Catòlics a Espanya
La Monarquia dels Reis Catòlics
Es van unir en matrimoni el príncep Ferran, fill de Joan II, rei de la Corona d'Aragó, i la princesa Isabel, germana d'Enric IV, rei de Castella. A la mort del seu pare, Ferran es va convertir en rei de la Corona d'Aragó. Al mateix any, Isabel es va imposar com a reina de Castella després d'una guerra civil. Cada regne va mantenir les seues fronteres, moneda, sistema fiscal, lleis i institucions.
L'Expansió Territorial
Els Reis Catòlics pretenien unir tots els territoris peninsulars. Van conquistar el Regne de Granada, últim reducte musulmà a la península. Navarra, que s'havia aliat amb França, va ser envaïda per un exèrcit castellà. Van desenvolupar una política d'enllaços matrimonials amb Portugal; dues de les filles d'Isabel, Isabel i Maria, es van casar successivament amb el monarca portuguès.
La Consolidació del Poder Reial
Ferran i Isabel es van proposar imposar als seus estats l'autoritat del rei per damunt de qualsevol altre poder.
La Uniformitat Religiosa
Els Reis Catòlics van expulsar tots els jueus i musulmans d'Espanya per no practicar la religió catòlica. Per controlar i vigilar els conversos, els Reis Catòlics van instituir novament el Tribunal de la Inquisició.
Una Economia Ramadera
La Mesta era l'organització que es dedicava a esquilar les ovelles i enviar la llana a l'estranger per a la confecció de peces de roba, etc.
La Lenta Recuperació de la Corona d'Aragó
La crisi de la baixa edat mitjana havia delmat la població de la Corona d'Aragó i n'havia debilitat l'economia. Va continuar el predomini de l'agricultura i s'hi va reforçar el règim senyorial.
Els Grups Socials
La noblesa i el clero constituïen les classes privilegiades i posseïen una part molt important de la terra i dels ramats. Una bona part de la població eren llauradors sense terres sotmesos a unes condicions de vida precàries.
El Greco
El Greco és un gran geni de la pintura renaixentista a Espanya. Es caracteritza per les pintures religioses i retrats, i fa les figures allargades i d'aparença fantasmagòrica.