Anàlisi de la Novel·la Catalana del Segle XX: Rodoreda

La Novel·la Catalana al Segle XX

1. Existència i Condició Humana al Modernisme

Quin plantejament de l'existència i de la condició humana hi ha darrere de novel·les modernistes com Solitud, Els sots feréstecs, Josafat i La vida i la mort de Jordi Fraginals?

2. Anàlisi de "Mirall trencat" de Mercè Rodoreda

A partir del fragment de Mirall trencat de Mercè Rodoreda, redacta un comentari de text.

• a) Introducció: Presenta l'autora a través de la seva obra i del context literari en què s'insereix, identifica la forma narrativa utilitzada i situa el text dins de l'obra a la qual pertany.
• b) Desenvolupament: Fixa't en el contingut i en la forma del text, determina una possible estructura lògica del text, identifica el tema, identifica la veu narrativa, caracteritza els personatges i tingues en compte el possible protagonisme dels aspectes d'espai i de temps.
• c) Conclusió.

Salvador Valldaura havia tancat els ulls mentre els violins anaven desgranant el primer tema de l'allegro con brio. Estava recollit, voltat d'aquelles onades que l'exaltaven i el deixaven gairebé sense respir. Quan després dels tres acords d'orquestra el piano començà a repetir la frase inicial, obrí els ulls. A dalt de l'escenari, asseguda entre els primers violins, hi havia una noia amb un tros de punta que li penjava al capdavall de la faldilla. Aquell volant descosit era tan insòlit que es distragué un moment de la música. Tornà a tancar els ulls i féu un esforç per concentrar-se. El piano anava perfilant el segon tema, el passava a l'orquestra i el reprenia amb més seguretat. Però ja no hi havia res a fer. «Per un dia que deixen tocar el violí a una noia...» Com era que no se n'havia adonat de seguida? Abans de començar el concert s'havia distret llegint el programa i, després, quan fet el silenci l'orquestra havia atacat les primeres notes, a penes li havia vist el braç i l'arquet entre tots els altres. Estava indignat perquè amb aquella deixadesa imperdonable li anava espatllant el millor moment de la nit. Tot d'una sentí que el cor se li estrenyia i la mirà amb més atenció: la noia del volant era aquella violinista que feia cinc o sis mesos havia tocat a Salzburg en el concert d'alumnes del conservatori. Prima, rossa com un fil d'or, amb els ulls molt clars, amb els cabells pentinats enlairats i amb dos o tres rínxols que se li escapaven clatell avall. No li havia tret els ulls de sobre en tota la nit i, després, l'havia recordada sovint, mig esfumada i tan fràgil que feia pena pensar que la vida potser jugaria a fer-la malbé. N'havia parlat a en Quim; havia triat la pitjor persona i el pitjor moment, perquè Joaquim Bergadà, company seu, acabava de fer la conquista de la dona de l'agregat comercial anglès, que tenia fama d'enamoradissa, i a penes l'havia escoltat.

(pàg. 52)

3. L'Escriptura Parlada a "La plaça del Diamant"

Recorda una de les tècniques narratives que Mercè Rodoreda utilitza a La plaça del Diamant: l'escriptura parlada. Identifica en el fragment següent de la novel·la les característiques d'aquesta tècnica.

Vam entrar al Monumental a fer el vermut i menjar popets. Allà va trobar en Cintet, i en Cintet, que tenia els ulls molt grossos, com de vaca, i la boca una mica torta, va dir que hi havia un pis al carrer de Montseny, bastant bé de preu, però atrotinat, perquè l'amo no volia maldecaps. I que la restauració hauria d'anar a compte dels qui el lloguessin. El pis era sota terrat. Que fos sota terrat ens va agradar molt i més encara quan en Cintet ens va dir que el terrat seria tot nostre. El terrat seria nostre perquè els veïns dels baixos tenien eixida i els del primer pis, per una escala llarga i penjada, anaven a un jardí petit que tenia galliner i safareig. En Quimet es va entusiasmar i va dir a en Cintet que no se l'havia de deixar escapar de cap de les maneres i en Cintet va dir que l'endemà hi aniria amb en Mateu i que hi anéssim nosaltres. Tots plegats. En Quimet li va preguntar si sabia una moto de segona mà, perquè un oncle d'en Cintet tenia un garatge i en Cintet treballava en el garatge del seu oncle, i en Cintet li va dir que ja ho miraria. Enraonaven com si no hi fos.

[Nota: La següent explicació sobre l'escriptura parlada, present al text original, contenia errors i ha estat corregida i ampliada.]

Mercè Rodoreda, a l'obra La plaça del Diamant, va utilitzar la tècnica de l'escriptura parlada. Aquesta tècnica es caracteritza per imitar el llenguatge oral i el flux de pensament del personatge narrador, en aquest cas, la Colometa (Natàlia), que narra la història en primera persona. S'expressa com si estigués parlant directament al lector, amb un estil senzill, aparentment espontani, ple de repeticions, frases curtes i detalls quotidians, reflectint la seva percepció dels fets viscuts. En aquest fragment, es veu clarament l'ús d'aquesta tècnica: la Colometa explica, amb el seu llenguatge planer i detallat, com en Cintet els va parlar d'un pis per llogar, reproduint la conversa i les seves impressions de manera molt directa i natural.

4. Exercici d'Escriptura: El Festeig de la Colometa

A partir dels fotogrames de la pel·lícula La plaça del Diamant, escriu un text, amb les característiques de l'escriptura parlada, en què la protagonista expliqui el seu festeig amb en Quimet. Tingues en compte:

• La insistència d'ell.
• La gelosia perquè ella té promès i vol que el deixi.
• La incertesa perquè desapareix un temps.
• Els laments estranys d'ell sobre una «pobra».

[Nota: La següent descripció de la Colometa, present al text original, és una interpretació i no forma part de l'enunciat de l'exercici.]

La Colometa és una noia molt sensible i aparentment poc dominant, ja que sovint fa el que li diuen, influenciada per les circumstàncies o per figures autoritàries com en Quimet. La seva evolució al llarg de la novel·la mostra, però, una gran fortalesa interior. La seva relació amb en Quimet comença quan ella està promesa amb un altre noi. En Quimet, autoritari i insistent, li diu que ella serà seva i que es casaran, i així succeeix. La seva vida matrimonial està marcada per les dificultats i la submissió inicial, tot i que la Natàlia/Colometa acaba trobant la seva pròpia veu i resistència.