Anàlisi de l'obra de Miquel Llor: veu narrativa, estructura i personatges

Veu Narrativa

VEU NARRATIVA: Narrador en 3^a persona, extern, omniscient amb focalització zero. El narrador desenvolupa les motivacions dels personatges, els processos psicològics, les percepcions, els records, els somnis, les intencions, els pensaments més íntims, allò que no diuen. A vegades el narrador opina sobre la posició equivocada de la Laura o sobre les contradiccions entre el que diuen i pensen o fan els personatges. Fa valoracions indirectes que remeten a la complicitat i la familiaritat amb el lector. Es tracta d'una novel·la de personatges, per això és important que el narrador adopti el punt de vista d'algun d'ells i descendeixi al monòleg interior narrat i la memòria involuntària, quan veus un objecte o cosa i automàticament recordes un moment amb allò o que hi té relació. El discurs indirecte lliure quan s'intercalen les paraules d'un personatge en la veu del narrador. D'altra banda, la descripció dels personatges pren forma d'estil directe, en diàlegs extensos, que fan incursions en la caracterització indirecta.

Estructura i Temàtica

ESTRUCTURA: il·lusió-desencís-frustració. Dues parts: 1^a part - 15 seqüències: Arribada de la Laura a Comarquinal, ambients i personatges, naixement i mort de la filla, separació implícita de la parella. 2^a part - 27 seqüències: Arribada d'en Pere, procés psicològic intern de la Laura, Teresa i Pere, escàndol i murmuració de la Laura, reclusió de la Laura i retorn a Comarquinal, fugida a Barcelona.

NOVEL·LES DEL S. XIX:

• Dona romàntica, lectora, amant de la música i imaginativa
• Necessitat d'evasió
• Heroïna casada amb un home que no la comprèn
• Anàlisi conducta femenina: actes de nervis i depressions
• Societat molt estricta, no tolera l'adulteri
• Avorriment i monotonia de la rutina diària

Conflicte Camp-Ciutat

CONFLICTE CAMP-CIUTAT:

Barcelona

• Metròpoli moderna
• S'assimila al vici i la pèrdua dels bons i vells costums
• Els homes s'hi escapen
• Les dones en volen tenir notícies
• Lloc de perdició: moral laxa i liberal

Comarquinal

• Ciutat ancorada en el passat
• Marcada per la crítica, la xafarderia, hipocresia religiosa i una moral absoluta.
• Les dones viuen una vida tradicional i tancada, respecte a les novetats.
• Aïlla qui no és com ella: Laura

MODELS DE LA NOVEL·LA REALISTA: Llor segueix el model de “dona adúltera” o “dona insatisfeta” de novel·les del s. XIX: Madame Bovary, Anna Karenina, La Regenta.

• Triangle amorós: Laura, Pere, Tomàs

Una Novel·la Moderna

Una novel·la moderna:

• Problema de fons → El matrimoni catòlic estable i de convivència econòmica entre la burgesia: estructura de l'hereu mascle i el sacrifici dels altres fills (oncle Llibori, Tomàs)
• La dona, educada en el sacrifici personal: casar-se, tenir fills, portar la casa = submissió al marit.

Vic-Comarquinal: (realisme + psicologisme)

• Miquel Llor usa Vic per a construir el seu univers literari
• De Vic en descriu: la plaça, catedral, carrers i passeigs més crítics, casals, situació geogràfica, clima extremat, la boira a l'hivern.
• Realitat sociològica, psicològica i literària: recull una manera de viure i una concepció del món comuna a altres ciutats europees.

Personatges i Psicologia

PERSONATGES: Laura, Teresa.

Les aportacions de Freud: el sexe com a motor.

• Laura (sexualitat sublimada)
• Tomàs (sexualitat reprimida)
• Teresa (sexualitat degradada)

Laura

• Envoltada d'una aurèola d'idealitat
• No és una dona fora
• És filla de l'idealisme modernista: voluntat de transformació de la societat
• Encarna alguns aspectes de la dona angelicatta de Dante i Petrarca
• Participa d'alguns valors romàntics: amor espiritual, passió per les arts...
• Mal preparada per la vida en família
• Enveja de la mediocritat i convençuda que pot canviar les coses
• No sap renunciar a la independència
• Idealitza en Pere, i quan és real el rebutja

Teresa

• Complicitat, reconeixement i rivalitat d'en Pere
• Mentre l'esperen i les converses veiem el desig de la Teresa
• Ordeix la lenta venjança i la difamació
• Estat de deliri: descobreix el desig a la Laura, li vol fer l'alcavota
• En la lluita psicològica guanya la Teresa
• Al llarg de l'obra s'adona de la seva formació, sacrificada al domini de l'hereu

Moviments Literaris i Freud

MOVIMENTS LITERARIS: Romanticisme, realisme, naturalisme, modernisme, noucentisme, avantguardes.

1931: Miquel Llor es basava en el realisme: aplica la novel·la psicològica.

Miquel Llor (narrador omniscient que expressa la seva opinió) → novel·la psicològica:

• món interior
• monòleg interior
• desengany amorós
• sexe
• inadaptació
• psicologia femenina = Freud

Freud

• Amor fratern: Teresa i Tomàs (Teresa està gelosa perquè la Laura està amb ell i la Teresa sent un amor molt fort pel seu germà)
• Amor matern: Laura (Quan té la seva filla, li fa companyia, allunyada del seu marit, se sent sola. Una salvació per ella seria en Pere.)
• Amor eròtic: Laura (Tothom parla d'ella i la Teresa li té enveja per atraure als homes)
• Amor a Déu
• Amor a un mateix: Tomàs (Quan van a la festa només perquè pensin que és la seva dona, encara que la gent pensi que s'entén amb en Pere. Només vol tenir un hereu)
• Amor platònic: Laura (Idealitza en Pere, li demana ajuda a ell i reacciona d'una manera que no espera.)

Estil Directe i Indirecte

ESTIL DIRECTE-INDIRECTE:

Diàleg: Reprodueix l'intercanvi de paraules entre dos personatges. Pot ser en:

• Estil directe. ex. “I vam parlar de la virtut de les aigües. Ell deia: -Ui, la meva filla, té una malaltia estranya, no sabem d'on ve.”
• Estil indirecte. ex. “I vam parlar de la virtut de les aigües. Ell deia que la seva filla tenia una malaltia estranya que no sabien d'on venia.”

PRONOMS FEBLES: CI--CD el - la - els - les LI/els ---- HI el - la - els - les