Vicent Andrés Estellés: estil i temàtica de la seua poesia

Resum

Aquest text analitza l'obra poètica de Vicent Andrés Estellés, presentant-ne l'estil singular i els tres eixos temàtics: la poesia quotidiana, l'amorosa i la cívica. També es repassa el context literari de la postguerra i el Llibre de les meravelles, escrit entre 1956 i 1958 i publicat el 1971.

Punts clau

Estellés trenca amb els cànons establits pels seus coetanis i crea un estil propi amb referències intertextuals a autors llatins i catalans.
Els tres eixos temàtics són la poesia quotidiana, la poesia amorosa i la poesia cívica de resistència antifranquista.
El llenguatge és directe i narratiu, amb dialectalismes, formes populars i un registre informal que no impedeix la qualitat poètica.
Destaca l'ús de la doble adjectivació i la qualificació d'idees abstractes mitjançant adjectius quotidians.
Combina la mètrica culta (sonets i èglogues) amb versos alexandrins, poemes breus, vers lliure i prosa poètica.
El Llibre de les meravelles es va redactar entre 1956 i 1958 i es va publicar el 1971, inspirat en la construcció episòdica de Ramon Llull.

Posa't a prova

Vicent Andrés Estellés: Anàlisi Poètica

La seua obra és un atles poètic de la geografia i cultura valenciana. Les seues característiques són:

La recerca de la singularitat poètica: Trenca amb els cànons establits i assumits pels seus coetanis. Finalitat de crear un estil propi en el qual abunden referències intertextuals a autors clàssics llatins i catalans.
La temàtica es divideix en tres eixos temàtics:
- La poesia quotidiana, que retrata els petits plaers de la vida, els instants feliços.
- La poesia amorosa, on l'amor es presenta amb un ventall divers de sentiments i emocions, des de l'idil·li romàntic fins a l'arravatament eròtic i la sensualitat més instintiva.
- La poesia cívica, fa que el poeta esdevinga portaveu de les reivindicacions col·lectives de la resistència antifranquista.
El llenguatge directe i narratiu: Fa ús d'un llenguatge senzill i planer amb dialectalismes, formes populars, vulgarismes, expressions i frases fetes, i en general, un registre informal que no impedeix un llenguatge poètic de gran qualitat.
L'abundància de recursos literaris: Per a reflectir la parla del carrer, fa ús de comparacions, repeticions i polisíndeton.
L'ús singular de l'adjectivació: Als seus poemes és habitual la doble adjectivació i la qualificació d'idees abstractes mitjançant adjectius quotidians.
La varietat formal: Ell combina l'ús mètrica culta amb sonets o èglogues i l'ús de versos alexandrins, amb poemes breus i senzills i amb el vers lliure i la prosa poètica.

Context Literari

Altres autors com Xavier Casp, Joan Valls i Maria Beneyto van destacar després de la postguerra en una lírica estancada.

Llibre de les meravelles

Ho va redactar entre 1956 i 1958, en plena postguerra, però no es va publicar fins 1971. El títol fa referència explícita a Ramon Llull, però les meravelles estellesianes seran vivències personals, condicionades per la guerra i la postguerra amb la misèria, el dolor i la pena provocada. L'edat mitjana actuarà com el temps fundacional de la nostra cultura i com a model per al nostre futur anhelat. La inspiració lul·liana està també en la construcció episòdica, la finalitat didàctica i moral i la forma de tríptic. El jo líric actua de manera semblant a Fèlix, ja que Estellés vol fer una literatura testimonial.

Aquest autor enceta el seu llibre amb cinc citacions: una a Miquel Batllori sobre Llull, tres sobre Ausiàs March, i una de Teodor Llorente on apareixen els temes de l'amor, el record, la guerra i la literatura.

Preguntes freqüents

Quins són els tres eixos temàtics de la poesia d'Estellés?

La seua temàtica es divideix en poesia quotidiana, que retrata els petits plaers de la vida; poesia amorosa, que presenta l'amor amb diversos sentiments; i poesia cívica, que es fa portaveu de les reivindicacions de la resistència antifranquista.

Quina relació té el Llibre de les meravelles amb Ramon Llull?

El títol fa referència explícita a Ramon Llull i la inspiració lul·liana es nota en la construcció episòdica, la finalitat didàctica i moral i la forma de tríptic. Tot i això, les meravelles són vivències personals condicionades per la guerra i la postguerra.