Anàlisi de l'Obra de Salvador Espriu i la Poesia Catalana dels 80

L'Univers Mític i la Mort en l'Obra d'Espriu

Poeta, dramaturg i narrador, l’obra de Salvador Espriu té un caràcter fortament unitari. Hi contribueix la creació de diversos mites, alguns de procedència personal, com ara:

• Sinera (Arenys, població d'origen de la família d'Espriu).
• Lavínia (Barcelona i, de vegades, Catalunya).
• Sepharad (Espanya).

L’escenari el pobla de diversos personatges, de vegades desdoblaments del mateix autor. En aquest espai mític s’interfereixen els grans mites hel·lènics o la identificació del poble català amb els jueus. Espriu va considerar la seva obra com una "meditació constant i obsessiva de la mort". Per a ell, la mort és la realitat última de l’existència humana: és sabent que hem de morir que la vida pot començar a prendre un sentit i, per tant, els homes que no mediten la mort es converteixen en titelles.

Espriu formava part de la primera generació d’escriptors que, en arribar a la joventut, es van trobar amb una llengua normalitzada i un marc de llibertats per a Catalunya. Però després de la Guerra Civil, els seus llibres insisteixen en l’angoixa que envolta l’home i les tensions del poeta amb el seu poble. En "La pell de brau", Espriu va adquirir el moment de màxima projecció pública, per la seva intenció de denunciar les injustícies que van seguir la Guerra Civil.

La Poesia Catalana dels Anys 80

La poesia catalana dels 80 va venir marcada per la progressiva pèrdua dels grans mestres de la postguerra, com Espriu o Foix. Tot i que ha continuat cultivant-se una poesia de caràcter existencial, la línia estètica predominant en la poesia catalana de finals del segle XX és el realisme líric.

Maduresa Artística i Tendències

Al llarg dels 80 han aconseguit la maduresa artística poetes com:

Pere Gimferrer i Feliu Formosa

Pere Gimferrer va fer un recull de les seves poesies en un volum, igual que Feliu Formosa.

Francesc Parcesiras: De l'Experiència a la Moralitat

També destaca Francesc Parcesiras, que ha evolucionat des del realisme crític dels seus primers llibres fins a una poesia d’actitud moral davant de la quotidianitat, convertint-se en un dels màxims representants de la poesia de l’experiència.

Narcís Comadira: Clàssics i Ironia

Finalment, Narcís Comadira ha tendit cap a les formes clàssiques, la reflexió i la ironia.

Barroquisme i Heterodòxia

D’altra banda, una part d’aquesta poesia ha defensat un cert barroquisme vital i plantejaments heterodoxos. Dins d’aquesta línia, la poesia d’Enric Casasses ha adquirit una actualitat creixent, convertint-se, pel seu caràcter psicodèlic, populista i romàntic, en un referent inexcusable.