Anàlisi d'obres d'art: El Profeta, Casa Kaufmann i Llauna Campbell's
El Profeta
Autor
Pau Gargallo (Maella, 1881 - Reus, 1934)
Cronologia
1933
Material
Bronze a la cera perduda i soldat
Forma
Exempta dempeus
Mides
2,35 m x 0,65 m x 0,50 m
Ubicació
Museu Pablo Gargallo, Saragossa
Biografia
Va estar relacionat amb el modernisme barceloní com a escultor, però aviat se'n va anar a París on, al costat de Picasso, va iniciar un camí d'investigació escultòrica. La seva obra, inspirada en el cubisme, té com a elements importants el contrast entre el buit i el ple, i el treball amb làmines de metall retallades. Va innovar una forma d'expressió emparentada amb les recerques cubistes i puristes dins d'un realisme de figures planes d'aire i de llum que tendeixen a l'abstracció.
Descripció formal
Iconografia
Es representa la figura d'un profeta que reclama (crida) en el desert, fàcilment identificable amb la figura de Sant Joan Baptista, però sense cap mena de tractament de caràcter religiós.
Funció
Estètica
Composició
Oberta
Línies compositives
Diagonals i corbes
Recursos tècnics
L'escultor deixa buits, sense matèria, els espais que haurien de ser més volumètrics i espais plens. Es pretén així, cercar l'essència de la figura i la transparència de la massa.
Significat
Elements propis de l'estil
Cubisme en les formes geomètriques de les parts del cos. També introdueix altres elements propis, com l'estudi del buit i del ple en l'obra.
Relació entre la forma i la funció
Les dimensions de l'escultura i la seva funció estètica i investigadora de noves formes ens indueixen a pensar que va ser feta amb la intenció de decorar algun tipus de gran espai.
Iconologia
Amb la finalitat de representar un líder sense aurèola (corona), un profeta laic, Gargallo aprofita la coneguda iconografia de l'episodi bíblic, que predica cridant enmig del desert. L'agitació social que es vivia en aquest moment a l'Europa d'entreguerres, amb enfrontaments ideològics i líders de tota mena, queda representada en aquest profeta que clama en el desert, en plena solitud.
Relació de l'obra amb l'època
S'emmarca en el trasbals polític del període d'entreguerres i el trasbals artístic que es vivia a París. La figura de Gargallo va ser clau a l'hora de definir nous camins de les avantguardes escultòriques, amb els intercanvis d'opinions en tertúlies aplegades en els cafès del moment i sobretot la relació que s'establia moltes vegades amb els principals marxants d'art del moment.
Transcendència de l'obra
Participa de les investigacions que va dur a terme una sèrie d'escultors, de manera paral·lela i complementària a la que es va experimentar en pintura, sobretot dels cubistes. El treball de Gargallo en la recerca d'espais buits i plens va ser precursor i/o paral·lel al d'altres escultors contemporanis com Henry Moore, que va desenvolupar el gruix de la seva obra després de la Segona Guerra Mundial.
Casa Kaufmann o Casa de la Cascada
Autor
Frank Lloyd Wright (Wisconsin, 1867 - Arizona, 1959)
Tipus de construcció
Habitatge unifamiliar exempt
Cronologia
1935-1939
Ubicació
Bear Run (Pennsilvània)
Breu biografia
Wright, deixeble de Sullivan i de l'Escola de Chicago, va desenvolupar un llenguatge propi que el portà a formular els principis d'una arquitectura orgànica. El seu caràcter independent el va aïllar de qualsevol escola, malgrat haver estat un arquitecte que va fer importants aportacions tècniques i conceptuals que el van fer encapçalar una tendència organicista dintre de l'arquitectura. Es tracta d'un arquitecte que es preocupa pels volums exteriors i dels espais interiors.
Anàlisi formal
Planta-espai
Edifici de tres plantes esglaonades irregulars que s'adapten a l'orografia i s'integren en el paisatge. Componen els tres nivells unes terrasses de formigó armat que sobresurten cap a l'exterior i que s'obren com un ventall a partir de la xemeneia de pedra que fa d'eix de les diverses plantes. A l'interior, les estructures de formigó prescindeixen dels murs de càrrega i l'espai queda lliure i adaptable a les necessitats dels propietaris.
Materials constructius
Formigó armat, fonamentat en les mateixes roques del terreny.
Sistema constructiu
Arquitravat
Elements de suport
Pilars de formigó armat
Elements suportats
Pisos de formigó armat que sobresurten de l'edifici en forma de terrasses
Il·luminació
La combinació perpendicular de les diverses terrasses permet l'entrada de llum a l'interior dels diversos pisos, gràcies als grans finestrals de tancaments metàl·lics que fan possible l'absència de murs de càrrega.
Espai exterior
Volums
L'adaptació a l'orografia fa que la planta es desplaci vers el torrent de manera centrífuga i que s'aparti de la concepció de caixa que tenien els racionalistes, gràcies a unes terrasses voladisses, que se superposen perpendicularment i que serveixen de sostre per al pis de sota. D'aquesta manera es deixa passar la llum a l'interior.
Façanes
L'arquitecte no destaca la façana d'entrada. S'entra a la casa per un pont.
Urbanisme
La integració de l'edifici en el paisatge com un element més és la clau de la Casa de la Cascada.
Elements decoratius
Va dissenyar ell mateix el mobiliari de la casa. El recobriment dels murs i dels pilars de formigó armat amb pedra natural, així com la utilització de fusta i altres materials càlids, aconsegueixen una harmonia contraposada a la fredor. Els grans finestrals de què disposa l'edifici i la seva estructura provoquen que la visió interna vagi de dintre cap enfora.
Significació de la construcció
Elements propis de l'estil
Resumeix la seva pròpia concepció arquitectònica d'harmonització i d'integració en el paisatge, aixecament dels soterranis per considerar-los insalubres, ornamentació sòbria basada en el valor de les textures dels materials que serveixen de recobriment.
Relació funció-forma
Com a casa de camp és una construcció reeixida perquè, en integrar-se dintre de la naturalesa, s'obté l'efecte de descans que volien els propietaris.
Elements simbòlics
Una doble residència era símbol de prestigi social per al Sr. Kaufmann.
Relació època-construcció
La consolidació de les classes mitjanes-altes de la burgesia dels EUA va afavorir que s'integressin dintre de la societat de consum productes d'un cert luxe.
Transcendència de l'obra
L'arquitectura tradicional japonesa zen integrava les cases dintre dels paisatges. La comunicació entre espai interior i exterior estava integrada gràcies a una concepció de l'espai diàfan. A partir d'aquesta tradició, l'autor crearà un llenguatge personal.
Llauna de sopa Campbell's
Autor
Andy Warhol (Pittsburgh - Nova York, 1987)
Cronologia
1965
Material
Acrílic i tinta de serigrafia
Suport
Tela
Ubicació original
--
Ubicació actual
The Museum of Modern Art, Nova York
Breu biografia
Warhol és el màxim representant del Pop-Art. S'inicià en el món de la publicitat, però va passar a l'artístic, en el qual desenvolupà un art basat en la seriació de les obres i en la utilització d'icones quotidianes: productes comercials, fotografies d'artistes, fotografies de gran impacte, personatges famosos, mites cinematogràfics...
Descripció formal
Iconografia
Una llauna de sopa de la marca Campbell's, el color de la qual ha estat alterat.
Funció
Estètica
Composició
Tancada
Línies compositives
Vertical
Recursos tècnics
Basant-se en la tècnica de la serigrafia, Warhol reprodueix la llauna de sopa múltiples vegades, i en va variant el color original -vermell a dalt, blanc a baix, lletres vermelles o blanques- sempre en funció del fons. La línia domina per damunt del color, que hi és aplicat de manera plana.
Significat de l'obra
Elements propis de l'estil
L'obra no solament s'emmarca en el Pop-Art, sinó que constitueix una veritable síntesi de les característiques d'aquest moviment artístic. Pel que fa a la iconografia, utilitza imatges quotidianes corrents i vulgars i hi aplica uns colors diferents i estridents que alteren la realitat. A més, no solament creava una sola obra a partir de la icona que havia triat, sinó que la repetia en sèries de diferents mides, de diversos formats, de models distints i de colors varis.
Relació entre la forma i la funció
Warhol pretenia divulgar al màxim la seva obra, per això justament no va dubtar a seriar les seves creacions a través del procediment de la serigrafia, per tal de poder vendre grans quantitats.
Iconologia
Les obres de Warhol poden semblar a primer cop d'ull banals i superficials: la realitat és el contrari, sota l'aparença de trivialitat, l'artista feia una crítica aferrissada i despietada de la societat de consum -sobretot de l'art- de la qual també s'aprofitava. Quan emprenia sèries d'una mateixa imatge encarregava la feina de serigrafiar-les als seus ajudants, que la duien a terme a la famosa Factory de Nova York sense una participació directa d'ell mateix, posava en qüestió el concepte d'artista tradicional, segons el qual el creador d'una obra havia de començar-la i acabar-la personalment. Un altre dels propòsits que es va fer Warhol fou actualitzar la temàtica tradicional de l'art a través d'una visió irònica; per exemple, la llauna de sopa Campbell's no era altra cosa que l'actualització de les natures mortes; els retrats de la Marilyn Monroe, Elvis...
Relació entre època i obra
L'obra de Warhol està profundament arrelada a l'època en què va ser desenvolupada, ja que fou amb els elements de la vida quotidiana que l'artista va construir el seu món artístic, tan vinculat a la societat consumista en la qual va viure.
Transcendència de l'obra
Warhol va exercir una gran influència en l'art del seu temps pel fet d'haver "reintroduït" la figuració com a protagonista de l'obra, després d'un període (expressionisme abstracte, informalisme, op art) durant el qual la imatge havia passat a un segon terme. Posteriorment, a més, la seva estètica va tenir àmplies repercussions en el món de la publicitat i, conseqüentment, en el món quotidià en el sentit més ampli de la paraula: l'estètica del món occidental va canviar a partir de les aportacions de Warhol.