Anàlisi d'Obres Clau de l'Art Català i Espanyol del Segle XX

Dona i Ocell (Joan Miró, 1982)

Fitxa Tècnica

• Autor: Joan Miró amb la col·laboració del ceramista Joan Gardy Artigas
• Cronologia: 1981-1982 (inaugurada l’any 1983)
• Material: Ciment i ceràmica de diferents colors
• Tècnica: Buidatge de formigó amb ceràmica tractada amb la tècnica del trencadís
• Forma: Escultura exempta
• Mides: 22 m d’alçada
• Localització: Parc Joan Miró de Barcelona
• Estil: Abstracte

Context Històric

L’obra se situa en un període d'augment de les tensions de la Guerra Freda. L’any 1981 dimiteix el president del govern espanyol Adolfo Suárez. El transbordador *Columbia* fa la seva primera sortida a l’espai.

El 1983, el Parlament de Catalunya aprova la Llei de Normalització Lingüística. Comencen les emissions de Catalunya Ràdio i TV3, i l’Argentina recupera l’ordre constitucional després de set anys de dictadura militar.

Estil

L’obra de Miró és una de les més originals de l’art contemporani gràcies a la seva particular iconografia, inspirada en l’art primitiu, el surrealisme i l’abstracció.

Miró va ser un dels artistes surrealistes més importants degut al seu desig d’assolir la llibertat creativa i fer prevaldre l’inconscient per damunt de la raó.

Descripció Formal

• És una escultura exempta de pedra artificial, revestida amb ceràmica pintada de diferents colors.
• Té una estructura vertical de formigó buidada, de formes arrodonides.
• Sobre aquesta estructura vertical, en perpendicular, trobem un tub cilíndric lleugerament desviat de l’eix central que la sosté.
• Una mitja lluna de color groc corona i completa l’escultura.
• Malgrat ser una estructura gran i voluminosa de formigó, l’escultura dona sensació de lleugeresa gràcies al joc gravitatori dels elements que la coronen.
• Destaca per la seva verticalitat i monumentalitat (22 m) i permet ser contemplada des de diversos punts de la ciutat.

Tema

El tema és al·legòric. La primera imatge que relacionem amb el títol és la d’una forma femenina amb capell i un ocell que hi descansa. Però tenint en compte que Miró podia utilitzar el terme amb diferents significats, la seva lectura serà diferent. L’estructura principal recorda clarament una forma fàl·lica.

Funció

Té una funció ornamental, decorativa i urbanística, però alhora també ha esdevingut un element d’atracció turística i un dels símbols de la ciutat. Les tres obres d’art públic de Joan Miró van ser una manera de l'artista d’intentar apropar l’art contemporani a un públic majoritari.

Significat

*Dona i Ocell* és un clar exponent del llenguatge i de la iconografia personal del seu autor, Joan Miró, i podem afirmar que el seu significat és el de ser “un cant, una exaltació de vida”.

Models i Influències

• Les referències a elements de la natura podrien tenir en compte l’estil de Gaudí.
• La forma que corona l’obra com una cresta recorda el caràcter actiu dels *Ocells*, de Braque.
• L’obra de Miró està inspirada en el primitivisme i en el camp de l’abstracció.
• Jean Arp influeix en el camp escultòric, ja que utilitza formes orgàniques, donant-li una dimensió poètica.

La Persistència de la Memòria (Salvador Dalí, 1931)

Fitxa Tècnica

• Autor: Salvador Dalí
• Cronologia: 1931
• Localització: Museu d'Art Modern (MoMA), Nova York
• Estil: Surrealisme
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: 33 x 24 cm

Context Històric

Aquesta obra s'emmarca en les primeres avantguardes. Hi ha una crisi mundial, que comença als Estats Units (Crac del 29) però que més tard esdevé una crisi molt important internacionalment.

A Catalunya estem a la Segona República. La societat està polaritzada entre dretes i esquerres, ja que són els anys previs a la Guerra Civil, amb molta tensió.

Dalí entra en contacte amb els surrealistes a París, on coneix Picasso. A Madrid va conèixer Lorca i Buñuel. Els seus anys de màxima fama van ser quan vivia a Nova York. Tenia una mala relació amb el seu pare i de petit era un noi insegur.

Descripció Formal

• Pinzellada: Precisa, fina i meticulosa, no visible.
• Dibuix i Color: Predomini del dibuix per sobre del color, amb una precisió gairebé fotogràfica. Els colors no són plans, sinó que presenten tonalitats. Es troben dins de la gamma dels ocres i blaus, amb contrast entre els tons freds del fons i els càlids.
• Composició: Tancada, ja que tot ens porta cap a dins, i asimètrica. Una línia, la de l'horitzó, divideix el quadre en dues meitats horitzontals desiguals.
• Llum: La llum juga un gran paper. És nítida i brillant, i projecta ombres allargades.
• Expressivitat: Mostra l’univers irreal i oníric de l’artista, els seus somnis i les seves obsessions.

Tema

El tema és el pas del temps i la persistència de la memòria: el que perdura és el que és dur, i el pas del temps va esborrant la resta.

Funció

La funció és estètica i de reflexió sobre el pas del temps. També té la funció d'exterioritzar els seus somnis i les seves obsessions. A més, té la funció de crear i experimentar dins del corrent estètic del surrealisme en el qual s’estava iniciant. Pertany a l’inici de la relació amb Gala, que és qui l’introdueix en aquest moviment.

Significat

*La persistència de la memòria* és una visió subjectiva de la temporalitat i de les seves implicacions, ja sigui a la pròpia obra d'art o als records. És també un homenatge al temps interior de l'inconscient, que té la seva pròpia manera d'explicar-se i que fuig de la racionalitat superficial.

Models i Influències

La formació de Dalí com a pintor havia estat acadèmica. En aquesta obra, de dimensions reduïdes, posa de manifest una tècnica tan depurada i minuciosa que es pot dir que hi ha una voluntat de seguir els pintors detallistes, gairebé miniaturistes, que els surrealistes admiraven:

• Hieronymus Bosch
• Brueghel el Vell
• Arcimboldo
• Francisco de Goya

També rep influències en les seves primeres obres del Cubisme, del Noucentisme i de la pintura Metafísica de De Chirico.

El Guernica (Pablo Picasso, 1937)

Fitxa Tècnica

• Autor: Pablo Picasso
• Cronologia: 1937
• Localització: Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia, Madrid
• Estil: Cubisme, Surrealisme, Expressionisme
• Tècnica: Oli
• Suport: Tela
• Dimensions: 3,51 x 7,82 m

Context Històric

Aquesta obra forma part de les primeres avantguardes, que apareixen durant la primera meitat del segle XX, anys de tensions i període d’entreguerres. A Espanya hi havia la Guerra Civil: enfrontament entre *franquistes* i *republicans*. Concretament, l'obra denuncia el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per part de la legió Còndor, el qual és considerat el primer gran bombardeig sobre població civil.

Descripció Formal

L'obra mostra un paisatge arquitectònic on hi ha nou figures: sis humanes (quatre de les quals són dones) i tres animals.

• Dibuix i Color: Predomini del dibuix per sobre del color, ja que pràcticament no hi ha color. La gamma cromàtica és molt reduïda: gris, negre i blanc.
• Pinzellada: Molt precisa; la línia és visible i hi ha dibuixos geomètrics.
• Moviment: Les línies corbes i diagonals donen dinamisme, moviment i tensió.
• Composició: Tot i que sembli molt desordenat i caòtic, té una estructura molt clara. Un eix de simetria, que seria la paret blanca del fons, divideix l’obra en dues meitats regulars.
• Expressivitat: És molt gran, manifestada pels crits, les boques obertes i les llengües punxegudes.

Tema

És un quadre de gènere històric que denuncia el brutal bombardeig que va patir Guernica, una petita ciutat del País Basc, l'abril del 1937, per part dels feixistes alemanys durant la Guerra Civil Espanyola.

Funció

Té una funció estètica, ja que va ser exposat en el pavelló espanyol durant l’Exposició Universal de París el 1937. També té una funció simbòlica de denúncia del bombardeig concretament i, per extensió, de qualsevol guerra.

Significat

El que Picasso va voler reflectir va ser l'horror, el dolor i la destrucció que provoca qualsevol guerra. Encara que es va inspirar en un fet històric específic, evita qualsevol referència concreta al lloc de la tragèdia.

Models i Influències

• La seva estructura formal recorda la d'un frontó grec, com el del temple de Zeus a Olímpia.
• L'acumulació de personatges en un caos fa referència als grans quadres històrics i romàntics, com ara *La Matança de Quíos* de Delacroix.
• Com a models directes, cal destacar *La matança dels innocents* del pintor barroc Guido Reni.

Nit de Lluna (Leandre Cristòfol, 1935)

Fitxa Tècnica

• Autor: Leandre Cristòfol
• Cronologia: 1935
• Forma: Escultura exempta
• Material: Fusta
• Tècnica: Talla i assemblatge
• Estil: Surrealista
• Dimensions: 71 x 40 cm
• Localització: MNAC (Barcelona)

Context Històric

A Catalunya estem a la Segona República, l'any previ a la Guerra Civil, una època de molta tensió amb el país dividit entre republicans i franquistes.

Internacionalment, és el període d'entreguerres, marcat per la Revolució Russa, el Crac del 29 i la pujada del feixisme a Europa.

Anàlisi Formal

És una escultura formada per tres peces de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una plataforma circular pintada de blau.

• Composició: Molt senzilla, creada a partir dels dos únics elements. Destaca la línia diagonal del fus i les circulars de l'ou i de la plataforma.
• Moviment: El poc moviment que hi ha el donen les formes circulars i cilíndriques de l'ou i la plataforma, i la diagonal del fus.
• Expressivitat: Expressa el món interior de l'artista, els seus records d'infantesa.
• Llum i Color: La fusta és natural i la llum es reparteix de manera uniforme, creant alguna ombra a la plataforma. En l'original, la fusta clara ressalta, més il·luminada que el fons negre de la vitrina. La base està pintada de color blau; la resta és fusta natural.

Tema

*Nit de Lluna* és una obra de temàtica secular que reprodueix el món de l’inconscient del nostre artista, tal com ell ho va descriure en vida.

Funció

La funció és estètica i decorativa. Es va presentar en una exposició a Lleida. També té la funció simbòlica d'evocar records d'infantesa i familiars de l'autor, així com les formes de vida rurals que s’estaven perdent.

Significat

Obra no figurativa i simbòlica. Representa un fus de filar i un ou de sargir i reprodueix el món de l’inconscient de l’artista.

Models i Influències

Leandre Cristòfol està relacionat, pel que fa a la transformació dels objectes quotidians en objectes poètics, amb Marcel Duchamp, tot i que no amb el mateix sentit. L’actitud del català s’acosta més a la de les escultures objecte de Miró o als poemes objecte de Joan Brossa.

Elogi de l'Aigua (Eduardo Chillida, 1987)

Fitxa Tècnica

• Autor: Eduardo Chillida
• Cronologia: 1987
• Tècnica: Formigó armat
• Material: Formigó
• Mides: 7,2 x 12 x 6,5 m
• Estil: Abstracte
• Tipologia: Escultura exempta
• Localització: Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)

Context Històric

Durant la dècada dels 80 hi havia una profunda crisi econòmica i social. Es va produir un acostament entre la Unió Soviètica i els Estats Units, que va posar fi a la Guerra Freda i que va tenir un moment culminant en la caiguda del Mur de Berlín el 1989. Aquest fet històric va comportar una nova redistribució geopolítica d'Europa i un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. L'any 1991 es va signar el Tractat de Maastricht i es va crear la Unió Europea.

Descripció Formal

És una forma de formigó de 54 tones subjectada per quatre cables d’acer, que queda a 84 centímetres de l’aigua d’un estany artificial.

• Composició: Una forma de cub de línies rectes d’on en surten quatre braços recargolats.
• Moviment: Ritme lent.
• Expressivitat: Complicitat de l’autor amb la natura que envolta l’escultura.
• Llum: El formigó fa que hi hagi alguns clarobscurs, també creats per les seves formes corbes.

Tema

Explica el mite de Narcís. L’escultura representa quatre dits que no poden arribar a agafar el seu reflex de l’aigua (Mite de Narcís tractat de manera abstracta).

Funció

La funció era decorativa i també es va fer servir per embellir Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992.

Significat

Els quatre braços que surten del cub superior de l’estructura recorden els dits d’una mà que vol tancar-se per tal d’atrapar l’aire que l’envolta, establint una relació entorn-escultura. L’obra pot recordar també, fixant-nos ara amb el reflex que es produeix a l’aigua de l’estany, al mite d’Eco i Narcís.

Models i Influències

L’obra monumental de Chillida recorda, tant per la seva monumentalitat i materialitat com per la seva perfecta integració en l’entorn, el caràcter màgic i fins i tot ritual dels monuments megalítics prehistòrics.

Relació amb altres obres de Chillida:

• *Elogio del horizonte* (1990)
• *Lugar de encuentro V* (1975)
• *Peine del viento* (1976)

El Profeta (Pablo Gargallo, 1933-1936)

Fitxa Tècnica

• Autor: Pablo Gargallo
• Cronologia: Primer terç del segle XX (1933-1936)
• Estil: Cubista amb influències expressionistes
• Tipologia: Escultura exempta
• Tècnica: Fosa
• Material: Bronze
• Dimensions: Grans dimensions (2,35 x 0,65 m)
• Localització: Museu Nacional Reina Sofia, Madrid (abans); Museu Gargallo, Saragossa (actualment)

Context Històric

A Espanya, la proclamació de la Segona República divideix el país en dos bàndols: esquerres i dretes. A Europa, després de la Primera Guerra Mundial, es pateixen les conseqüències de la Gran Depressió Americana dels anys trenta, provocant una situació social i política inestable, en la qual la democràcia perd terreny en favor de moviments totalitaris com el nazisme alemany o el feixisme italià.

Descripció Formal

És una escultura exempta de bronze, dempeus i monocroma, feta a base de planxes de metall retallades, que representa un profeta que clama en el desert.

• Composició: És asimètrica per la diferent posició de braços i cames, i és desproporcionada.
• Línies: Predomina la línia recta vertical, formada pel cap, la columna vertebral i la cama esquerra, sobre la qual s’articulen línies corbes còncaves i convexes que creen jocs de llums (clarobscurs).
• Textures: Les superfícies tenen molts entrants i sortints, i hi ha un contrast de textures: fina la pell i rugosa la barba.
• Volum: Gargallo juga amb el contrast entre l’espai i la matèria. Deixa buits els espais que teòricament haurien de ser més voluminosos per donar més expressivitat.

Tema

Un profeta amb la mà alçada cridant i invitant a ser seguit; en aquest sentit, l’obra és de caire expressionista.

Funció

Decorativa i estètica. En estar feta de bronze, se’n poden fer còpies idèntiques. S’exhibeix en galeries d’art i decora alguns espais públics.

Significat

El significat de l’obra discrepa de la iconografia cristiana tradicional. El profeta ens està avisant i advertint sobre l’ascens dels feixismes, predient profèticament el que passaria pocs anys després.

Models i Influències

Gargallo és influenciat pel cubisme pictòric de Picasso i per les reminiscències de l’art primitiu que presentaven Brancusi o Modigliani, entre d’altres.

Ell, amb la revolucionària introducció del buit, va influenciar posteriorment altres escultors contemporanis, com és el cas de Henri Moore.