Anàlisi d'Obres Clau: Maman (Bourgeois) i La Vicaria (Fortuny)

Maman de Louise Bourgeois: Anàlisi i Significat

Fitxa Tècnica de l'Escultura Maman

• Autor: Louise Bourgeois
• Títol: Maman
• Any: 1999
• Estil: Expressionista
• Tema: Al·legòric (la maternitat)
• Tècnica i Materials: Escultura exempta de bronze, acer inoxidable i marbre
• Mides: 8,95 x 9,80 x 11,60 m
• Localització: Museu Guggenheim, Bilbao

Louise Bourgeois: Biografia i Trajectòria

Louise Bourgeois (1911-2010) és considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Va estudiar geometria i matemàtiques, coneixements que l'ajudaren a perfeccionar l'estil cubista dels seus primers anys. Posteriorment, assistí a diverses escoles d'art de París. Va abandonar la pintura per dedicar-se a l'escultura, desenvolupant un estil molt personal i profundament psicològic.

Va rebre un reconeixement significatiu l'any 1982, quan el MoMA de Nova York li organitzà una exposició retrospectiva. També fou reconeguda amb nombrosos premis i va exposar la seva obra als museus més importants del món.

Descripció Formal i Estructural

Maman s'eleva desafiant sobre vuit gegantines potes de bronze a l'exterior del Museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no estan tenses, malgrat la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l'aranya.

L'escultura mostra una superfície rugosa i imperfecta, fruit de les nombroses plaques que la conformen a manera de trossos de tela. Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic que conté el que podria representar els ous de l'aranya: un conjunt de pedres blanques de marbre.

Interpretació i Simbolisme de l'Aranya

Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous, suspesa en el buit, amb la protecció que, a manera de presó, ofereix al mateix temps la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa materna.

Maman forma part de la sèrie d'escultures anomenades Spider. El motiu de l'aranya ha estat present d'una manera o altra en l'obra d'aquesta escultora des de l'any 1940. Són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, que tenia un negoci de tapisseria en el qual treballava com a artesana.

Per a Bourgeois, la seva mare, considerada la seva millor amiga, era com les aranyes: deliberada, pacient, intel·ligent, calmada, raonable, fina, útil i neta.

El vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, perquè connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l'artista:

• De petita, Bourgeois va patir el menyspreu del pare, que havia esperat tenir un fill mascle.
• Va haver de ser testimoni de la relació amorosa que el pare va mantenir amb la institutriu que l'educà, una relació que la seva mare va voler ignorar.

L'aranya expressa la duplicitat de la naturalesa materna: utilitza la seda tant per fabricar el capoll que protegeix els ous, com per filar la teranyina amb la qual caça les preses. Una doble funció: vida i mort.

Aquesta obra es pot considerar com una reconstrucció tangible de les emocions viscudes per l'artista en el passat, creades amb la voluntat contradictòria de revifar el record i de cercar l'oblit. Bourgeois trasllada a l'art algunes de les seves vivències, sentiments i emocions més profunds, influenciada pels traumes de la seva infantesa.

La Vicaria de Marià Fortuny: Realisme i Costumisme

Fitxa Tècnica de La Vicaria

• Títol: La Vicaria
• Autor: Fortuny i Marsal, Marià
• Datació: 1867 – 1870
• Estil: Realisme
• Tècnica: Oli
• Suport i Mides: Taula; 60 cm x 94 cm
• Localització actual: Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), Barcelona

Context Històric i Estilístic

El Realisme es va establir com un punt d'inflexió històric a mitjans del segle XIX. L'onada revolucionària de 1848, que va suposar el final del regnat de Lluís Felip d'Orleans i la instauració de la Segona República a França, va afectar tota Europa. És també el 1848 quan es publica el Manifest Comunista i s'intensifica la lluita de classes. La filosofia positivista valora la ciència com a instrument del desenvolupament humà.

En aquest context sorgeix una nova generació d'intel·lectuals i artistes com Balzac, Dickens o Zola, molts d'ells compromesos políticament.

L'estil del Realisme, exemplificat per Courbet, consisteix a pintar les coses tal com són. L'artista imagina l'escena tal com seria i la pinta sense cap mena de dissimulació.

Anàlisi Formal i Tècnica

Es tracta d'un oli sobre taula en el qual la gamma de colors predomina el negre, creant un contrast amb els vermells combinats amb l'ocre. Pel que fa a la llum, Fortuny intenta reproduir una llum de bon dia, una llum real.

Quant a l'expressivitat, és un quadre no gaire expressiu de forma global, però podem observar la cara de cada personatge que ens mostra una expressió individual. La pinzellada és petita i meticulosa.

La composició és moderna: no veiem el final de l'habitació, la qual cosa genera una sensació d'amplitud i de no saber on acaba l'espai. El punt central del quadre és el lloc on s'està duent a terme la signatura dels papers.

Iconografia: Descripció de l'Escena

L'obra representa la signatura d'un contracte de matrimoni a les oficines eclesiàstiques. L'artista presta una gran atenció als detalls dels vestits, la decoració de la sala i l'ambient. Trobem representades tres escenes diferents en una mateixa disposició asimètrica dels personatges, molt més concentrats a la dreta:

1. Primer grup: Conjunt de dues figures en plena conversa, emmarcades per la biblioteca.
2. Segon grup (Centre d'atenció): El nuvi, la núvia i les convidades vestides a la moda del segle XVIII en ple segle XIX.
3. Tercer grup (Poble baix): Un penitent que demana almoina per a les ànimes del purgatori, un torero i un home en la foscor, que semblen esperar el torn.

Una catifa groga als peus del tercer grup contrasta amb el terra marró de la resta de la sala i serveix d'element distintiu entre ambdós grups, malgrat la presència d'una de les dames en un racó de l'estora, que podria simbolitzar una certa condescendència cap als menys afortunats.

Significat i Funció

Es tracta d'una escena costumista, un casament burgès, inspirat en un dels molts de la vida de l'autor (que es va casar). Sembla ser autobiogràfic. Fortuny enfoca el tema d'una manera moderna, tractant un tema quotidià en un quadre de mides petites.

La funció principal del quadre era la venda. Va ser exposat en galeries i salons per a la posterior venda a particulars, complint una funció decorativa i d'exposició pública.

Influències Artístiques

Tal com va fer Delacroix, Fortuny descobreix la llum i el color del continent africà, una influència que mantindrà en el futur. Un breu pas per Madrid li va permetre estudiar la pintura de Velázquez i Goya, els quals seran la seva influència i inspiració per a la composició de La Vicaria.