Anàlisi Plàstica de l'Obra de Matisse

Cal destacar la preeminència del color, aquest color vermell molt intens que recobreix, sense gaire diferenciació ni matisos, la major part del quadre, proporcionant un efecte de calidesa i d’arbitrarietat en la representació. Aquesta ha quedat sotmesa al cromatisme intens aplicat amb una pinzellada homogènia, uniforme, sense traços personals.

Altres colors bàsics com verds i blaus completen, en menor mesura, la composició cromàtica que esclata en aquesta pintura. L’altre element a destacar, des del punt de vista plàstic, és la línia ondulant i recargolada que, com un arabesc lineal de color blau, proporciona ritme a tota la composició i reforça la sensació de decorativisme que impregna tota l’obra. De fet, el propi Matisse s’havia referit a aquesta obra com un autèntic “panell decoratiu”.

I així ens trobem amb un tractament de les formes que parteix d’una realitat coneguda: l’interior d’una habitació on hi ha una dona i, a través de la finestra, podem observar un paisatge exterior. Però es tracta d’una realitat transfigurada, modificada, interpretada i recreada a través de l’intens cromatisme vermell que unifica taula, parets i terra, generant un espai força pla, de tal forma que la realitat s’esvaeix en alguns elements.

Matisse renuncia a alguns aspectes formals tradicionals per potenciar la recerca de la puresa i l’harmonia cromàtica com a referent primigeni de la pintura i la seva potencialitat poètica absoluta.

Des del punt de vista del ritme i l’expressivitat, hi ha un clar impacte cromàtic a partir de l’harmonia que genera el color vermell amb taques grogues, blaves, etc., sense cap dramatisme o angúnia, sinó més aviat un afany decorativista, fins i tot amable, al voltant de l’explosió òptica dels colors, reforçada pel ritme, per l’arabesc ondulant que generen les línies i altres taques de color.

En aquesta obra, tot s’expandeix, tot flueix cap a l’exterior del quadre com si fos el fragment d’una obra més gran, d’un projecte decoratiu més ampli.