Anàlisi Poemes Ausiàs March i Corella: Segle d'Or Català

Anàlisi de Poemes Clau del Segle d'Or Català

Ausiàs March: Estructura i Temàtica del Desamor

Aquest poema, característic de l'obra d'Ausiàs March, es compon de cinc cobles (estrofes) i una tornada (conclusió). La seva estructura mètrica és decasíl·laba (deu síl·labes), pròpia de l'art major, amb rima consonant. L'esquema rítmic de cada cobla és el següent:

• 10A (femení)
• 10B (masculí)
• 10B (masculí)
• 10A (femení)
• 10C (masculí)
• 10D (femení)
• 10D (femení)
• 10C (masculí)

Escrit per Ausiàs March, un dels poetes valencians més insignes del segle XV, aquest poema s'emmarca en la seva vasta producció de poemes d'amor. Els primers versos aborden el seu desamor i patiment, mentre que els següents exploren la causa d'aquest turment. El poema es distingeix per un to hiperbòlic, on l'exageració del sentiment és progressiva.

Anàlisi per Estrofes

• Primera Estrofa: La Solitud del Poeta

  Mentre tothom celebra la festa major, el jo poètic se'n va al cementiri a dialogar amb les ànimes infernades, subratllant la seva profunda solitud i desolació.

• Segona Estrofa: El Mal Vivent i el Rei de Xipre

  El poeta es veu a si mateix com un "mal vivent". Compara el seu dolor amb el del rei de Xipre, qui fou un presoner dels musulmans, emfatitzant la intensitat del seu sofriment.

• Tercera Estrofa: Tici i el Dolor Inextingible

  Es compara amb Tici (fill de Zeus i d'Elara), un símbol del dolor inextingible. A la meitat d'aquesta estrofa, fa referència als cucs o corcs, que simbolitzen el pecat i el remordiment, i posteriorment, el dolor físic que sent a causa d'aquest desamor que el consumeix per dins.

• Quarta Estrofa: El Dilema de la Mort

  Voldria morir per no sentir més dolor, però aleshores no tornaria a veure mai més la seva estimada, revelant la complexitat del seu desig i la seva dependència emocional.

• Cinquena Estrofa: La Indiferència de l'Amada

  Ell només pensa que si la seva mort fes que ella plorés per ell, ja valdria la pena, però no sembla que a ella li importi gaire, destacant la indiferència de l'amada.

• La Tornada (Conclusió): "Llir entre Cards"

  En la tornada, es revela el pseudònim de la persona a qui va dedicada la composició: "llir entre cards".

Joan Roís de Corella: "Balada de la Garsa i l'Esmerla"

El Poema 6, titulat "Balada de la Garsa i l'Esmerla", ens presenta dos ocells que, després de descriure'ls, comencen a cantar i a declarar el seu amor, tot i que expliquen que aquest amor no és correspost.

L'Autor: Joan Roís de Corella

Joan Roís de Corella va néixer a València i és considerat un dels poetes catalans més importants del segle XV. Fou una figura clau del Renaixement i del Segle d'Or valencià, igual que Ausiàs March, tot i que la seva poesia no era tan exagerada. Fou cavaller i estudià teologia.

Temàtica i Estructura

El tema central és l'amor no correspost. La garsa i l'esmerla representen, respectivament, el trobador i la dama, una al·legoria comuna en la poesia de l'època.

• Els primers deu versos són decasíl·labs (art major) i de rima femenina.
• La segona estrofa és d'art menor (8a 4b 8a 4b 8a) i de rima consonant.

Recursos Estilístics

• Paral·lelisme

  Repetició constant de la mateixa estructura sintàctica, creant un efecte rítmic i emfàtic.

• Hipèrbaton

  Alteració de l'ordre sintàctic habitual de les paraules en una frase, amb finalitats expressives o mètriques.