Anàlisi de poemes del Modernisme i Noucentisme

Llengua i literatura2,6 KB

Joan Maragall "Oda a Espanya" (Modernisme)

Context

Joan Maragall va néixer a Barcelona el 1860 i va morir el 1911. Va ser un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX.

Tema

El poema "Oda a Espanya" fa una crítica a la manera d'actuar d'Espanya envers la crisi colonial.

Estructura

  1. Primera part (estrofes 1 i 3): Diàleg entre Catalunya (representat per l'autor) i Espanya.
  2. Segona part (estrofes 2 i 4): Visió antiquada dels governants.
  3. Tercera part (estrofes 5 i 6): Morts inútils a les guerres.
  4. Quarta part (estrofes 7 i 8): Esperança de l'autor de veure una Espanya més moderna.

Forma

  • Interrogació retòrica als versos 25 i 38.
  • Anàfores als versos 31 i 33.
  • Comparació al vers 27.

Josep Carner "Cançoneta incerta" (Noucentisme)

Context

Josep Carner va ser un poeta, periodista, autor de teatre i traductor català. És el màxim representant de la poesia del Noucentisme.

Tema

El poema fa referència al sentit de la vida.

Estructura

  1. Primera part (estrofes 1 i 2): On el portarà la vida i els camins que es poden escollir.
  2. Segona part (estrofa 3): Incertesa sobre el final del camí.

Forma

  • Preguntes retòriques als versos 1, 2, 15 i 16.
  • Metonímia al vers 8.
  • Personificacions als versos 5 i 8.
  • Antítesi al vers 17.
  • Anàfores als versos 7, 19 i 21.
  • Metàfora: camí = vida.

Rosa Leveroni "No em preguntis, amor, per què t'estimo" (Noucentisme)

Context

Rosa Leveroni va néixer a Barcelona el 1910 i va morir a Cadaqués el 1985. Fou una escriptora i poetessa catalana guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Tema

La poetessa expressa el delit amorós més enllà de la raó i del temps.

Estructura

  1. Primera part (versos 1-10): Batec de la sang, elements positius de la vida i impossibilitat de respondre al perquè de les preguntes.
  2. Segona part (versos 11-final): Impossibilitat de respondre perquè l'estimat està integrat dins seu, és a dir, que ell és igual a ella.

Forma

  • Paral·lelisme als versos 1 i 11.
  • Preguntes retòriques als versos 1, 2-6.
  • Personificacions als versos 10 i 15.
  • Metonímia al vers 7.
  • Sinestèsia als versos 4 i 5.

Descarregar

PDF Word HTML