Anàlisi de la Qualificació i Desqualificació Laboral: Braverman i Wood

Perspectiva de H. Braverman sobre la selecció de treballadors formats

Perspectiva de H. Braverman sobre la selecció de treballadors formats: Actualment, a conseqüència dels canvis que s’han produït al treball, la població treballadora ha d’estar formada i educada per al desenvolupament de la tecnologia i la seva aplicació al treball, cosa que suposa un major coneixement científic. L’enfocament de Braverman és contradictori, ja que per a ell la selecció de treballadors amb major nivell de formació formal per part de les empreses no implica que estiguin ocupant llocs de treball amb major qualificació.

Les raons són:

• La qualificació està caient en un sentit absolut; el treballador perd capacitats bàsiques i no en recupera de noves, ja que la rutina de treballar amb màquines fa que no sigui necessari diferenciar un treballador millor qualificat que un altre.
• Braverman demana una major formació per recuperar el control sobre els processos de treball, cosa que no se satisfà amb l’augment de formació que actualment té la població que accedeix al mercat de treball. El període escolar abans d’incorporar-se al món laboral ha anat creixent.
• Aquesta generalització de l’ensenyança marca com a resultat que els empresaris tendeixen a elevar els requisits de formació dels treballadors demandats per als seus llocs de treball, pel simple fet que la majoria de persones tenien un graduat d’ensenyança.

Conseqüència:

• Es va mantenir la desocupació i es va perdre la connexió que hi havia entre l’educació i el contingut del lloc de treball a cobrir.
• La formació de la població que accedeix al mercat de treball (amb educació prèvia) no suposa que siguin treballadors altament més qualificats per a un lloc de treball que altres treballadors que no van rebre ensenyança.

Conclusió: Braverman sol·licita que l’educació que se’ls proporciona a la població es combini amb la pràctica del treball, durant almenys els anys d’escolarització, i continuar amb la formació d’aquests al llarg de les seves vides (fet que no se sol complementar quan el treballador ja té un lloc de treball fix).

Perspectiva de S. Wood sobre el debat de la desqualificació

Afirma que la desqualificació no es dona pel treball ni pels coneixements necessaris per desenvolupar-lo, sinó que es dona per l’organització.

La majoria de casos, la qualificació d’un treball ve de manera tàcita i no per les idees que té l’empresari sobre els requisits que hagi de complir el treballador. L’empresari imposa el qualificatiu de treball desqualificat, com si estigués donat pel propi lloc de treball; d’aquesta manera, el treballador obeeix els criteris de l’empresari. Així que podrà utilitzar els treballadors sense coneixements o inutilitzar-los per mitjà de màquines o altres mètodes alienadors. Però els coneixements tàcits dels treballadors perduraran encara que ells no se n’adonin i no els oblidaran. Mentre que unes persones són desqualificades per la imposició de màquines o models alienats, hi ha una minoria que són qualificats. Qualificats: encarregats de mantenir aquests mètodes pels treballadors alienats, com el manteniment, la programació… així que aquests necessiten coneixements que quasi mai venen per la formació en el treball. Wood defensa la idea de la qualificació i la desqualificació en el treball, no per raons racionals sinó pels propis desitjos i idees de l’empresari. L’intent que té l’empresari de desqualificar els treballadors amb màquines i models organitzatius tayloristes crea una nova classe de treballadors, els qualificats, que tenen coneixements tècnics i tàcits propis de l’experiència i un treball que no pot ser substituït ni per màquines, ni per altres treballadors no qualificats.

Anàlisi per gènere i per ocupacions sobre el procés de desqualificació

La qualificació i la desqualificació d’un treball i també les capacitats necessàries per ocupar-lo no són valors neutres, ni independents de la socialització, sinó valors infundits a la nostra societat. La societat subestima les capacitats que té la dona i que pot desenvolupar en el lloc de treball. Aquestes capacitats no són innates en les dones sinó interioritzades mitjançant el procés de socialització, així que no és una capacitat desqualificada sinó subestimada, ja que interioritzar-la comporta anys d’aprenentatge encara que no sigui contemplat per la societat.

Les dones són discriminades indirectament en els llocs de treball qualificats, degut a que no completen els estudis superiors per la dedicació a les tasques de casa o altres tasques reproductives, subordinant-les amb els estudis, a causa del procés de socialització al qual són exposades. La feminització i la masculinització dels llocs de treball són adjectivitzacions de la nostra societat que no responen a raons lògiques o fonamentades en proves racionals.