Anàlisi de Quim Monzó, Mercè Rodoreda i Salvador Espriu

Quim Monzó: Nascut a Barcelona, és l'autor que més ha conreat la narrativa breu en la nostra literatura amb llibres com Uf, va dir ell o Guadalajara. També té articles periodístics literaris i d'opinió. A la seva obra trobem un món literari propi i les deformacions de la realitat quotidiana amb uns trets característics. L'ambientació és urbana, però no en una ciutat concreta; els personatges són esquemàtics i anònims amb obsessions que els incapaciten per dur una vida normal, sense profunditat psicològica perquè representen una idea. L'humor i la ironia es combinen amb l'absurd per ridiculitzar la realitat. La seva estructura, carent d'introducció i desenllaç, es desenvolupa tota al voltant d'una idea bàsica i finalitzada d'una manera absurda. Aquests trets caracteritzen l'obra exitosa i original de Quim Monzó, en la qual es deforma la realitat, on descriu la crònica del canvi de la utopia contracultural al pensament escèptic i individualista, i la qual li ha fet guanyar nombrosos premis.

Mercè Rodoreda: Nascuda a Barcelona en el si d'una família interessada per la literatura i el teatre, és la principal autora de novel·la psicològica. Després de l'exili, quan va fer traduccions per a organismes internacionals, torna al país per veure la seva obra reconeguda. La seva obra està caracteritzada pel simbolisme, l'aparició d'elements de la guerra civil, el monòleg interior, i els protagonistes són dones amb conflictes amb homes, amb llenguatge col·loquial i escrit en primera persona. La seva obra es sol dividir en tres períodes: els anys d'aprenentatge (Aloma), la maduresa (La plaça del Diamant), i la vellesa (Mirall trencat). Aloma tracta de la pèrdua de la pubertat i de l'enfrontament amb el món dels adults. La plaça del Diamant és una de les obres fonamentals del postguerra que tracta la història de Colometa, una jove que ha de afrontar situacions molt difícils en la seva vida (la relació amb el seu marit, la pèrdua dels seus fills, etc.). Per últim, Mirall trencat narra la història tràgica d'una família i aborda tres temes existencials: infantesa, soledat i mort.

Salvador Espriu: Salvador Espriu va néixer a Santa Coloma. Es traslladà a Barcelona, i passava algunes temporades a Arenys de Mar. Combina les referències culturals amb altres registres de la llengua. En la poesia d'Espriu podem distingir quatre tons. Segons l'autor, la seva activitat poètica ha de ser considerada com una meditació constant i obsessiva sobre la mort. La seva visió és pessimista perquè la vida condueix l'home a la mort. La temàtica principal són les meditacions, les evocacions, i els interrogants sense resposta (to líric). La mort es concreta en la desaparició dels éssers estimats o en relació amb les destruccions produïdes per la guerra civil (to elegíac). El poeta es constitueix en salvador del seu poble i dirigeix un missatge esperançat de renovació moral (to didàctic). També es dedica a l'anàlisi de l'altre realitat que l'envolta. Destaquem la seva obra La pell de brau.