Anàlisi de Sentències sobre la Potestat Administrativa i Desviació de Poder

Full 20. Sentència: El ministeri havia tret una norma reglamentària en la qual s’establia un decret per traslladar els fons/quantitats dineràries, per tal d’evitar els atracaments. No obstant això, no tots els bancs ho compleixen, i en aquesta sentència el banc es sanciona per no respectar la norma. Aquest recurs davant del ministeri, però, és desestimat. L’Audiència Nacional també ho desestima, per tant declara la nul·litat de la multa, de manera que el ministeri ja no pot seguir el procediment de la multa ja que ha estat anul·lada. Per això, el TS accepta alguns fonaments de dret de la sentència apel·lada i afegeix alguns preceptes. Per tant, la sanció queda anul·lada, però per què? Les sancions estaven regulades en una llei, però els comportaments (conductes sancionadores) no estaven a la llei d’ordre públic, sinó al reial. Al tipificar les sancions s’ha de fer necessàriament per norma amb rang de llei o decret; l’administració aplica una llei que està viciada. La potestat la tenia atribuïda per una norma no facultada per fer-ho.

Llei 30/92 art. 4.1 lletres c) i d): Els òrgans de les administracions s’han de facilitar informació i assistència quan ho precisin o bé quan es sigui proclamada.

Full 20. Sentències relacionades amb el principi de legalitat.

1. Sentència 11 de juny de 1979. Cas de jerarquia normativa: disposició de rang inferior no pot vulnerar una disposició de rang superior. No entre disposicions administratives sinó entre norma reglamentària i el que estableix una llei que regula un impost de tràfic de l’activitat de les empreses. Però on es troba la contradicció? La llei deia que quedaven exempts les empreses d’aquest import de tràfic aquelles que actuessin d’acord amb RENFE; en canvi, en la norma reglamentària diu que queda exempta RENFE, per tant és un concepte més restringit. L’administració tributària li exigeix l’import ja que no és RENFE.

2. Sentència de 3 de gener de 1979. Un decret no pot entrar a regular la propietat, per tant l’administració no té habilitació suficient per regular-ho ja que cap llei li ha habilitat com a tal per fer-ho. Conclusió: no hi ha la potestat per exercir-ho, per tant NO hi ha habilitació. Però què s’impugna? Dos polígons de tir on el ministeri de l’exèrcit fa pràctiques, i el decret estableix una zona de seguretat. Establir això és un reglament o acte administratiu? És un acte administratiu, es fa en base d’una normativa però és una decisió aplicativa d’una norma. Art. 2: “No podrà realitzar-se cap obra en la zona sense prèvia autorització.” Suposa una restricció a la llibertat i una restricció governamental; el govern no està habilitat ja que hauria d’estar habilitat per una llei. Conclusió: el tribunal entra a analitzar el fons i estima la petició del recurrent, de manera que, com que no hi ha cap llei que habiliti la zona d’influències del polígon per limitar la propietat, el govern no podia fer la restricció, per tant declara la nul·litat del decret. Però és admissible o no el recurs? L’advocat de l’estat planteja 3 motius d’inadmissibilitat: acte polític, no legitimació: no és un acte perquè és reglament.

Elements reglats que tenen tota potestat discrecional: Existència de la potestat, extensió, competència per exercir-la i fi pel qual s’exerceix la potestat.

Full 21: Els elements que no siguin discrecionals es podran fiscalitzar.

Exemple per veure com podem controlar tots aquests elements: Una empresa de seguretat privada amb personal de vigilància en llocs públics i privats incompleix una sèrie de requisits que s’exigeixen pel fet d’exercir aquesta activitat, com per exemple que no es registrin les seves documentacions, i l’administració la sanciona; el director general sanciona aquesta empresa de seguretat privada. Té potestat sancionadora el director general? NO. Per tant, primer ha d’existir la potestat.

Però suposem que és un òrgan que supervisa l’activitat de les empreses de seguretat privada, de manera que aquesta empresa comet una infracció lleu, i si ens remetem a la llei 23/1992 de 30 de juliol (seguretat privada art. 26 i següents regula les sancions), aleshores en el cas de les empreses: per la comissió de sancions lleus: advertiment (sanció moral) o multa de fins a 300,51€. La sanció la posa el director general de seguretat de l’Estat i de 250€, es podrà controlar? SI, si anem a l’art. 30 de la mateixa llei, 1. Les sancions correspondran entre ells al director general, per tant potestat en té; en quant a la seva extensió: és fins a 300 euros, per tant com són 250 entra dintre del marge; competència: han de ser infraccions greus i en aquest cas és lleu. Aleshores, incompetència.

Però davant d’una infracció molt greu que la sanciona el director general de l’Estat, però per les infraccions molt greus la sanció és molt més elevada (entre 30.000 i 600.001€), però sanciona a l’empresa amb 700.000€, en aquest cas es reuneixen els elements excepte el de l’extensió.

Però com a últim element reglat és el control del fi. Respectar l’OJ no és respectar-lo només materialment, sinó que amb les seves potestats han d’aconseguir fins determinats; per tant, si no busca satisfer el fi que se li atorga, estarà cometent una infracció. Aleshores, aquí ens remetem a la desviació de poder (art. 70.2 LJ): la sentència s’estimarà quan l’acte o disposició incorri una infracció de l’OJ, incloent la desviació de poder, que s’entén com l’exercici de la potestat per a fins diferents dels previstos per l’OJ (vist anteriorment). Per tant, desviació de poder per satisfer un fi privat i no públic. Exemple: concurs de lliure elecció per un lloc vacant s’exerceix una potestat amb la finalitat de buscar la persona més idònia pel bé del servei públic.

La desviació de poder la podem exercir en potestat reglada com discrecional, però generalment la utilitzarem en les potestats discrecionals, on és més difícil de controlar.

Full 21: Dos casos de desviació de poder.

1r cas: 1a pàg. sentència columna de la dreta, lletra negreta, ens parla de doctrina.

Últim fonament de dret que comença en l’última columna de l’esquerra: la plaça es convocava per anomenar a Don Abelino, per tant el tribunal queda convençut que realment hi ha hagut desviació de poder. Aquí s’ha seguit un interès públic.

El control de la desviació de poder és tècnicament complicat, ja que normalment l’administració, quan motiva l’actuació sotmesa a una desviació, no confessa que hagi un interès diferent de l’establert; per tant, s’haurà de provar ja que no és fàcil que l’administració presumeixi aquest fi diferent. Aleshores, la jurisprudència diu que hi ha prou amb la convicció moral que s’ha seguit un fi diferent, per tal que el tribunal arribi a la convicció. També accepten les presumpcions, sempre que s’acreditin degudament els fets dels quals neix la sospita i entre la sospita i els fets existeixi un lligam lògic.

Full 20: Empresa que fabrica llet per la composició del seu producte estava adulterada. Es van demanar anàlisis sobre la composició del seu producte, i el tribunal va declarar que efectivament hi havia adulteració, i per tant corresponia exercir la potestat sancionadora.

Full 20: Si tornem a la sentència de la llet, el tribunal va establir que fos la meitat de la sanció que s’havia establert en un principi, ja que era desproporcionada; per tant, és nul·la. El tribunal, no obstant això, no es limita a anul·lar, sinó que a més, suplanta la funció de l’administració de determinar la discrecionalitat. Més endavant, determinarem si això és viable.