Anàlisi de la Societat Globalitzada: Desafiaments i Educació
La Societat Globalitzada i els seus Desequilibris
El model de la societat és globalitzada, estructuralment estandarditzada des del punt de vista d’anàlisi cultural i homogeneïtzadora a partir d’un sistema econòmic mundial, amb un fort desequilibri Nord-Sud.
Canvis Accelerats i Mobilitat Poblacional
És una societat amb canvis molt accelerats i un grau de mobilitat poblacional molt accentuat. En especial, cal fixar-se en els moviments migratoris.
Vida Urbana: Individualisme i Alternatives Socials
La societat funciona a través de grans organitzacions (corporacions i institucions) i és regulada fonamentalment per la vida urbana. El ciutadà o ciutadana de la societat urbanitzada se sent socialment poc solidari i està immers en una convivència altament competitiva i individualista. És precisament per això que calen alternatives que potenciïn una nova manera d’entendre les relacions humanes i socials per satisfer les necessitats individuals i col·lectives, on els conceptes de solidaritat, comunicació i participació siguin un fet normal i els conflictes no se superin per la violència, sinó pel diàleg.
La Societat Mediàtica i la Cultura de Masses
Ens trobem davant una societat mediàtica on els mitjans de comunicació són poderosos i ens pretenen organitzar la vida quotidiana, encara que la cultura de masses presenti especificitat en cada context sociocultural.
Estructura Social, Desigualtat i Fragmentació
L'estructura social ve condicionada per les persones i els grups, amb una jerarquització i estratificació de les relacions socials desigualitàries. Això produeix un risc d’inadaptació, exclusió i marginació social, ruptura dels grups socials, i fragmentació social i cultural.
Burocratització i Pèrdua de Creativitat Crítica
A més, aquesta estructura de la societat tan burocratitzada afavoreix la despersonalització i anul·la la creativitat. La capacitat crítica es veu minvada, encara que s’hi insisteixi.
Pèrdua de Valors i Desmobilització Social
Per últim, hi ha una pèrdua de referents, responsabilitat i iniciativa. Es produeix una desmobilització política, social i cultural, i una pèrdua de valors tradicionals i col·lectius.
La Globalització i l'Homogeneïtzació Cultural
El concepte de globalització pretén definir el món com a global o considerar les relacions internacionals de vital importància per a la consecució d’un món organitzat a nivell d’homogeneïtzació. Una homogeneïtzació progressiva que eliminarà la diversitat: menjarem el mateix, veurem els mateixos programes de TV...
Socialització, Dominació i Aculturació Cultural
Aquesta estructuració social jerarquitzada provoca unes relacions de dominació que es reflecteixen en els àmbits socioculturals que condicionen la socialització (primària, secundària, informal o formal). Aquest és un procés que requereix una continuïtat que no sempre es dona amb la mateixa intensitat. El problema és quan una cultura externa i amb caràcter de dominància influeix en la pròpia cultura, produint una socialització aculturada. Un exemple el trobem en la macdonaldització cultural, que promou l'eficàcia i una vida quotidiana basada en la simplicitat aparent, la comoditat i una oferta limitada. Aquest procés es dona especialment a través dels mitjans de comunicació.
Enculturació, Aculturació i Transculturació
Aquest procés de socialització de les persones és el resultat de:
- Enculturació: l'aprenentatge de la pròpia cultura.
- Aculturació o Transculturació: procés de difusió o d’influència d’una cultura a una altra. Hi ha dos tipus: primària i secundària.
Educació en Societats Multiculturals
Dins la nostra societat multicultural, l’educació s’ha d’entendre com un fenomen sociocultural per la seva funció social; ha de contemplar la diversitat sociocultural i educar des d’ella. En conjunt, podem dir que la situació de les desigualtats culturals i educatives difícilment se superarà si no s’aconsegueix un model de societat que respecti les cultures minoritàries i se superin les jerarquitzacions socials (estratificació social).
L'Estratificació Social i les Classes Dominants
L’estratificació, aquest tipus d’organització, és una de les causes d’aquestes desigualtats socials i afavoreix el sistema de les classes dominants. La societat estructura les classes socials en diferents estrats socials amb un sistema estructuralment jerarquitzat. Aquesta classificació dels diferents estrats socials es dona en un règim més obert o més tancat.
Desigualtats Educatives i Realitat Social
Les desigualtats educatives venen donades, en gran part, per les desigualtats socials perquè l’escola no és una institució aïllada de la realitat social.
El Caràcter Classista de l'Escola
L’escola difícilment té en compte els interessos de les classes; té un comportament classista, ja que afavoreix determinades classes socials. És a dir, segons la classe social a la qual pertany una persona, rep més exigències educatives diferents.
Educació, Benestar i Lluita contra la Injustícia
Actualment vivim en una societat de benestar (o de consum) i l’educació ha oblidat que la societat és desigualitària i cal lluitar per evitar una societat injusta. També ha oblidat que hem de dotar els alumnes d’eines socials i psíquiques perquè l’alumne no caigui dins l’individualisme egoista i per no caure en les mans del psicologisme pedagogista.
L'Educació com a Reflex de les Desigualtats
L’educació és un reflex de les desigualtats socials existents a la societat, i aquestes són conseqüències de l’estratificació social.
Transformació Social a les Illes Balears
A les Illes Balears cada vegada es veuen més les característiques d’una societat de benestar. S'ha passat d’una societat de subsistència (rural) a una societat urbana, procés impulsat pel consum. Un dels factors que ha promogut el canvi ha estat el turisme. La societat és més complexa, amb falta d’oportunitats, tendències consumistes i competitives, i diferències de gèneres, entre d'altres.