Definició, característiques i teories del joc: Piaget i Freud

Resum

El document defineix el joc com una actitud davant l'activitat i recull les seves característiques segons Garaigordobil. Repassa les teories clàssiques i modernes del joc, com la del superàvit d'energia, la de la ficció o la dels impulsos. També inclou els estadis del joc segons Piaget i el joc Fort/Da descrit per Freud.

Punts clau

El joc es defineix com una actitud, una forma qualitativament diferent d'abordar una activitat.
Segons Garaigordobil, el joc és lliure i voluntari, divertit, gratuït, participatiu, limitat i global.
Les teories clàssiques són la del superàvit d'energia, la de la relaxació, la de la recapitulació i la de l'exercici preparatori.
La teoria dels impulsos distingeix impuls de llibertat, impuls de fusió amb l'entorn i impuls de reiteració.
Segons Piaget, el joc evoluciona des del funcional (sensoriomotor, 0 anys) fins al reglat (operacional formal, 12 anys).
El joc Fort/Da, descrit per Freud, mostra un infant d'un any que fa desaparèixer i reaparèixer una joguina.

Posa't a prova

Definició i Característiques del Joc

Podem definir el joc com una actitud, una forma qualitativament diferent d’abordar una activitat. Això ens porta a diferenciar el joc en el sentit subjectiu de l'experiència personal, del que denominem objectivament un joc.

El joc és una necessitat vital. Els infants necessiten acció, manipular objectes i interactuar amb altres persones, i això és precisament el que fan mentre juguen.

Característiques del Joc

(Segons Maite Garaigordobil)

Lliure i voluntària.
Divertida i satisfactòria.
Gratuïta.
Participativa.
Limitada.
Global.

El joc també és:

Plaer, llibertat, procés, acció, ficció.
Seriós, esforç.

Teories Clàssiques del Joc

Potència supèrflua / Excés d’energia: El joc permet alliberar o gastar l’energia que sobra de les activitats que es realitzen per cobrir les necessitats bàsiques.
Relaxació: El joc serveix per relaxar i recuperar l’energia en moments de fatiga.
Recapitulació: L'infant imita la vida dels seus avantpassats i en el joc representa simbòlicament les etapes de l’evolució de l’espècie humana.
Exercici preparatori: El joc serveix per practicar destreses, conductes i instints que seran útils per a la vida adulta.

Teories Modernes del Joc

Teoria dels Impulsos: Es considera la base del joc. Es distingeixen tres tipus d'impulsos:
1. Impuls de llibertat.
2. Impuls de fusió o integració amb l’entorn (de semblar-nos als altres).
3. Impuls de reiteració (la rutina de jugar al mateix joc sempre).
Teoria de la Ficció: Defineix el joc com l'actitud de l'individu davant la realitat. La clau del joc és la ficció. L'important és la ficció que el joc crea. El joc és el refugi de tendències profundes i desitjos prohibits.

Estadis del Joc segons Piaget

Edat	Estadi	Tipus de Joc
0 anys	Sensoriomotor	Joc funcional / Construcció
2 anys	Preoperacional	Joc simbòlic / Construcció
6 anys	Operacional concret	Joc reglat / Construcció
12 anys	Operacional formal	Joc reglat / Construcció

El Joc Fort/Da (Freud)

És un joc que descriu Freud, realitzat per un infant d’un any. El joc consisteix en el fet que l'infant té una joguina lligada a una corda que mai va fer servir per arrossegar-la per terra, sinó per tirar-la fora del bressol i així fer-la desaparèixer darrere d'aquest. Cridava un “oooo” i tirava de la corda i la feia aparèixer de nou amb una expressió “aquí”. Aquest era el joc complet: desaparèixer i reaparèixer.

Per què un joc determinat no serveix per jugar?

De vegades, un joc determinat no serveix per jugar. Per què? Perquè per poder jugar, el jugador ha de tenir una actitud, ja que el joc es basa en actituds (li ha d'agradar, gaudir...).

Preguntes freqüents

Quines són les característiques del joc segons Maite Garaigordobil?

Segons Garaigordobil, el joc és lliure i voluntari, divertit i satisfactori, gratuït, participatiu, limitat i global. El document també l'associa al plaer, la llibertat, la ficció i, alhora, a la seriositat i a l'esforç.

En què consisteix el joc Fort/Da de Freud?

És un joc observat per Freud en un infant d'un any que tirava una joguina lligada a una corda fora del bressol, cridava "oooo" i la tornava a fer aparèixer dient "aquí". Era un joc de desaparèixer i reaparèixer.