Habilitats socials: components, teories i dèficits

Habilitats Socials: Definició i Context

Les Habilitats Socials (HH.SS.) són el conjunt d'hàbits (conductes, pensaments i emocions) de què disposem per relacionar-nos amb els altres.

• Context interpersonal: Les habilitats socials es desenvolupen en situacions en què hi ha diverses persones i interacció entre elles.
• Les persones hàbils socialment expressen de manera adequada els seus sentiments, actituds, desitjos, opinions i drets.
• Ajuden a resoldre o minimitzar els problemes socials (fer amistats, integrar-se en un grup, etc.).

Components de les Habilitats Socials

1) Components Conductuals

• Conducta: Manera particular que té una persona de comportar-se, actuar o donar resposta en una situació determinada.
  • Conducta passiva: No expressar obertament sentiments, pensaments i opinions. Manca de confiança per expressar-se.
  • Conducta agressiva: Defensa dels drets personals i expressió de pensaments i opinions de manera inapropiada o imponent. Pot arribar a ser violenta.
• Assertivitat: Persona amb conducta assertiva, segura de si mateixa. Es comporta i s'expressa com a tal, respectant els altres.
• Comunicació: Transmissió d'una informació determinada. Posar en comú o compartir amb altres.
  • Elements de la comunicació: Emissor (transmet informació), Receptor (rep informació), Missatge, Codi, Canal (per on transcorre la informació), Context (on es desenvolupa la comunicació).
• Feedback: Comunicació en dues direccions. Informació que arriba a l'emissor de tornada. Si hi ha feedback, la comunicació ha estat satisfactòria.

2) Components Emocionals

• Emocions: Impuls que indueix a l'acció, experiència interna que es manifesta externament a través de gestos i moviments. (L'estat emocional varia durant el dia, segons el que passa o percebem).
• Estímuls que provoquen emocions:
  • Estímuls externs: Provenen de l'ambient o món exterior (es reacciona amb por, alegria, ira).
  • Estímuls interns: Produïts en l'ambient cognitiu, quan s'imagina una situació agradable o desagradable.
• Intel·ligència emocional: Capacitat de reconèixer sentiments propis i dels altres, de motivar-nos i manejar bé les emocions, tant en nosaltres com en els altres.

3) Components Cognitius

Elements relacionats amb els processos mentals de les persones i la manera com intervenen en el desenvolupament de les habilitats socials.

Teoria de l'Aprenentatge Social de Walter Mischel

Segons aquesta teoria, hi ha 5 components cognitius de les habilitats socials:

1. Competència: Capacitat per generar estratègies cognitives i conductuals de naturalesa social. Saber què fer i com en cada moment.
2. Estratègies de codificació i categorització: Manera com la persona percep, pensa i interpreta el món que l'envolta. S'ha de percebre bé les emocions i actituds dels altres.
3. Expectatives: Allò que la persona preveu sobre les conseqüències possibles de la seva conducta.
4. Valoració subjectiva de la situació: Valor que la persona dona a les conseqüències de la seva conducta i estimulació.
5. Mecanismes autorreguladors i plans: Quan l'individu elabora regles que guien la seva conducta quan no hi ha pressions externes significatives.

Model Cognitiu d'Ellis i Beck

Van desenvolupar el model cognitiu, que postula que les emocions i conductes de les persones estan influïdes per la seva percepció dels esdeveniments (pel pensament).

• Distorsions cognitives: Esquemes equivocats en la interpretació dels fets, que donen lloc a una visió simplista o negativa que influeix en el comportament de la persona.

  Exemples: Inferència arbitrària, abstracció selectiva, interpretació del pensament, personalització, etc.

4) Personalitat

Segons W. Allport, la personalitat és l'organització dinàmica dels sistemes psicofísics que determina una manera de pensar i actuar, única en cada persona en el procés d'adaptació al medi. És producte de l'herència (trets biològics) i del medi ambient (influències del medi que ens envolta).

Conceptes Clau de la Personalitat

• Autoconcepte: Percepció que té una persona de si mateixa.
• Autoestima: Valoració d'aquest autoconcepte. (L'autoestima serà molt important en el desenvolupament i futur de qualsevol persona).
  • Autoestima adequada: Seguretat de la persona.
  • Autoestima baixa: Obstacle important per al desenvolupament de la competència social.

Teoria dels Trets de Personalitat

Els Trets són elements o característiques perceptibles i constants en una persona que la fan diferent de les altres. Aquests elements es combinen de manera diferent en cada persona i donen lloc a diferents tipus de personalitats. Tothom tenim els mateixos factors, però ens diferencia el seu grau.

Mecanismes de Defensa de la Personalitat

Estratègia de seguretat que la persona construeix inconscientment per minimitzar les conseqüències d'esdeveniments o pensaments que poden amenaçar les seves defenses.

• Mecanismes d'adaptació: Buscar estratègies adaptatives davant d'esdeveniments estressants (afiliació, altruisme, anticipació, sublimació, sentit de l'humor, supressió).
• Mecanismes d'evitació o negació: Evitar situacions estressants perquè no causin malestar (negació, projecció, racionalització, desatenció relativa).
• Mecanismes de distorsió de la realitat: Distorsionar la realitat per adequar-la a una situació tolerable (idealització, devaluació, omnipotència, fantasia).

Dèficit d'Habilitats Socials

Causes del Dèficit d'Habilitats Socials

• Falta d'aprenentatges: Quan una persona ha crescut en un ambient pobre respecte al tipus d'estímuls, amb absència de models vàlids i falta de reforços, el seu repertori de conductes i habilitats per moure's en una situació interpersonal determinada és molt limitat.
• Dificultat de posar-los en pràctica: En altres casos, la persona sap quina és la conducta apropiada i disposa en el seu repertori d'unes habilitats determinades, però no les posa en pràctica perquè alguns factors en condicionen l'execució. Podem considerar factors conductuals, emotius o cognitius.

Manifestacions del Dèficit d'Habilitats Socials

Les dificultats per interrelacionar-se de manera adequada es posen de manifest per mitjà d'unes conductes que les evidencien:

• Timidesa: Sensació que predisposa una persona a sentir inseguretat o vergonya davant de situacions socials.
• Bloqueig: Manifestació de la timidesa o estrès en la comunicació. Impossibilitat que mostra una persona de parlar en una situació que viu com a estressant.
• Sobreadaptació: Recurs de persones amb conductes passives i baixa autoestima que consisteix a actuar atenent als desitjos de les altres persones i no als propis, amb l'únic propòsit de sentir-se integrades.
• Agressivitat: Actuen de manera autoritària. Dèficit important d'habilitats socials, que incapacita la persona per relacionar-se amb els altres al mateix nivell.
• Ansietat social: Por o temor que sorgeix en una persona en situacions d'interacció. L'ansietat és un dels factors més importants en la falta de competència social. L'ansietat es pot mostrar amb comportaments que van des d'afrontar d'una manera més o menys correcta les situacions fins a emetre respostes inoperants o nul·les (quequeig, sudoració, mal de panxa, etc.).
• Fòbia social: Tendeixen a evitar les relacions socials, que solen viure amb una dosi alta d'angoixa. Característiques semblants a l'ansietat, però més acusades.
• Aïllament: La dificultat que suposa relacionar-se amb els altres i l'ansietat que genera fan que la persona s'inhibeixi de les relacions socials i les eviti activament. Aquesta evitació comporta la disminució d'experiències que podrien ser altament gratificants, tant des del punt de vista vital com social, i activa la realimentació del cicle d'aïllament:

Cicle d'Aïllament: Evitació > Falta d'experiències socials > Aïllament > Evitació