Procés d'Atenció d'Infermeria (PAI) i models de necessitats humanes

Procés d'Atenció d'Infermeria (PAI)

El Procés d'Atenció d'Infermeria (PAI) és un procés sistemàtic que es realitza per detectar i solucionar problemes segons les necessitats del pacient.

Els seus objectius principals són:

• Identificar problemes de salut.
• Plantejar cures adequades.
• Posar-les en pràctica.
• Valorar els resultats obtinguts.

El PAI consta de cinc etapes fonamentals:

1. Valoració: Recollir dades sobre la salut del pacient, col·laborar en la recollida (observació i relació amb el pacient).
2. Diagnòstic: Identificar el problema, coneixement dels problemes del pacient.
3. Planificació: Definir objectius i estratègies d'actuació, conèixer el pla d'actuació.
4. Execució: Portar a la pràctica les cures programades, fer el que recomana el pla i registrar.
5. Avaluació: Valorar si s'han aconseguit els objectius, avaluar el que s'ha fet i registrar la informació.

Competència Professional de l'Auxiliar d'Infermeria

Ser competent professionalment implica poder generar respostes adequades segons les necessitats en el treball diari. L'auxiliar d'infermeria (AI), per dur a terme les seves funcions, ha de:

• Saber (coneixements teòrics).
• Saber fer (habilitats pràctiques).
• Saber estar (actituds i comportament).
• Saber ser (valors personals i professionals) en el context sociosanitari.

Aquesta competència laboral es fonamenta en una relació d'ajuda entre el pacient i el professional. L'AI ha de captar les necessitats del pacient i ajudar-lo a afrontar-les.

Qualitats Essencials de l'Auxiliar d'Infermeria

Les qualitats d'un auxiliar d'infermeria es divideixen en diferents categories:

Valors Centrals:

• Integritat
• Professionalitat
• Respecte

Competències Centrals:

• Comunicació efectiva
• Treball en equip
• Capacitat per planificar i organitzar
• Responsabilitat
• Orientació al client
• Creativitat
• Interès tecnològic
• Aprenentatge continu

Competències de Gestió:

• Visió crítica
• Lideratge
• Capacitat per potenciar els altres
• Confiança
• Capacitat de decisió

Models de Classificació de les Necessitats Humanes

Tothom té necessitats bàsiques i altres no tan bàsiques, però igualment importants. Hi ha tres models principals de classificació de necessitats, àmpliament utilitzats en l'àmbit de la salut:

• Maslow
• Kalish
• V. Henderson (el més utilitzat)

Model de Maslow (1908-1970)

La piràmide de Maslow jerarquitza les necessitats humanes en cinc nivells, anant de les més bàsiques a les menys bàsiques:

1. Necessitats fisiològiques
2. Necessitats de seguretat
3. Necessitats socials (afiliació)
4. Necessitats d'autoestima (reconeixement)
5. Necessitats d'autorealització

Segons aquest model, mentre se satisfan les necessitats bàsiques, es desenvolupen necessitats d'un nivell superior.

Crítiques al model de Maslow: Aquesta jerarquia pot variar segons:

• El patró individual de la persona.
• Circumstàncies dràstiques o excepcionals.

Model de Kalish

El model de Kalish proposa sis nivells. En aquest model, les necessitats fisiològiques de Maslow es divideixen en:

• Necessitats de supervivència.
• Necessitats d'estimulació.

Similar a Maslow, si no s'aconsegueix el primer nivell, no es pot passar al superior. S'apliquen les mateixes crítiques que al model de Maslow.

Model de Virginia Henderson (1897-1997)

El model de Virginia Henderson és considerat el més important i la filosofia que defineix la professió d'infermeria. S'utilitza en la majoria d'hospitals d'Espanya.

Segons Henderson, tothom té necessitats bàsiques que han de ser satisfetes amb activitats que una persona sana pot realitzar per si sola. Són 14 necessitats, NO jerarquitzades:

1. Respirar normalment.
2. Menjar i beure adequadament.
3. Eliminar per totes les vies corporals.
4. Moure's i mantenir una postura adequada.
5. Dormir i descansar.
6. Escollir la roba adequada: vestir-se i desvestir-se.
7. Mantenir la temperatura corporal dins dels límits normals, ajustant la roba i l'entorn.
8. Mantenir la higiene corporal i la integritat de la pell.
9. Evitar els perills de l'entorn i evitar lesionar els altres.
10. Comunicar-se amb els altres expressant emocions, necessitats, pors o opinions.
11. Viure d'acord amb les pròpies creences i valors.
12. Ocupar-se en alguna cosa de tal manera que la seva feina tingui un sentit de realització personal.
13. Participar en activitats recreatives.
14. Aprendre, descobrir o satisfer la curiositat que condueix al desenvolupament normal i a utilitzar els recursos sanitaris disponibles.

Aquest model té semblances amb el de Maslow:

• Les 7 primeres necessitats es relacionen amb les necessitats fisiològiques.
• La 8a i 9a amb la seguretat.
• La 10a amb la pròpia estima.
• De la 12a a la 14a amb l'autorealització.

És important destacar que les necessitats varien si la persona és sana o malalta.

Humanització de l'Atenció al Malalt, Cures i Educació Sanitària

L'atenció sociosanitària és una relació assistencial amb normes i característiques pròpies. És una relació de contracte implícit entre les dues parts. Per exemple, el pacient no signa un contracte, però assumeix les normes del sistema sanitari.

Existeixen rituals en la relació assistencial. Exemple: Quan algú té un problema de salut, demana cita, anirà a l'hora citada, esperarà que el cridin, explicarà què li passa i l'exploraran.

La relació assistencial no és simètrica: és bidireccional, i ambdós participants assumeixen responsabilitats.