Guia de primers auxilis psicològics (PAP): avaluació, intervenció i seguiment

Resum

Aquest document resumeix els passos d'una intervenció de primers auxilis psicològics: primer contacte i avaluació, execució de l'acció amb les pautes de comunicació i empatia, i tancament amb seguiment. Inclou orientacions específiques per a nens i persones grans, les característiques dels PAP i els set pilars de la resiliència. Serveix per entendre com donar suport psicològic immediat a una persona afectada.

Punts clau

Els PAP són intervencions en els primers moments, de curta durada, dirigides a qualsevol persona i realitzades al lloc del succés.
La fase d'avaluació inclou separar la persona de la font de tensió i valorar l'estat físic i emocional.
Durant la intervenció cal mostrar calma, respectar la dignitat de la víctima, escoltar activament i no jutjar-la.
Cal informar sense mentir, minimitzar ni crear drama, i facilitar que la víctima prengui les seves pròpies decisions.
Amb els nens cal oferir protecció i adaptar el llenguatge; amb les persones grans, paciència, comprensió i no tractar-les com a nens.
La resiliència és la capacitat de superar les adversitats i transformar-les en alguna cosa positiva, amb set pilars: introspecció, independència, capacitat de relacionar-se, iniciativa, humor, creativitat i moralitat.

Posa't a prova

Avaluació: Primer contacte i identificació

Conèixer les característiques específiques de la víctima.
Identificar les persones que necessitin atenció psicològica.
Contacte inicial: identificació.
Separar la persona de la font de tensió.
Valoració física i de l'estat emocional (aparença, coherència, fluïdesa, raonament, estat d'ànim, orientació...).

Intervenció: Execució del pla d'acció

Respectar la dignitat de la víctima.
Mostrar calma i seguretat (to de veu moderat i serè, estar a prop de la víctima, asseguts...).
Evitar comentaris desestabilitzants.
Comunicació verbal i no verbal: mantenir una escolta activa i convidar-la a parlar.
Mantenir els espectadors allunyats.
Oferir informació sobre el que estàs fent sense mentir, minimitzar ni crear drama.
Atendre el que la víctima vol, diu i necessita.
No censurar-la ni jutjar-la.
Mostrar empatia, autenticitat i cordialitat.
Facilitar que la víctima prengui decisions i ajudar-la a realitzar-les.
Facilitar informació sobre tot el que demani.

Seguiment: Tancament de la intervenció

Realitzar el tancament de la relació d'ajuda (informar sobre la situació i possibles recursos).
Si és possible, fer un seguiment més enllà de la intervenció (telefònic, per exemple).

Atenció a col·lectius específics

Nens: Oferir protecció, captar la seva atenció, adaptar el llenguatge, mantenir-los a prop dels pares si es pot. Als adolescents i preadolescents, fer-los raonar.
Persones grans: Tenir paciència i escoltar-los, mostrar molta comprensió, no tractar-los com a nens, contacte físic i llenguatge afectuós, donar-los informació i vigilar-los.

Característiques dels PAP

Intervenció en els primers moments.
Curta durada.
Dirigides a qualsevol persona.
Proporcionar recolzament psicològic.
Ho pot fer qualsevol persona amb entrenament en aquest camp.
Es produeix en el lloc del succés.

Resiliència

Capacitat de fer front a les adversitats de la vida superant-les i transformant-les en alguna cosa positiva.

7 pilars:

Introspecció
Independència
Capacitat de relacionar-se
Iniciativa
Humor
Creativitat
Moralitat

Preguntes freqüents

Qui pot fer un primer auxili psicològic?

Segons el document, pot fer-ho qualsevol persona que tingui entrenament en aquest camp. Les intervencions van dirigides a qualsevol persona afectada.

Com s'ha d'actuar amb un nen en una intervenció de PAP?

Cal oferir protecció, captar la seva atenció i adaptar el llenguatge. Si es pot, s'ha de mantenir el nen a prop dels pares. Amb adolescents i preadolescents, cal fer-los raonar.

Què inclou el tancament d'una intervenció de PAP?

Inclou tancar la relació d'ajuda informant sobre la situació i els possibles recursos. Si és possible, es pot fer un seguiment posterior, per exemple per telèfon.