Teoria del joc de Piaget: etapes del joc infantil

La teoria piagetiana del joc

Segons la teoria de Jean Piaget, el joc infantil està directament relacionat amb l'evolució del pensament. Al joc s'accedeix per graus de capacitat que depenen del desenvolupament cognitiu de l'infant. Les diferents manifestacions lúdiques són un reflex de les estructures intel·lectuals de cada moment del desenvolupament individual. D'aquesta manera, Piaget classifica el joc basant-se en tres grans tipus que corresponen a diferents etapes evolutives: el joc sensoriomotor, el joc simbòlic i el joc de regles.

Joc Sensoriomotor (0-2 anys)

Aquesta etapa, també anomenada joc funcional, correspon als primers anys de vida (aproximadament dels 0 als 2 anys). Encara no es considera un joc en el sentit estricte, perquè l'infant encara no és capaç de simbolitzar. Es basa, més aviat, en la repetició d'accions i moviments pel plaer que li proporcionen.

Segons Papalia, el plaer que experimenta l'infant fa que es potenciï la memòria d'un succés. El joc en aquesta fase és susceptible d'intervenció per part del món adult, la qual estimula i introdueix el nen en el món que l'envolta.

Joc Simbòlic (2-7 anys)

Aquesta fase es desenvolupa aproximadament entre els 2 i els 7 anys. És una manifestació de la funció simbòlica: la capacitat per utilitzar representacions mentals (símbols), les quals es presenten en el llenguatge, el joc, etc. L'infant utilitza símbols per jugar, donant lloc al que coneixem com a joc imaginari, fingit, dramàtic o de fantasia.

Simbolitzar és representar mentalment una idea atribuïda a un objecte o acció. És una capacitat pròpia dels humans i té un fort contingut cultural. El joc de rols, com imitar les dinàmiques familiars, és un pont fonamental cap a la socialització.

Etapes del joc simbòlic

• Dels 2 als 4 anys: Encara que pot haver-hi joc amb altres persones, normalment són adults o es juga en paral·lel.
• Dels 4 als 5 anys: Predomina el joc d'imitació de la realitat i sorgeix la necessitat de començar a dominar la interacció social amb iguals.
• Dels 6 als 7 anys: Apareix el joc simbòlic col·lectiu, que ja necessita unes regles mínimes per funcionar. Són comuns el joc de rols i el joc protagonitzat.

Joc de Regles (7-12 anys)

Aquesta etapa, que va dels 7 als 12 anys aproximadament, presenta un tipus de joc més proper al comportament de l'adult i està molt vinculat a l'àmbit social i cultural, donant accés a la realitat social de l'infant.

El joc evoluciona des de la imposició i la imitació de regles externes cap a l'autonomia i la comprensió del seu sentit, tant com a contingut del joc com a mitjà per a la relació entre els jugadors. La regla descriu una lògica de comportaments pròpia del sistema de joc i introdueix una forma de joc organitzat que limita i estructura les accions dels participants a partir de la seva interrelació.

El joc de regles és una manifestació lúdica del comportament col·lectiu que consisteix a jugar promovent diferents graus de convicció, com acords i normes compartides.