Anàlisi de Tàctiques Sindicals, Crisi Econòmica i Estructura Salarial a Espanya

Tàctiques de Negociació Sindical i els seus Efectes

Tipus de Tàctiques de Negociació dels Sindicats

N'hi ha de dos tipus:

• Coercitiva: Aconseguir la realització de la proposta sindical mitjançant amenaces contra l'empresari. Exemple: Si no acceptes l'augment dels salaris, convocarem una vaga i disminuirà la productivitat.
• Persuasiva: Convèncer l'altra part (en aquest cas l'empresari) que l'acceptació de la proposta sindical pot resultar beneficiosa per a ambdues parts. Exemple: Comunicar a l'empresari que si augmenta els salaris als treballadors, augmentarà la productivitat i, en conseqüència, es produirà un augment dels beneficis econòmics.

Efectes de l'Actuació dels Sindicats

1. Atur

   Segons el tipus d'estructura de la negociació col·lectiva, es produiran uns efectes o uns altres. Si la negociació col·lectiva és de nivell intermedi, augmentarà la taxa d'atur perquè no es tenen en compte els efectes de la inflació. Si és de nivell descentralitzat (empresa per empresa), no afectarà negativament l'atur. Si és de nivell centralitzat (a nivell global de tot el país), tampoc afectarà negativament l'atur.

2. Inflació

   Com afectarà la negociació col·lectiva la inflació?

   Cost Laboral Unitari (CLU) = Remuneració d'Assalariats (RA) - Productivitat

   • Si la RA és superior a la Productivitat, es produirà un increment de la inflació. En el model de negociació col·lectiva intermedi es produeix aquest supòsit, per la qual cosa aquesta estructura afecta negativament la inflació.
   • Si la RA és igual o inferior a la Productivitat, la inflació es mantindrà igual o disminuirà. En els models de negociació col·lectiva centralitzada i descentralitzada es dóna aquest supòsit, per la qual cosa la inflació es mantindrà igual o disminuirà.

3. Diferències Salarials

   Se suposa que, per regla general, com més poder tinguin els sindicats sobre una empresa, més es reduiran les diferències salarials.

4. Eficiència

   L'efecte dels sindicats sobre l'eficiència de l'empresa pot ser positiu (+) o negatiu (-).

   • Positiu: Si a través de la negociació col·lectiva s'aconsegueix arribar a acords que motivin els treballadors i ajudin a augmentar la productivitat. Exemple: Increment salarial.
   • Negatiu: Si els sindicats convoquen vagues i estimulen la conflictivitat laboral en general, disminuirà la productivitat dels treballadors i, en conseqüència, el benefici econòmic. Això afectarà negativament l'eficiència de l'empresa.

La Crisi Econòmica Global i el seu Impacte

Escenari de la Crisi i Opcions

L'epicentre de la famosa crisi es va produir al sistema financer dels Estats Units. Posteriorment, es va produir una afectació al sistema financer dels països de la resta del món. Els països de l'OCDE també s'han vist perjudicats:

• S'ha produït un impacte real sobre les economies d'aquests països, no només sobre els seus sistemes financers.
• Disminució del PIB.
• Augment de l'atur.
• Augment del dèficit i del deute públic.

La Situació Econòmica Espanyola

Per què la Crisi ha Afectat amb Més Intensitat a Espanya?

Hi ha dos factors principals:

1. Endeutament privat: Famílies i empreses que no poden fer front als deutes que van contraure amb les entitats financeres.
2. Concentració de l'endeutament: Aquest endeutament es va concentrar principalment en el sector de la construcció. Per una banda, les famílies no poden fer front a les hipoteques que els van concedir els bancs i, per l'altra, els constructors i els promotors immobiliaris no poden fer front als seus deutes amb els bancs.

Tot això es reflecteix en els balanços bancaris, que presenten pèrdues. Això es deu principalment al fet que els bancs tenen un gran nombre d'«actius tòxics», que en la major part són terrenys o immobles que no tenen el valor que tenien abans que esclatés la crisi econòmica.

Possibles Solucions per Reduir el Dèficit Públic

1. Austeritat

   Aplicar augments d'impostos i fer «retallades». De moment, és l'única alternativa que han aplicat els països de la Unió Europea.

2. Estímul Econòmic

   Aquest tipus de mesures encara no s'han aplicat en els països de la UE. La base d'aquestes mesures és reduir la intensitat de les retallades i augmentar la seva persistència en el temps. Hi ha dues possibles alternatives:

   • Que els països de la Unió Europea posin diners en el Banc Europeu d'Inversions (BEI) en funció de la seva riquesa i que amb aquests diners es realitzin grans inversions en infraestructura i tecnologia.
   • Aplicar polítiques econòmiques expansives als països centrals, ja que ara mateix Espanya no pot aplicar aquest tipus de polítiques.

Anàlisi dels Salaris a Espanya

L'Estructura Salarial: Principals Resultats (2009)

• La guany mitjà anual per treballador va ser de 22.511,47 euros l'any 2009, la qual cosa va suposar un creixement del 2,9% respecte a l'any 2008.
• El salari mitjà anual femení va representar el 78% del masculí, situació lleugerament pitjor que la de l'any anterior (78,1%). Aquesta diferència es redueix si es consideren situacions similars respecte a variables com ocupació, tipus de jornada o contracte, entre altres.

1. Guany Brut Anual

El guany mitjà anual per treballador va ser de 22.511,47 euros l'any 2009, un 2,9% més que l'any anterior. Per sexes, el guany mitjà anual va ser de 25.001,05 euros per als homes i de 19.502,02 euros per a les dones.

2. Salaris per Comunitat Autònoma

• Els salaris més elevats corresponen al País Basc (26.162,45 euros anuals per treballador), Comunitat de Madrid (25.860,56 euros anuals per treballador) i Catalunya (23.851,31 euros anuals per treballador).
• Els salaris més baixos corresponen a Canàries (18.926,36 euros anuals per treballador), Extremadura (19.099,56 euros anuals per treballador) i Galícia (19.806,66 euros anuals per treballador).
• La diferència salarial entre homes i dones varia per Comunitats Autònomes.

3. Salaris per Secció d'Activitat Econòmica

4. Salaris per Ocupació

5. Salaris per Tipus de Jornada

6. Guany Mitjà per Hora Treballada

7. Salaris per Tipus de Contracte

8. Salaris per Nacionalitat

9. Salaris per Edat

Existeix una relació positiva entre l'edat dels treballadors i el seu nivell salarial.

10. Conclusions sobre Salaris

• El salari mitjà per al 2009 va ser de 22.500 euros (22.511,47).
• El salari mitjà (mediana) va ser de 18.800 euros.
• El salari modal va ser de 15.500 euros, ja que és el valor que més es repeteix en la població.

Què s'Entén per Salari Baix?

S'entén per salari baix dues terceres parts del salari mitjà, i seria menys de 12.400 euros/any bruts. Per dir que un treballador és pobre, seria uns 8.000 euros/any bruts.

Distribució dels Salaris Baixos

Característiques d'una persona que cobra un salari baix (per sota dels 12.400 euros):

El 22% de la població espanyola cobra menys de 12.400 euros.

Per Sexe

• Homes: un 13,9%
• Dones: un 33%

(Depèn de la qualificació i té a veure amb el tipus de contracte i el tipus de feina). Els que cobren menys de 8.000 euros són el 21% de la població.

Per Edat

• Joves (menors de 25 anys): el 57% (16-24 anys) cobren menys de 12.400 euros.
• Majors de 54 anys: només un 6%.

Per Educació

• Estudis primaris: el 29% cobren menys de 12.400 euros.
• Titulats superiors: el 3% cobren menys de 12.400 euros.