Anàlisi de textos narratius i argumentatius
SEPTEMBRE 2012 A- QUIM MONZÓ
Tema: el trencament dels tòpics
Parts:
Paràgraf primer (l. 1-11):
síntesi del conte tradicional de la “Bella dorment” i de l’esquema previsible d’una relació amorosa.Paràgraf segon (l. 12-18):
es trenca l’estructura d’expectativa generada en la primera part.
És un text narratiu amb elements descriptius (un conte breu).
El text presenta una seqüència narrativa marcada per la successió cronològica dels fets; hi ha un narrador omniscient en tercera persona que reprodueix els pensaments dels personatges; hi ha personatges...Narrador omniscient en tercera persona que de forma indirecta presenta els pensaments dels personatges.
2 a) seu: tancada / morta: oberta / prims i morats: sonora / foscos: tancada
b)Al mig d’una clariana, el cavaller VA VEURE el cos de la noia, que DORMIA sobre una llitera feta amb branques de roure i envoltada de flors de tots colors. Va descavalcar amb rapidesa i es va agenollar al seu costat. Li va prendre una mà. Era freda. Tenia la cara blanca, com la d’una morta. I els llavis prims i morats. Conscient del seu paper en la història, el cavaller la va besar dolçament. Immediatament, la noia va obrir els ulls, uns ulls grans, ametllats i foscos, i el va mirar amb una mirada de sorpresa que de seguida (quan va haver cavil·lat qui era i on era i per què hi era i qui devia ser aquell home que era al seu costat i que, suposava, la devia haver besat) es va tenyir de tendresa.
c)branques: rama / envoltada: rodejada / estipula: marca / aleshores: llavors
B. TEXT DE MOLLÀ
tema: el model de llengua a la televisió
parts:
Paràgraf primer (línies 1-8):
La televisió desenvolupa un paper fonamental en la configuració de la llengua i el seu model lingüístic ha de tenir ben present la varietat col·loquial.Paràgraf segon (línies 9-22):
Tot i les varietats de la llengua, els mitjans de comunicació de masses han de promoure la llengua estàndard.Paràgraf tercer (línies 23-29):
El model de llengua estàndard ha de ser identificable, normatiu i adequat a cada situació.
El caràcter argumentatiu del text afavoreix l'aparició de marques de modalització que permeten entreveure les idees personals de l'autor i les observacions i valoracions subjectives: ús de citacions d'autors com Joan Fuster o Ferguson; ús de l'adjectiu "laic" d'identificació ideològica; presència d'adjectius que marquen l'ideari de l'autor "important"; adjectius modalitzadors "precisament"...
és tracta d'un text argumentatiu.
L'autor defensa com creu ell que ha de ser el model lingüístic de la televisió. L'ús de la primera persona és escàs, però les marques de modalització deixen entreveure el seu ideal.2 a) poble: obert / novel·lista: tancada / més raó que un sant: s'elideix / més evident: sonora
b) ara bé: això no obstant / de fet: efectivament / però: tot i això / per tant: doncs
c) laic: no religiós / àrea: zona / procedència: origen / assenyala: indica