Anàlisi de Textos: Poema i Arqueologia de Troia

Anàlisi del Poema "Si fossin el meu fat..."

Aquest document conté notes i anàlisis sobre dos textos diferents: un poema i un text sobre arqueologia.

1. La Ciutat Ideal

1.1. En la ciutat ideal en la qual al poeta li agradaria envellir, els militars hi tindrien poc paper; la gent, en general, seria aficionada a la música, a la pintura i al cultiu de les flors, i els nens i els obrers no estarien desvalguts. Les cases hi serien confortables i no hi mancaria un mercat ben proveït de tot per a tothom. En aquesta ciutat faria bo de veure-hi cases antigues en parcs ombrívols, però també cases modernes amb el seu jardinet. Hi hauria savis de diverses menes i en les inauguracions de monuments, sota la pluja, hi assistirien, en bon ordre, molts prohoms. I al costat de les avingudes hi hauria parcs on es passejarien tant els enamorats i la gent alegre com els solitaris i la gent entristida.

2. Contrastos en el Poema

v.10:

manyacs vs. cruels

v.20-21:

flors ardents vs. dies més gebrats

v.27-28:

amor de la malenconia vs. desig de novetat dringant

v.37:

l’amor vs. la solitud

v.37:

la joia vs. els planys

3. Anàlisi d'Imatges

1.3. La primera imatge parteix del fet que l’aigua tremolosa dels canals, en fer de mirall del cel i dels núvols, d’alguna manera els fa presoners (que els miralls captiven les seves imatges és una figura prou coneguda). En la segona imatge hi ha una personificació de l’aigua del mateix mirall, en la mesura que a aquesta aigua se li atribueix un desig d’emmirallar, segurament enllà del cel cobert de núvols, les estrelles.

4. Vocabulari del Poema

plegades:

juntes, aplegades, ben avingudes, reunides...

trèmula:

tremolosa, tremolenca, agitada, moguda...

eminents:

excel·lents, importants, il·lustres; alts, prominents, destacats...

desert:

mancat, faltat, privat, abandonat, deixat, carestiós...

5. Anàlisi Verbal per Estrofa

1ª estrofa:

v.11: restarien

2ª estrofa:

v.13: M’agradaria

v.23: hi hauria

3ª estrofa:

v.31: trobaria

v.33: farien

v.36: hi hauria

4ª estrofa:

v.39: viuria

v.41: se’n podria (témer)

v.42: coneixeria

v.45: dirien

6. Elements de la Natura

• prades (v.4)
• arços, oms, pereres (v.5)
• prades (v.9)
• arbre (japonès), flor (v.16)
• flors (v.20)

7. Pregunta d'Opció Múltiple (3.3)

L’opció correcta és la d).

8. Anàlisi Gramatical (3.4)

subjectes:

les terres estrangeres

fer-me vell en un país on es filtrés la llum

la llum

atribut:

el meu fat

predicatiu:

vell

complement circumstancial de lloc:

en un país on es filtrés la llum

on

9. Anàlisi Fonètica (3.5)

prades:

“d”: [δ], o bé: aproximant dental sonor

bones:

“b”: [b], o bé: oclusiu labial sonor [també: [B], o bé: aproximant labial sonor]

manyacs:

“ny”: [¯], o bé: nasal palatal (sonor)

japonès:

“j”: [Z], o bé: fricatiu palatal sonor

església:

“s”: [z], o bé: fricatiu alveolar sonor

Arqueologia de Troia: Descobriments a Hissarlik

Convé, per tant, recordar què és el que l’arqueologia ha establert.

1. Excavations a Hissarlik (1.1)

1.1. En el turó de Hissarlik, que una certa tradició considerava l’emplaçament de Troia, els arqueòlegs hi han descobert moltes «ciutats». Les més antigues són molt anteriors a l’època cantada per Homer. D’altres s’han volgut identificar amb la Troia homèrica, però sense resultats convincents: una d’elles, p. ex., va ser víctima d’un terratrèmol, i la immediatament posterior, d’un incendi, respecte del qual, tanmateix, no se sap si va ser fortuït o no, ni es coneix la identitat del presumpte enemic que l’hauria provocat.

2. Ús de Cometes i Terminologia (1.2)

1.2. «ciutats», que entre cometes apareix dos cops, indica que és costum d’anomenar així els jaciments, sense que hi hagi evidència que es tracti de ciutats pròpiament dites; ciutat, sense cometes, apareix en l’expressió la ciutat cantada per Homer: és un ús coherent amb el fet que Homer cantava el que creia que era una ciutat pròpiament dita; també apareix en l’expressió La ciutat immediatament posterior: en aquest cas l’autor fa ús de ciutat, sense cometes, per referir-se a allò que fins ara havia posat entre cometes, potser per evitar l’enfarfec de tantes cometes reticents. «Troia homèrica», «Troies» i «Troia d’Homer»: en aquestes tres expressions les cometes semblen indicar reticència sobre l’existència real de la ciutat de Troia, tot recollint que fan referència a entitats anomenades així, per Homer, però també molt generalment; Troia sense cometes apareix en les expressions l’antiga Troia i la Guerra de Troia, les quals són usades per l’autor de manera natural, com s’acostuma a fer per designar una ciutat i una guerra que, encara que no fossin reals, tothom pren per tals, si més no en la mesura que formen part d’un bagatge cultural fonamental.

3. Sinònims i Vocabulari (1.3)

impetuós:

violent, virulent, brutal, devastador, arrasador, assolador...

fortuït:

accidental, casual, indeliberat, no provocat, no intencionat, atzarós...

greu:

important, bàsica, decisiva; lamentable, deplorable, trista...

seriós:

segur, cert, indiscutible, indubtable, inqüestionable, fidedigne...

4. Conclusions Clau de les Excavacions (1.4)

1. Les excavacions de Hissarlik tenen una importància extraordinària.
2. Les excavacions no aporten informacions indiscutibles sobre la Guerra de Troia.
3. L’arqueologia seriosa no té com a objectiu identificar les «ciutats» amb Troia.
4. El problema de la identificació està mal plantejat; potser no té cap sentit.

5. Anàlisi Gramatical: Funcions Sintàctiques (3.1)

1. fa de complement directe
2. fa de complement de nom
3. fa de complement de nom
4. fa de subjecte
5. fa de complement directe
6. fa de subjecte

6. Pregunta d'Opció Múltiple (3.2)

L’opció correcta és la b).

7. Anàlisi Morfològica (3.3)

a)

emplaçament: nom; agent: nom; immediatament: adverbi; evident: adjectiu.

b)

realitat: nom; trobat: participi passat; assenyat: adjectiu; identitat: nom.

8. Termes Relacionats amb el Jaciment (3.4)

• emplaçament(s)
• estrats
• jaciment
• excavacions

9. Anàlisi Fonètica (3.5)

Tròada:

“d”: [δ], o bé: aproximant dental sonor

lluny:

“ll”: [¥], o bé: lateral líquid palatal

descobert:

“b”: [β], o bé: aproximant labial sonor

presumpta:

“s”: [z], o bé: fricatiu alveolar sonor

exterior:

“x”: [ks], o bé: oclusiu velar sord + fricatiu alveolar sord