Anàlisi Textual: Adequació, Coherència i Cohesió

Anàlisi Textual: Criteris Fonamentals

L'adequació pràctica es refereix a la idoneïtat del text segons el context comunicatiu. Cal considerar els aspectes següents:

Canal: Oral o escrit, temps i espai compartits o no per emissor i receptor, multidireccional o unilateral.
Àmbit d'ús: Literari, acadèmic, administratiu, periodístic, publicitari, interpersonal.
Presentació: Correcció formal, marges, sagnats, columnes, text complet o fragmentat.
Temàtica: Científica, social, filosòfica, històrica, etc.
Marc cultural: Occidental, oriental, europeu, islàmic, urbà, rural, actual, històric.
Intenció o finalitat: Informar, orientar l'opinió, regular la conducta, divertir.
Funcions del llenguatge: Expressiva, referencial, conativa, fàtica, poètica, metalingüística, identificativa.
Estructura textual: Narrativa, descriptiva, expositiva, argumentativa, instructiva, retòrica, conversacional.
Gènere: Poesia, teatre, novel·la, conferència.
Participants: Ús de la deixis, impersonalització, modalització, empatia.
Veus del discurs o polifonia: Locutor, al·locutari, narrador, discurs reportat, intertextualitat, ironia.
Variació lingüística: Variació diacrònica, diatòpica, diastràtica i diafàsica.

La coherència assegura el sentit global del text. S'analitza des de la perspectiva semàntica:

Tema: 1.1. Enunciació del tema. 1.2. Destinatari: general o específic. 1.3. Ordre: lògic, temporal o espacial. 1.4. Referent: actual o històric, real o ficció.
Estructura del tema: Parts o esquema d'acord amb el tipus de text.
Progressió temàtica: Lineal, constant o amb temes derivats.
Isotopies: Camps semàntics, tòpics literaris, figures retòriques, elements modalitzadors.
Selecció de la informació: Registre científic, divulgatiu o didàctic.

La cohesió garanteix la connexió formal entre les parts del text:

Modalitat oracional: Enunciativa, interrogativa, exclamativa, imperativa, dubitativa, desiderativa.
El temps verbal: Temps díctics i temps anafòrics.
Connectors: Dialèctics, espaciotemporals i metatextuals.
Procediments de referència: Deixis, anàfora, catàfora, sinonímia, antonímia, repetició, el·lipsi, hiponímia, hiperonímia.
Procediments de condensació i ampliació: Nominalitzacions, aposicions, exemples, cites, oracions de relatiu, paràfrasis d'aclariments, notes a peu de pàgina, etc.

Resum: Síntesi de les característiques principals del text analitzat.
Valoració: Crítica de l'adequació, coherència i cohesió del text en relació al context i al tema que tracta.