Variacions lingüístiques del català: dialectes, varietats i decadència

Variacions Fonètiques i Morfosintàctiques del Català

• Variació fonètica:
  • Dialecte occidental:
    • Distinció de a, e àtones.
    • Distinció de o, u àtones.
  • Dialecte nord-occidental: Confusió (neutralització) de a, e, o, u àtones.
• Variació morfosintàctica: Primera persona del present indicatiu.
  • Dialecte occidental: Desinència en -o (jo canto, jo parlo).
  • Dialecte nord-occidental: Jo cante, jo parle.
  • Dialecte oriental: Desinència en -i (jo canti).
  • Rossellonès: Desinència en -o (u) (jo canto (u)).
  • Balear: Desinència en -0 (jo cant).

El Castellonenc i el Valencià Apitxat

• El castellonenc: Es parla a la Plana Alta.
  • Canvi en la pronúncia de consonants.
  • La ts es pronuncia tx.
  • Tz com a tg o tj.
  • Terminació en –e en 3a persona de present indicatiu.
• El valencià apitxat: Es parla a l’Horta, Ribera Baixa, Camp de Túria.
  • Fusionament de l a essa sonora.
  • Ensordiment de g, tg, j, tj que es pronuncia com tx.
  • Ús de perfecte simple (aní, torní).
  • Abundància de castellanismes.

Valencià Meridional i Alacantí

• Valencià meridional: Es parla a la Safor, Ribera Baixa, el Comtat, l’Alcoià i la Marina.
  • Tendència a l’harmonia vocàlica total.
  • A final àtona es pronuncia com o oberta tònica anterior (porta-porto) o com la e oberta tònica (terra-terre).
  • Dins del valencià meridional s'inclouen els parlants de la Vall de la Gallinera i es manifesta l'article salat: es = el, sa = la.
• Alacantí: Es parla a l'Alt i Baix Vinalopó.
  • Harmonia vocàlica.
  • Pèrdua sintàctica de la d.
  • Supressió de la –r final.
  • Diftong –on s'obri en –an.
  • Ús de l'adverbi aquí en lloc d'ací.
  • Utilització de la forma astò envesde açò.
  • Ús de ha hi en lloc de hi ha.
  • Abundància de castellanismes.
  • Arcaismes.

Català Oriental Rossellonès i Varietat Central

• Català oriental rossellonès: Es parla a les comarques de Catalunya Nord.
  • Neutralització de vocals àtones i de la 1a persona del present indicatiu en –i.
  • Caiguda de la o tancada en u (mosca – musca).
  • Caiguda de la a final dels esdrúixols (família – família).
  • Negació amb pas sense no (vindré pas hui).
  • Arcaismes i occitanismes: peirer (obrer), veire (got).
  • Galaicismes: buata (caixa), muleta (truita).
• Varietat central: Juntament amb el valencià, el parlar de més pes demogràfic (Girona, Barcelona i nord de Tarragona).
  • Neutralització de vocals àtones i de 1a persona del present indicatiu en o (u) (parlo-parlu).
  • Desinències de present de subjuntiu en –i (digui, escolti).
  • Gran nombre de castellanismes.
  • Iodització: abella – abeia.

Varietat Balear i Alguerès

• Varietat balear: Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera.
  • Article salat derivat de ipse, ipsa, ipsum: es, sa, ses, to.
  • Caiguda de la a en esdrúixoles (família-famili).
  • Iodització: abella-abeia.
  • Desinència en –an –am (cantam, cantan).
  • Lèxic específic: al·lot (xic), moix (gat), ca (gos).
• Alguerès: A la ciutat de l'Alguer i a Sardenya.
  • 1a persona de indicatiu desinència en -0 (jo cant, jo pens).
  • Formes d'imperfet indicatiu en –eva –iva (creixeva, colliva).
  • Sardismes i italianismes.

Dins del bloc occidental, Valencià: Possessius femenins amb u (meua). Tendència a fer diminutius. Tres graus de localització: este, eixe, aquell. De neutres: açò, això, allò i dos adverbis de lloc: ací i allí.

Varietats o Variants Lingüístiques

Són les variants que possibiliten la comunicació segons els entorns socials d'una llengua. Eugeni Coseriu classifica la variació lingüística en: variació diacrònica i variació sincrònica.

• Variacions diacròniques o històriques: Afecten a la història de la llengua.
  • El català del segle XV.
  • Les varietats lingüístiques de les diferents generacions.
  • Els arcaismes.
  • Els neologismes.
• Variacions sincròniques:
  • Les varietats diatòpiques o dialectes geogràfics.
  • Les varietats diastràtiques o sociolectes. La diversificació dels sociolectes va determinada per factors extralingüístics (hàbit, edat, sexe, professió, nivell sociocultural...).
• Varietats diafàsiques o funcionals: Determinades per les funcions del discurs lingüístic en cada tipus de situació d'ús. Per estudiar les varietats diafàsiques d'una llengua haurem d'estudiar el registre lingüístic.

Hi ha tota una sèrie de variables situacionals: expressió oral/escrita, caràcter improvisat del discurs/preparació prèvia. La competència lingüística d'una llengua és saber emprar en les oracions adients els diversos registres existents. Els registres que tradicionalment s'han considerat són: estàndard, col·loquial, vulgar, cientificotècnic, literari, jurídic, administratiu i periodístic.

Llengua, Parlar i Dialecte

• Llengua: Sistema de signes conegut i utilitzat per una societat per tal de comunicar-se. És un concepte abstracte, teòric.
• Parlar és usar una llengua, concretar-ne alguna de les possibilitats que ens ofereix. Tothom quan parla ho fa en alguna de les seues manifestacions (dialectes).
• La llengua és el conjunt dels seus dialectes.
• La llengua estàndard: És una varietat que no té origen, que s'ha creat amb un nivell elevat de codificació per a servir de norma i de model de referència a tots els usuaris d'aquesta llengua i per als àmbits públics que demanen una comunicació formal. És una variant que supera les divergències diatòpiques, diacròniques i diastràtiques.

Dialecte i Diglòssia

• Dialecte: És cadascuna de les diferents modalitats que té una llengua en les diverses zones del seu domini delimitades per diferents isoglosses.
• Les isoglosses són línies ideals que marquen els límits a determinada característica dialectal.
• Els dominis dialectals no solen ser tancats.
• Els dialectes poden ser:
  • Constitutius: on es va formar la llengua.
  • Consecutius: on es va trasplantar la llengua.
• Diglòssia: Fal·làcia. És la desigualtat en què es genera una jerarquització de funcions per a cada llengua.

Decadència del Català: Característiques Generals i Circumstàncies

• Característiques Generals:
  • Disminució de l'ús del català com a llengua literària.
  • Afebliment de la consciència d'unitat lingüística.
  • Pèrdua progressiva de personalitat política.
  • Castellanització de l'aristocràcia.
• Circumstàncies:
  • Unió de la corona catalanoaragonesa amb la castellana, el català deixa de ser llengua de la cort.
  • Desplaçament del comerç del Mediterrani a l'Atlàntic com a conseqüència del descobriment d'Amèrica.
  • Guerra de les Germanies.
  • Expulsió dels moriscos.
  • Guerra dels Segadors.
  • Guerra de Successió: decrets de Nova Planta.