Anatomia i Funcions de la Pell: Epidermis, Dermis i Hipodermis

Anatomia i Funcions de la Pell

Pell: Envolcall que limita el cos humà del medi ambient, és un conjunt de teixits molt organitzats, i que exerceix diverses funcions.

Epidermis

Capa més superficial de la pell, responsable de tota la seva capacitat protectora. Està constituïda per teixit epitelial. Cèl·lules: queratinòcits (cèl·lules estructurals de l'epidermis que es divideixen per mitosi. A mesura que pugen es transformen, s'aplanen i omplen el seu interior de queratina. Aquest procés de transformació cel·lular es denomina queratinització). Melanòcits (cèl·lules grans, que presenten prolongacions citoplasmàtiques que s'estenen entre les cèl·lules, són les cèl·lules encarregades de la fabricació de melanina). Estrats: Basal, Espinós, Granulós, Lúci, Corneu.

Dermis

Capa de teixit conjuntiu en la qual es realitzen les funcions que mantenen la pell com un òrgan molt dinàmic. La dermis presenta: vasos sanguinis, terminacions nervioses, glàndules, estructures on neixen tots els annexos de la pell. Cèl·lules: fibroblasts (cèl·lules estructurals, es troben disperses per tota la dermis sense unir-se unes amb les altres. Presenten prolongacions citoplasmàtiques i la seva funció principal és la síntesi de fibra). Col·lagen: Representen el 70% de les fibres de la dermis. Elàstica: constitueixen el 4% de la fibra. La seva disposició principal és perpendicular a la superior. Reticulars: solament representen el 0,4% de les fibres de la dermis. ) Histiòcits (cèl·lules allargades de forma més o menys estrellada la funció principal de les quals és defensar). Mastòcits (cèl·lules que com els histiòcits participen en les tasques de defensa de l'organisme). Substància fonamental (o matriu intercel·lular és una substància semisòlida, amb aspecte de gel espès, que conté en el seu interior la resta d'elements de la dermis. D'aquesta forma, la substància fonamental és el vehicle pel qual els nutrients i l'oxigen arriben a les cèl·lules).

Hipodermis

Capa de teixit adipós, situada sota la dermis, de manera que separa la pell dels músculs que estan per sota. El seu gruix varia en funció de la zona de la pell. El teixit adipós es troba dividit en lòbuls per la presència de tàbics formats per fibres de col·lagen i elàstiques. Les cèl·lules d’aquesta capa s’anomenen adipòcits, cèl·lules que contenen un gran vacúol on emmagatzemen greix al seu interior. La funció principal d’aquesta capa és la de reserva energètica malgrat que també té funció protectora i aïllant. Per aquesta capa passen les artèries i les venes de les quals es ramifiquen els capil·lars sanguinis que irriguen la pell.

Irrigació

Els vasos sanguinis aporten els nutrients i l’oxigen que permeten un bon funcionament de les cèl·lules presents a la pell, a part d’intervenir en el manteniment de la temperatura corporal. Els vasos sanguinis de la dermis són capil·lars fins que provenen de la prolongació dels vasos sanguinis de l’hipodermis (plexe subcutani), distingint-se una xarxa de capil·lars arterials i venosos que es comuniquen formant els plexes. A la dermis hi ha dos plexes: El plexe reticular o cutani: situat a la dermis reticular. El plexe subpapil·lar: situat sota les papil·les de la dermis, que s’encarrega de nodrir l’epidermis. A la dermis també hi ha vasos limfàtics (recolleixen algunes substàncies de rebuig cel·lular i l’excés de líquid intersticial).

Innervació

A) Nervis motors que pertanyen al SNA que innerven vasos sanguinis, glàndules i músculs piloerectors. B) Nervis sensitius, són terminacions nervioses lliures o encapsulades que actuen com a receptors sensorials: Terminacions nervioses lliures. Capten sensacions de dolor. Corpuscles tàctils (terminacions nervioses protegides per embolcall - sentit del tacte): Vater-Pacini: pressió. Meissner: contacte. Ruffini: calor. Krause: fred.