Antibiòtics i antivirals: mecanismes d'acció i usos clínics
Antibiòtics
Alteracions de la membrana cel·lular
Els polipèptids són una classe d'antibiòtics prou tòxics, s'usen majoritàriament de forma tòpica (a la pell). Exemples: bacitracina i polimixina.
Inhibidors de la síntesi de proteïnes
Tetraciclines
Són antibiòtics de ampli espectre, actuen sobre bacteris G+ i G-. Són bacteriostàtics a les dosis habituals i bactericides en dosis més elevades (tòxiques). Actuen inhibint la síntesi de proteïnes, en concret actuant sobre els ribosomes. Exemple: minociclina.
Contraindicacions: no s'usen durant el desenvolupament dental (2a meitat de l'embaràs, infants menors de 8 anys), per la decoloració permanent de les dents. No s'ingereixen juntament amb llet, ja que es inactiven. No s'utilitzen juntament amb retinoides orals (risc de tumors intracranials benignes). També presenten risc de nefrotoxicitat i hepatotoxicitat.
Aminoglucòsids
Tenen un espectre reduït, actuen sobre un grup concret de bacteris. Exemples: estreptomicina i neomicina. Com que el sistema digestiu els inactiva, no es poden administrar per via oral; s'administren per via parenteral o tòpica. Presenten efectes adversos com la sordesa i el vertigen.
Macròlids
Són antibiòtics naturals i semisintètics d'espectre mitjà. Exemple: eritromicina, que substitueix la penicil·lina quan hi ha al·lèrgia a aquesta. Altres exemples: claritromicina i azitromicina.
Antivirals
Els virus es multipliquen a l'interior de les cèl·lules d'altres organismes.
Fàrmacs contra els virus de l'herpes
Són virus de ADN, com el Varicel·la-zòster. L'aciclovir inhibeix la síntesi del ADN; s'administra per via oral, venosa o tòpica i té pocs efectes adversos. Altre derivat: penciclovir.
Fàrmacs contra els virus ARN
Exemples: virus de la influenza (grip) i virus sincicial respiratori. Per a la grip s'utilitzen l'amantadina i la rimantadina, que actuen desmantellant la coberta vírica; es poden prendre per via oral o en aerosol.
Fàrmacs antiretrovirals
Els retrovirus tenen ARN i un enzim transcriptasa inversa que permet fer una còpia en ADN. Exemple: VIH-1 i VIH-2. Els inhibidors de la transcriptasa inversa, com la zidovudina, es poden administrar per via oral o venosa. Presenten efectes a nivell digestiu, sistema nerviós central (SNC) i hematològic.
Antifúngics
Tracten les infeccions per fongs, que normalment afecten la pell i les mucoses. Només cal immunosupressió sistèmica en casos greus; l'administració pot ser tòpica i local, o també sistèmica. Els fongs desenvolupen espores, formes de resistència i de dispersió que dificulten l'eliminació completa de la infecció. Exemple: nistatina, que actua formant porus a la membrana.
Dos tipus d'antifúngics
- Antibiòtics antimicòtics: productes naturals, com l'anfotericina B (forma porus a la membrana).
- Antimicòtics sintètics: els azols.