L'Antic Règim: Agricultura Senyorial, Monarquia Absoluta i Societat Desigual
L'Agricultura Senyorial: Base Econòmica de l'Antic Règim
L'agricultura senyorial era l'activitat econòmica més important, de subsistència i basada en un sistema de rotació triennal amb guaret. Els rendiments i els intercanvis eren escassos. Les collites marcaven l'economia, que periòdicament es veia afectada per la crisi de subsistència: període d'escassetat d'aliments, pujada de preus, generant fam, misèria i revoltes. El clero i la noblesa eren els propietaris de les terres i la gran majoria de la població eren pagesos sotmesos a règim senyorial a canvi del pagament d'un sou.
La Monarquia Absoluta: Poder Diví i Subdits Sense Drets
El rei tenia el poder absolut de caràcter diví, concentrava tots els poders sense donar explicacions a ningú. Els governants eren subdits que no gaudien de cap tipus de dret. El rei estava assessorat per institucions anomenades consells d'estat o estats generals a França i Corts a Espanya. El parlament era una institució que va aparèixer a l'edat mitjana composta pel rei representant els tres estaments, algunes funcions era l'aprovació.
Societat Desigual: Privilegiats i No Privilegiats
La característica principal de l'Antic Règim era la desigualtat civil en dos grups ben diferenciats: els privilegiats (noblesa i clero) i els no privilegiats (Tercer Estat). Era una societat tancada on cada home o dona pertanyia a un grup, segons el seu naixement, i era quasi impossible l'ascens social.
Privilegiats: Propietaris de la Terra i Exempció d'Impostos
Els privilegiats posseïen la major part de les terres, monopolitzaven tots els càrrecs i no pagaven impostos. La noblesa vivia de les rendes de les terres, acumulava grans riqueses i gaudia de concessions honorífiques, econòmiques i feudals. El clero també vivia de les rendes de les explotacions de les terres i també del delme.
No Privilegiats: El Tercer Estat i la Lluita per la Igualtat
El Tercer Estat, o estat popular, era la immensa majoria de la població i agrupava diferents tipus segons la seva condició econòmica o social, units per l'oposició als privilegiats i a mantenir el règim senyorial. La seva reivindicació era la igualtat civil. La burgesia, grans artesans i banquers actius econòmicament, van augmentar la seva riquesa gràcies al creixement de l'economia al S.XVIII, no teni