De l'Antic Règim a la Caiguda de Napoleó: Història de França
L'Antic Règim i la Monarquia Absolutista
La Monarquia Absolutista
La monarquia absolutista es caracteritzava per un rei que exercia el poder total sobre França. Aquest sistema permetia al monarca mantenir un exèrcit gràcies a les persones feudals. Els nobles cobraven directament del rei, mentre que els pagesos no podien rebel·lar-se, ja que la desobediència era castigada amb la mort.
L'Antic Règim (Fins al 1789)
L'Antic Règim, que va culminar el 1789, es basava en una profunda desigualtat social. A França, els pagesos treballaven les terres dels senyors feudals. Per pagar al feudal, havien de l'hi lliurar fins al 50% de la collita.
El senyor feudal no només posava les normes, sinó que també podia arribar a cobrar multes al pagès. Aquesta situació de gran desigualtat va provocar revoltes al segle XVII. La suma de les tensions socials i econòmiques va ser el caldo de cultiu per a la posterior Revolució Francesa.
La Revolució Francesa: La Revolució Burgesa (1789)
Causes i Inici
La revolució burgesa més important va tenir lloc a França el 1789. La situació econòmica va empitjorar dràsticament a causa de les males collites, mentre que els pagesos continuaven mantenint la noblesa.
El 1789, el ministre de finances va proposar que l'Església i els nobles també paguessin impostos. El rei va convocar una reunió del Parlament (els Estats Generals), on van assistir representants de la burgesia, l'Església i la noblesa.
Els burgesos van exigir que el vot fos individual (per persona) i no per estament. Com que la seva proposta va ser rebutjada, van marxar i es van tancar en un edifici (el Jurament del Joc de Pilota).
Aleshores, es va difondre el rumor que el rei havia perdut el control. El 14 de juliol la gent del poble es va revoltar (Presa de la Bastilla). El rei es va veure obligat a acceptar les condicions dels burgesos, que incloïen:
- Democràcia
- Constitució
- Declaració dels Drets Humans
- Final del feudalisme
La suma d'aquestes revolucions i canvis polítics constitueix l'inici de la Revolució Francesa.
Etapes de la Revolució Francesa
Fase Moderada (Monarquia Constitucional)
En aquesta etapa, només votaven els homes rics (sufragi censatari). El rei es mantenia com una figura simbòlica, però la Constitució estava per sobre de tothom. Algunes persones van fugir a altres països per demanar ajuda als monarques estrangers per aturar la Revolució.
Fase Radical (La República)
Els exèrcits d'altres països es van acostar a França, però els revolucionaris van guanyar. Es van produir canvis profunds: van començar a votar tots els homes (sufragi universal masculí) i es va castigar el rei.
Retorn a la Moderació (El Directori)
Els rics van tornar a prendre el control. No hi havia rei. Finalment, els líders van arribar a la conclusió que necessitaven una figura forta que manés i van demanar ajuda a Napoleó Bonaparte.
L'Imperi Napoleònic
Expansió i Ascens de Napoleó
Napoleó va acceptar ser el líder, però es va inventar un consell format per dues persones que, teòricament, havien de manar, alternant-se cada dos anys. Aviat, però, Napoleó va manifestar el seu desig de ser emperador.
Va amenaçar el Papa dient-li que, o el feia emperador, o atacaria Roma. El Papa va acceptar i va viatjar a París. Tanmateix, en un acte simbòlic de poder absolut, Napoleó es va coronar a si mateix.
Caiguda de l'Imperi Napoleònic
La caiguda de l'imperi es va precipitar per diversos conflictes:
- La Guerra del Francès (Guerra de la Independència Espanyola) va provocar un gran desgast de l'exèrcit napoleònic.
- La campanya de Rússia: Napoleó va atacar Rússia i va arribar a Moscou. El tsar va ordenar cremar Moscou. L'exèrcit de Napoleó va ser derrotat per les forces russes i el dur hivern.
Quan van agafar Napoleó, el van portar a l'illa d'Elba, però va escapar i va ser lliure durant Cent Dies. Després el van tornar a capturar i el van dur a una illa al mig de l'oceà, anomenada Santa Helena, on va morir.