L'Antic Règim, Il·lustració i Revolució Americana (S. XVIII)
L'Antic Règim al Segle XVIII
A l'inici del segle XVIII, la major part d'Europa era sota l'Antic Règim: economia agrària de tipus senyorial, l'absolutisme monàrquic i societat estamental.
Economia Agrària i Senyorial
Des del punt de vista econòmic, l'agricultura era l'activitat més important. Es tractava d'una agricultura de subsistència, amb un sistema de conreu basat en la rotació triennal amb guaret.
La terra era a mans de la noblesa i el clergat, que posseïen grans propietats, transmeses de generació en generació. La majoria de la població eren pagesos, sotmesos a un règim senyorial que treballaven les terres dels seus senyors a canvi del pagament d'impostos.
Política: L'Absolutisme Monàrquic
Des del punt de vista polític, el rei tenia un poder absolut. La monarquia era de caràcter diví, concentrava tots els poders en la persona del rei i no retia comptes a ningú.
L'Expansió Econòmica del Segle XVIII
El segle XVIII va ser d'una relativa pau internacional, després dels llargs conflictes del segle XVII (com la Guerra dels Trenta Anys o la signatura del Tractat d'Utrecht).
Creixement Demogràfic i Causes
La població va augmentar considerablement i, entre el 1650 i el 1800, Europa va passar de 100 a 200 milions d'habitants. Aquest creixement demogràfic fou provocat per:
- L'absència de grans epidèmies.
- La introducció de nous conreus.
- En general, pel millorament de la situació econòmica.
Impacte en la Demanda i Producció
El creixement de la població va impulsar la demanda de tota mena de productes. L'augment dels preus va enriquir els propietaris, cosa que va estimular l'augment de la producció.
Una Societat Desigual
Una de les característiques principals de la societat de l'Antic Règim era la desigualtat civil, que comportava la divisió en dos grups ben diferenciats:
- Els privilegiats (la noblesa i el clergat).
- Els no privilegiats (l'estat popular o Tercer Estat).
Els Privilegiats
La noblesa vivia de les rendes de les terres i acumulava grans riqueses.
Els No Privilegiats (Tercer Estat)
L'estat popular eren els no privilegiats. Era la immensa majoria de la població, i agrupava persones molt diferents, tant per la seva condició econòmica com social (burgesos, artesans, pagesos, etc.).
La Il·lustració
La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat a Europa del segle XVIII, que va posar en qüestió tots els principis de l'Antic Règim (amb precursors com Isaac Newton i John Locke). Defensava la fe absoluta en la raó (intel·ligència humana) com l'únic mitjà per entendre el món.
Teories Econòmiques: Mercantilisme i Fisiocràcia
Mercantilisme: Teoria econòmica que defensava l'acumulació de metalls preciosos com a font de riquesa.
Fisiocràcia: Teoria econòmica que considerava l'agricultura com la principal font de riquesa.
Transformacions Polítiques i Despotisme Il·lustrat
Al final del segle XVII, a Holanda i a Anglaterra es van produir una sèrie de transformacions polítiques que van començar a limitar el poder de la monarquia absoluta.
Al mateix temps, les idees il·lustrades van donar lloc, a molts països, a una sèrie d'experiències reformistes conegudes amb el nom de despotisme il·lustrat.
La política reformista es va caracteritzar per:
- La racionalització de l'administració de l'estat.
- La reforma de l'ensenyament.
- La modernització de l'agricultura.
- El desenvolupament de les manufactures.
- La liberalització parcial de la producció i el comerç.
La Revolució Americana
Els colons americans no estaven d'acord amb les taxes i impostos (especialment sobre el te) ni tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia sobre el seu territori.
El 4 de juliol de 1776, delegats de les tretze colònies, reunits a Filadèlfia, van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units.
Gran Bretanya no va reconèixer la independència del territori americà fins al 1783, després de la derrota de Yorktown. George Washington fou una figura clau.
El 1787, el nou estat americà va redactar la primera constitució escrita de la història. El text assegurava la separació i l'equilibri de poders i establia una forma de govern republicana.
Els Borbons a Espanya: Guerra de Successió
Carles II va morir el 1700 sense descendència. Van nomenar hereu el príncep francès Felip de Borbó, fill del seu nebot.
La proclamació de Felip V com a rei va significar la implantació a Espanya de la dinastia borbònica i la introducció del model absolutista francès.
Una part de les potències europees s'oposava al nou monarca espanyol, ja que significava un enfortiment dels Borbons a Europa. Ben aviat, Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l'Imperi Austríac van declarar la guerra a França i a Espanya (iniciant la Guerra de Successió Espanyola).