L'Antic Règim, la Il·lustració i les Revolucions Modernes
Característiques de l'Antic Règim
L'agricultura era l'activitat més important, basada en una agricultura de subsistència i un sistema de conreu fonamentat en la rotació triennal amb guaret. Això provocava sovint crisis de subsistència: períodes d'escassetat d'aliments i de puges de preus. La terra era a mans de la noblesa i el clero, que posseïen grans propietats transmeses de generació en generació.
L'agricultura de subsistència
Els rendiments eren molt baixos i s'orientaven a l'autoconsum. No hi havia especialització i els intercanvis eren escassos, realitzant-se principalment en mercats locals o regionals.
La monarquia absoluta
El rei tenia el poder absolut i estava auxiliat per unes institucions que l'assessoraven, els Consells d'Estat. La monarquia era de caràcter diví.
El comerç colonial
- Gran Bretanya: Nova York (cotó, tabac i pells).
- França: Virregnat de Nova Espanya (plata, or, sucre, cafè i cotó).
- Espanya: Virregnat del Riu de la Plata (plata, or).
- Holanda: Batàvia (te, espècies).
La societat estamental
Es definia per la desigualtat civil i estava dividida en dos grups ben diferenciats:
- Privilegiats: La noblesa i el clero. La noblesa vivia de les rendes de les terres i acumulava grans riqueses. El clero vivia de les rendes derivades de l'explotació del seu patrimoni territorial i també del delme.
- No privilegiats: L'estat popular constituïa el sector dels no privilegiats. La burguesia incloïa els grans artesans, els comerciants i els banquers; malgrat el seu enriquiment, no tenia influència política. Els pagesos eren el grup més nombrós de la població.
Punts principals del pensament il·lustrat
La Il·lustració és un moviment de caràcter intel·lectual desenvolupat a l'Europa del segle XVIII. Els seus pilars varen ser:
- Precedents: Els pensadors anglesos John Locke i Isaac Newton.
- La Raó: Defensava la fe absoluta en la raó (intel·ligència humana) com l'únic mitjà per entendre el món.
- Tolerància: Es va defensar com la base de les relacions humanes, criticant la intolerància religiosa.
- Codis morals: Es va proposar la necessitat d'establir codis dictats per la raó.
Els tres grans filòsofs il·lustrats
- Montesquieu: Va defensar la divisió de poders i va posar un èmfasi especial en la independència del poder judicial.
- Rousseau: Va definir el contracte social i va plantejar el principi de sobirania nacional, expressat mitjançant el vot.
- Voltaire: Va defensar la necessitat d'un parlament i d'un sistema fiscal.
La Revolució Nord-americana
Causes de la revolució
Els habitants d'aquestes colònies, coneixedors del procés polític de la Gran Bretanya i animats per les idees d'igualtat, llibertat i tolerància, es varen enfrontar a la metròpoli en defensa dels seus interessos i dels seus drets.
La Constitució dels Estats Units
La Gran Bretanya no va reconèixer la independència del territori americà fins després de la derrota de Yorktown. George Washington, el general que liderava l'exèrcit insurgent, va ser proclamat primer president dels Estats Units d'Amèrica. El nou estat americà va redactar la primera constitució escrita de la història. Aquesta assegurava la separació i l'equilibri de poders, establia una forma de govern republicana i una estructura federal. La constitució es completava amb una declaració de drets (llibertat de religió, de premsa, d'expressió i de reunió) i el dret a ser jutjat per un jurat, garantint que ningú pogués ser privat de la vida, llibertat o prosperitat sense un procediment judicial.
La Guerra de Successió Espanyola
Per què es va produir?
Es va produir perquè Carles d'Àustria va oposar-se a Felip V per ser rei d'Espanya.
Suports i desenllaç
Castella va recolzar Felip V, mentre que els territoris de la Corona d'Aragó varen donar suport a Carles d'Àustria. El conflicte va acabar amb la victòria de les tropes felipistes i, amb el Tractat d'Utrecht, Felip V es va proclamar rei.
Conseqüències per a Espanya
Els territoris de la monarquia espanyola a Europa varen passar a Àustria. La Gran Bretanya va obtenir Gibraltar i Menorca (aquesta última fins al 1802).
La Il·lustració a Espanya
Alguns dels il·lustrats espanyols més destacats varen ser el Comte de Floridablanca, el Comte de Campomanes i Pablo de Olavide. Aquests pensadors, preocupats per la decadència d'Espanya després de la crisi de l'Imperi dels Àustries, es varen fixar com a objectius principals el creixement econòmic, la reforma de la societat, la millora de l'ensenyament i la modernització de la cultura espanyola.