De l'Antic Règim a l'Estat Liberal: La Guerra del Francès

La Crisi de l'Antic Règim i la Formació de l'Estat Liberal

La Guerra del Francès: 1808-1814

Context: L'Europa Napoleònica (1804)

L'any 1804, a Espanya regnava Carles IV, mentre Napoleó era proclamat emperador dels francesos. Durant el seu govern, França es va consolidar com una gran potència econòmica que aspirava a dominar tot Europa. Napoleó tenia l'objectiu de derrotar la Gran Bretanya i, com que aquesta va ser la potència que va mostrar més resistència, va intentar un bloqueig continental per aïllar els anglesos. Portugal era l'únic regne amb el qual els anglesos mantenien relació, així que Napoleó va signar amb Espanya el Tractat de Fontainebleau (1807).

Esdeveniments Clau de 1808

L'any 1808, les tropes franceses van entrar a Espanya i van ocupar les places més importants sense cap mena d'oposició. Hi va haver un gran descontentament popular, aguditzat per la crisi econòmica. El príncep Ferran, fill de Carles IV, va aglutinar l'oposició de molts sectors privilegiats contra Godoy, primer ministre del rei, i va promoure el Motí d'Aranjuez (17/18 de març de 1808), que va provocar la destitució de Godoy i l'abdicació de Carles IV.

Napoleó va aprofitar les desavinences familiars i va aconseguir que Carles IV i Ferran VII, a Baiona, abdiquessin en favor seu. Napoleó va nomenar rei Josep I (el seu germà). Josep I va crear unes corts convocades a la manera tradicional que van aprovar l'Estatut de Baiona (semblant a una constitució).

Un profund sentiment antifrancès s'escampava entre la població fins que el 2 de maig, a Madrid, hi va haver un alçament popular: la Guerra del Francès, que va ser fortament reprimit per l'exèrcit francès. Des de llavors, hi va haver dos poders a Espanya:

• La monarquia bonapartista de Josep I: amb suport de l'exèrcit francès i els afrancesats (una minoria d'espanyols).
• Les juntes provincials: creades a molts llocs d'Espanya per oposar-se a les autoritats franceses. La Junta Suprema Central va assumir la sobirania en nom de Ferran VII i va coordinar la resistència.

Les Corts de Cadis i la Constitució (1810)

Les Corts van ser convocades l'any 1809 per la Junta Central, però el 1810 aquesta va traspassar el poder a un Consell de Regència a Cadis que actuava en nom de Ferran VII: les Corts de Cadis, que es van atribuir la representació de la sobirania nacional. La guerra impedia el procés tradicional d'elecció de diputats per estaments i va afavorir la formació d'una assemblea en què la representació era individual i no estamental. Entre els diputats, que representaven una minoria il·lustrada i urbana de la població, hi havia tres tendències polítiques:

• Absolutistes: volien mantenir l'Antic Règim intacte.
• Reformistes: sota la direcció de Jovellanos, partidaris que el rei mantingués un poder important.
• Liberals: volien la sobirania nacional i la formació d'un nou règim liberal. Tenien uns objectius més clars i van aconseguir imposar els seus criteris. La seva obra legislativa va comportar la substitució de les estructures socials, econòmiques i polítiques de la monarquia absoluta i de l'Antic Règim per les d'un Estat Liberal.