L'Antic Règim i les Revolucions: De l'Absolutisme al Món Modern
L'Antic Règim: Societat, Economia i Política
L'Antic Règim era el sistema econòmic, social i polític hereu del feudalisme medieval vigent a l'Europa del segle XVIII. El sistema de govern era l'absolutisme monàrquic, la societat era estamental i fonamentada en els privilegis d'una minoria (noblesa i clergat). El segle XVIII va ser un segle de transició entre el vell món aristocràtic en declivi i el nou món burgès que emergia amb força, marcant la gestació d'un món contemporani.
Economia Agrícola i Senyorial
L'economia era bàsicament rural; més del 80% de la població es dedicava a les feines agrícoles. La propietat de la terra estava vinculada (no es podia ni comprar ni vendre) i pertanyia a l'Església i a la noblesa. Sota el règim senyorial, els pagesos pagaven impostos al propietari. L'agricultura utilitzava mètodes molt tradicionals, amb poques millores tècniques i una baixa productivitat, destinant-se principalment a l'autoconsum.
Una Societat Fonamentada en Privilegis
La societat estava dividida en tres estaments: clergat, noblesa i estat popular. La desigualtat civil era la característica principal de la societat estamental.
La Monarquia Absoluta
El rei concentrava tots els poders: dictava lleis, nomenava ministres i impartia justícia. El poder del rei només quedava limitat per la llei divina i les lleis fonamentals del regne.
Factors Impulsors del Canvi
El creixement econòmic i les aspiracions de canvi del Tercer Estat, impulsades per la burgesia, van esquerdar les bases de l'Antic Règim. Els Il·lustrats (grup de pensadors) van fer trontollar els fonaments ideològics de l'Antic Règim i van proposar nous models socials i polítics.
El Comerç Triangular
El comerç triangular consistia en la captura d'esclaus a l'Àfrica, el seu trasllat a Amèrica i la seva venda a canvi de productes com sucre, cafè i cotó. Les principals potències implicades van ser la Gran Bretanya, Holanda, França, Espanya i Portugal.
La Independència dels Estats Units
Les 13 colònies britàniques establertes a la costa est d'Amèrica del Nord van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecció colonial contra una metròpoli, constituint el primer exemple de govern fundat sobre els principis d'igualtat i llibertat. Els colons estaven descontents amb la metròpoli perquè no els permetia enviar representants al Parlament. La decisió de concedir el monopoli de la venda de te a una companyia anglesa va provocar la Revolta del Te de Boston (1773), iniciant el conflicte armat. Els delegats de les 13 colònies van redactar la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica el 4 de juliol de 1776. Gran Bretanya en va reconèixer la independència el 1783. El 1787 es va redactar la primera constitució escrita de la història, amb George Washington com a figura clau.
Les Idees de la Il·lustració
- Àmbit social: Es van oposar a la societat estamental i van proclamar que ningú no podia heretar ni tenir prestigis o privilegis en nom dels seus avantpassats. Van defensar la mobilitat social, la igualtat d'origen i el mèrit segons la vàlua de cada persona.
- Àmbit econòmic: Es van oposar als mercantilistes i van defensar que l'agricultura i les activitats productives eren les que permetien viure als habitants (fisiocràcia). Van lluitar contra qualsevol reglamentació estatal i van defensar la lliure iniciativa, la propietat privada i la llibertat econòmica (liberalisme econòmic).
- Àmbit polític: Van criticar l'absolutisme. Montesquieu va proposar la divisió de poders (legislatiu, executiu i judicial). Rousseau va plantejar la necessitat d'un contracte social entre governants i governats (Constitució) i la sobirania nacional, on el poder emana del lliure vot dels ciutadans. Voltaire va defensar la necessitat d'un parlament que limités el poder del rei i d'un sistema fiscal que no recaigués només en el poble.
La Revolució Francesa (1789-1799)
- Monarquia constitucional (1789-1792): Impulsada per la burgesia moderada, aspirava a abolir l'Antic Règim, elegir un parlament per sufragi censatari i establir una constitució (liberalisme moderat).
- República social (1792-1794): La burgesia radical, empesa per les classes populars, va proclamar la república i va emprendre una transformació democràtica (sufragi universal masculí) i igualitària (lleis socials).
- República conservadora (1794-1799): La burgesia moderada va tornar al poder i va implantar de nou el liberalisme moderat.
L'Herència de la Revolució Francesa
L'herència de la revolució inclou les bases de la democràcia: ciutadans amb drets reconeguts per l'Estat (Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà de 1789), sobirania nacional, constitució, igualtat davant la llei i una justícia independent. En la vida política i la premsa, va néixer la classificació de partits de dretes o esquerres a l'Assemblea Nacional i l'interès per contrastar opinions. Pel que fa a la liberalització de l'economia, es van suprimir els gremis, es va decretar la llibertat d'empresa, es van eliminar les duanes interiors i es van unificar els sistemes de pesos i mesures. Finalment, es va defensar l'ensenyament públic laic, igual i obligatori.
El Congrés de Viena i la Restauració
El Congrés de Viena va ser una trobada internacional a la capital austríaca per restablir les fronteres d'Europa després de la derrota de Napoleó i reorganitzar les ideologies de l'Antic Règim. Es va crear la Santa Aliança (1815), un tractat d'ajuda mútua entre monarques absoluts.
La Revolució Industrial i el Capitalisme
La Revolució Industrial va generar la transformació més important des de la revolució neolítica. Els factors impulsors van ser el sistema polític parlamentari, el creixement de la població, l'abundància de recursos (carbó), el transport i l'imperi colonial (cotó).
Revolucions Paral·leles
- Revolució agrícola: Augment de la producció d'aliments.
- Revolució demogràfica: Increment de la població.
- Revolució tecnològica: Noves màquines i fonts d'energia.
- Revolució del transport i comerç: Venda a mercats llunyans.
- Revolució de les finances: Nous sistemes de finançament.
Innovacions Agrícoles
El Sistema Norfolk va substituir la rotació triennal per la sembra de cereals combinada amb plantes farratgeres que enriqueixen el sòl amb nitrogen, millorant la fertilitat i la dieta. Els camps tancats (enclosures) van permetre majors beneficis i la llibertat de triar els conreus més adequats.
Característiques del Capitalisme
És un sistema econòmic on els instruments de producció són de propietat privada. Es basa en la lliure iniciativa per al màxim benefici, la llei de l'oferta i la demanda, la competència i les crisis de sobreproducció. La mecanització va suposar l'ús de màquines que substituïen el treball humà.
Moviments i Conceptes Polítics
- Liberalisme: Doctrina política, social i econòmica.
- Marxisme: Resultat de les idees de Karl Marx, que denunciava l'explotació obrera i volia destruir el capitalisme.
- Ludisme: Moviment obrer sorgit a la Gran Bretanya al segle XIX que destruïa les màquines de la indústria.
- Primavera dels Pobles (1848): Onada revolucionària que va acabar amb l'Europa de la Restauració (predomini de l'absolutisme des del Congrés de Viena).
- Constitució: Llei fonamental d'un Estat que garanteix els drets i deures dels ciutadans i regula el poder.