L'Antic Règim i les Revolucions Burgeses: Estructura Social i Política

L'Antic Règim: Definició i Característiques

És el règim polític que hi havia a França abans de la Revolució Francesa, que actualment té el significat de monarquia absoluta.

Característiques de l'Antic Règim

• Règims polítics a Europa abans de les Revolucions Burgeses.
• Tipus d'organització social: societat estamental.
• Tipus d'organització econòmica: economia reglamentada.
• Tipus de demografia: natalitat alta, mortalitat alta, creixement vegetatiu lent.

La Societat Estamental

És una societat dividida en estaments.

Diferència amb la Societat Classista

La societat classista és la que està dividida en classes socials. Les classes socials són grups de persones classificades segons la riquesa que tenien en cada moment.

Burgesia i Classe Obrera: Estructura Social

Estructura de la Burgesia

• Alta burgesia: Terratinents.
• Burgesia mitjana: Propietaris mitjans.
• Petita burgesia: Petits propietaris.

Estructura de la Classe Obrera

• White collars (treballadors de coll blanc).
• Blue collars (treballadors de coll blau).

Estaments Privilegiats i No Privilegiats

Origen i Composició de la Societat Estamental

• Estaments bàsics: Clergat, Noblesa i Poble (Tercer Estat).
• Estaments privilegiats: Clergat i Noblesa.
• Beneficis dels privilegiats: Exempció d'impostos, drets especials i lleis particulars.

La Noblesa: Origen, Activitats i Riquesa

La majoria per herència. En un primer moment, els títols nobiliaris els concedeix el rei a canvi de serveis prestats a la Corona.

Origen de la Noblesa

• Herència: La majoria dels títols.
• Concessió reial: A canvi de serveis prestats a la Corona.
• Tipus d'origen:
  • Serveis militars (noblesa d'espasa).
  • Serveis polítics (noblesa de toga).
  • Necessitats econòmiques de la Corona (venda de títols, petita noblesa).

Activitats de la Noblesa

• No podien fer treballs manuals.
• Exèrcit.
• Càrrecs polítics.
• Carrera eclesiàstica.
• Viure de les seves terres.

Bases de Riquesa de la Noblesa

• Terres rebudes per herència o per concessió reial.
• Varietat: Nobles sense terres, nobles amb moltes terres i nobles amb poques terres.

La Reserva Senyorial i els Drets Reials

Era la terra pròpia del noble.

Tipus de Propietats i Drets

• Propietat eminent: Drets reials.
• Propietats útils: Drets reials com part de la collita, diners, animals de granja.
• Drets personals: Treballar de franc les terres de la reserva senyorial.

L'Herència de les Terres

Deixaven les terres al fill hereu.

El Clergat: Alt i Baix

Estructura del Clergat

• Alt clergat: Normalment d'origen nobiliari, compost per fills menors de les famílies nobles.
• Baix clergat: D'origen popular, format per persones procedents del Tercer Estat.

Característiques del Clergat

• No era hereditari.
• Els membres s'havien d'escollir.

Activitats i Riquesa del Clergat

Activitats del Clergat

• Serveis eclesiàstics.
• Ensenyament.
• Hospitals.

Bases de Riquesa del Clergat

• L'Església.
• Terres, edificis i objectes d'art.

El Règim de Mans Mortes

Les propietats eclesiàstiques no es podien vendre ni hipotecar per garantir que sempre estarien en mans eclesiàstiques (règim de mans mortes).

Exempció Fiscal del Clergat

No pagaven impostos directes i rebien ingressos.

El Tercer Estat: Composició i Representació

Representació del Tercer Estat

• Pla de França: Representació a França.
• Braç Reial: Representació a Catalunya.

El Tercer Estat no gaudia de privilegis.

El Camp: Pagesos i Propietats

Tipus de Pagesos

• Pagesos propietaris totals: Molt pocs.
• Propietaris útils sotmesos a règim senyorial:
  • Pagesos mitjans.
  • Pagesos petits.

La Ciutat: Banquers, Comerciants i Industrials

Components de la Societat Urbana

• Banquers.
• Grans comerciants.
• Persones amb grau escolar.
• Alguns industrials (fora d'Anglaterra, la Revolució Industrial encara no havia començat).

Els Artesans i els Gremis

Estructura dels Gremis

• Mestre: Ensenyava.
• Oficial: Supervisava.
• Aprenent: Alumnes que aprenien del Mestre.

Definició de Gremi

El gremi és una associació professional d'artesans que controlava la producció de manufactures.

La Monarquia Feudal

Estructura de la Monarquia Feudal

Representada per un esquema amb particions que inclouen:

• R: Rei.
• C: Comte.
• B: Bisbe.
• M: Monarca.

Aquesta estructura reflecteix la descentralització del poder.

La Monarquia Autoritària i Absoluta

Estructura de la Monarquia Absoluta

Representada per un esquema en forma de creu amb:

• El Rei al capdamunt.
• La Noblesa (N) a l'esquerra.
• La Burgesia (B) a la dreta.

Característiques de l'Absolutisme

• Típica de l'Edat Moderna.
• El poder del rei no estava limitat per lleis.
• Els únics límits al poder reial eren la religió i la tradició.

Assemblees Estamentals i Límits al Poder Reial

Definició i Funció

Eren assemblees formades per gent elegida pels estaments, amb decisions vinculants per al rei.

Exemples d'Assemblees

• Corts: A Castella, Aragó, Catalunya i València.
• Estats Generals: A França.
• Parlament: A Anglaterra.

La Relació amb els Reis Absoluts

Als reis absoluts no els agradaven les assemblees multitudinàries, ja que limitaven el seu poder.

Administració de la Monarquia Absoluta

L'administració reial es basava en la figura de secretaris i ministres.

La Monarquia Parlamentària Britànica

Evolució Política a Anglaterra

Anglaterra va passar a ser una monarquia parlamentària a través d'un procés de revolucions polítiques burgeses:

• 1640: Establiment de la República a Anglaterra.
• 1688: Revolució Gloriosa (canvi de la branca dinàstica).

Relació entre Parlament i Rei

En la monarquia parlamentària britànica, el Parlament té un paper central en la limitació del poder del Rei.

Tipus de Sufragi

• Sufragi censatari: Sistema electoral que condiciona el dret a vot (actiu o passiu) al fet que el ciutadà compleixi determinats requisits que afecten la seva condició social (riquesa, propietat, etc.).
• Sufragi universal: Consisteix a dotar del dret a vot a tota la població adulta d'un estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social.

Altres Models Polítics: Els Països Baixos

Els Països Baixos van ser un altre exemple de model polític diferent a la monarquia absoluta, sovint amb un sistema republicà o amb una forta influència burgesa.