L'Antic Règim: Societat, Economia i Política (s. XVI-XVIII)

L'Antic Règim

Conjunt de relacions socials, econòmiques i polítiques que caracteritzaven les societats d’Europa occidental entre els segles XVI i XVIII.

Societat Estamental

Societat caracteritzada per l'immobilisme vertical, dividida en estaments:

Estaments Privilegiats

• Noblesa: Dividida en Alta (amb molts recursos) i Baixa (amb menys recursos).
• Clergat: Dividit en Alt (sovint fills petits de la noblesa) i Baix (capellans de poble).

Tercer Estat (No Privilegiats)

• Pagesos: El grup més nombrós.
• Burgesos: Amb certs recursos econòmics.
• Classes Populars: Criats, aprenents, etc.

Economia de l'Antic Règim

• Predomini de l'agricultura i la ramaderia.
• Creixement del comerç i la indústria.
• Les terres dels privilegiats no es podien vendre (vinculades).
• Els camperols pagaven impostos als privilegiats i al rei.

Comerç

• Comerç Exterior: Creixement important gràcies als intercanvis transoceànics.
• Comerç Interior: Poc desenvolupat, limitat pels gremis i les duanes interiors.

Indústria

Diverses formes d'organització de la producció:

• Petits tallers artesanals: Controlats pels gremis.
• Putting-out System: Un comerciant proporcionava matèries primeres i eines als artesans a casa seva, després recollia el producte acabat i el venia.
• Domestic System: L'artesà treballava pel seu compte en un petit taller a casa seva.
• Manufactures Reials: Grans tallers promoguts pel rei, sovint dedicats a la producció d'armes o articles de luxe.

Política: Monarquia Absoluta i Parlamentarisme

• Monarquia Absoluta: Predominant a Europa occidental. El rei concentrava els tres poders (legislatiu, executiu i judicial). Es basava en el mercantilisme (més or i plata = estat més ric), aplicant sovint impostos a productes estrangers.
• Parlamentarisme Anglès: Va triomfar després de diversos enfrontaments. Garantia la llibertat individual davant la llei i limitava el poder del monarca.

La Il·lustració

Moviment intel·lectual sorgit a Europa al segle XVIII.

• Analitzava la societat aplicant la raó.
• Defensava els drets naturals de les persones, considerats inalienables.

El Despotisme Il·lustrat

Sistema polític que aplicava algunes idees il·lustrades.

• Els monarques il·lustrats volien millorar les condicions de vida dels seus súbdits sense canviar les estructures legals o socials de fons "Tot per al poble, però sense el pobl").
• Incloïa idees com la Fisiocràcia, que defensava que la riquesa d'una economia depenia principalment de l'agricultura.

El Liberalisme

Corrent de pensament fonamental per a les revolucions burgeses.

• Liberalisme Polític: Basat en el pensament il·lustrat i el model britànic. Defensava la separació de poders (Montesquieu) i la sobirania nacional (Rousseau), on el poder resideix en el poble, expressat a través d'una constitució.
• Liberalisme Econòmic: Teoria econòmica lligada a les revolucions burgeses. Promovia la llibertat econòmica i la supressió dels gremis, considerats un obstacle per a la llibertat dels artesans i el desenvolupament dels negocis.

El Reformisme Borbònic a Espanya

Després de la mort de Carles II sense descendència, es va produir la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) entre els partidaris de Felip d’Anjou (proposat per França) i Carles d’Habsburg (proposat per Àustria).

La guerra va finalitzar amb el Tractat d'Utrecht, on Espanya va renunciar als seus territoris a Flandes i Itàlia, i va cedir els drets i territoris de Gibraltar i Menorca a Anglaterra a canvi del reconeixement de Felip V com a rei d'Espanya.

Carles III i el Despotisme Il·lustrat a Espanya

Carles III (1759-1788) va intentar implementar reformes il·lustrades, sovint trobant oposició, com en el motí de Martí d’Esquilache.

Il·lustrats espanyols destacats van ser Campomanes, Floridablanca i Jovellanos.

Les seves propostes incloïen mesures per reformar l’agricultura, reformar el clergat i modernitzar diversos sectors de la societat.