Antoni Gaudí i la Casa Milà: L'Essència del Modernisme
Antoni Gaudí i Cornet: La Casa Milà (1907-1910)
Barcelona (Rambla de Catalunya)
Estil: Modernisme
Aproximació històrica al Modernisme català
Catalunya ha consolidat la Revolució Industrial a finals del segle XIX. La burgesia troba en el Modernisme l'estètica amb la qual identificar-se. Adopta les formes corbes de la naturalesa. Comença el 1888 amb l'Exposició Universal i acaba després de la Setmana Tràgica.
Gaudí: El màxim representant de l'arquitectura
Gaudí va ser el màxim representant del modernisme arquitectònic. El seu mecenes va ser Eusebi Güell. Darrere els seus edificis hi ha un pensament racional; els seus edificis havien de cridar l'atenció. Va ser un encàrrec de Roser Segimon i fou una vivenda burgesa. Volien mostrar el poder econòmic que tenien. Uns pisos eren ocupats i la resta de lloguer.
Anàlisi estilística i estructural de l'edifici
Gaudí era extremadament religiós. La seva idea original per a l'edifici era fer un gran pedestal per a una Mare de Déu.
Materials i distribució de la planta
Materials: pedra, ferro, maó, ceràmica i vidre. La planta ocupa dos solars i distribueix l'espai en dues parts. És una planta irregular on predomina la línia corba, sobretot a la façana, i formes geomètriques a l'interior. És una planta lliure, perquè no són parets de càrrega. L'estructura és de ferro, que crea els diferents pisos.
L'alçat i la configuració dels espais
El conjunt de l'edifici s'alça sobre 76 columnes de pedra que suporten unes bigues de ferro. Té un soterrani que originalment va ser destinat a un aparcament. Hi ha un entresol destinat a botigues. Té 5 pisos, el primer destinat a la família Milà. Les golfes eren destinades a la ventilació i tenen moltes finestres. A dalt de tot hi ha un terrat on s'estenia la roba. Les línies corbes de la façana donen un sentit horitzontal dels diferents pisos. La façana està decorada amb pedres de Montjuïc i hi ha balcons de ferro forjat.
Funció i interpretació de La Pedrera
Vivenda privada d'encàrrec de la família Milà; avui en dia és un edifici destinat a un museu. La Pedrera representa el rebuig de la línia recta i l'uniformisme arquitectònic imposat per la Revolució Industrial. Imposa i defensa les línies corbes, d'una gran força expressiva, amb formes derivades de la natura. Pot recordar el mar o una muntanya. Al terrat hi ha un jardí d'escultures totalment fantasioses. Fou la màxima i última obra de Gaudí com a encàrrec.