L'Antropologia i l'Alienació en Karl Marx

L'antropologia de Karl Marx: l'ésser humà i el treball

Antropologia (l'home) segons Marx: Marx trenca amb la tradició filosòfica que, des de Grècia, havia sobrevalorat en l'ésser humà l'activitat espiritual i intel·lectual, de manera que es privilegiava l'ànima sobre el cos i es definia l'home com un animal racional. Contra aquesta antropologia idealista, Marx defensa una concepció de l'home de caràcter materialista. L'home és un ésser natural actiu; natural perquè forma part i està vinculat a la naturalesa per poder satisfer les necessitats vitals, i actiu perquè, a diferència de l'animal, transforma i modifica la naturalesa per mitjà del treball, obtenint així tot el que necessita per sobreviure. A més, es tracta d'un ésser social, doncs és en la societat on es desenvolupa el treball. L'home produeix sempre per a altres homes i en relació amb altres productors; és a dir, sempre en relació amb els altres.

L'alienació en la societat capitalista

Quan Marx analitza l'alienació de l'home en la societat capitalista, parteix de la constatació que com més avança el capitalisme, més s'empobreixen els treballadors, fins al punt que es converteixen en una mercaderia més. És a dir, que el treball, tal com es desenvolupa en la societat capitalista, en lloc d'humanitzar, deshumanitza l'home; en lloc de permetre la seva realització com a tal, s'aconsegueix el contrari. El treballador es converteix en una cosa, s'esclavitza i s'aliena.

Dimensions de l'alienació del treballador

• L'alienació respecte al producte del seu treball: El treballador no pot disposar dels seus productes, no té control sobre ells; són altres persones les que en són les propietàries. És més, el mateix treballador és tractat com un article que es compra i es ven al mercat.
• L'alienació respecte a la pròpia activitat de treballar: L'activitat productiva no ofereix satisfaccions al treballador, no li permet desenvolupar lliurement les seves energies físiques i espirituals. En el seu treball no s'afirma, sinó que es nega; no se sent feliç, sinó desgraciat; mortifica el seu cos i arruïna el seu esperit. És un treball imposat per la força de les circumstàncies externes; és un mitjà per a un fi, no un fi en si mateix. Això s'observa en el fet que el treballador fuig, quan pot, del treball com de la pesta.
• L'alienació respecte al seu ésser genèric: El que distingeix l'ésser humà dels animals és que els humans produeixen de forma il·limitada i creativa; l'animal, en canvi, produeix de manera unilateral i limitada, només el que necessita immediatament per subsistir. No obstant això, el treball alienat redueix l'activitat productiva al nivell de la supervivència, de manera que desapareix la diferència amb l'animal. L'home, en aquesta situació, perd el que li és característic i específic, equiparant-se a l'animal.
• L'alienació entre homes: Es dóna sota el control d'un altre home, i resulta que és el que no treballa qui posseeix el treballador i el seu treball.

Altres formes d'alienació segons Marx

• Social: La societat capitalista divideix els homes en dues classes socials: la dominant i la dominada. Aquesta divisió és negativa perquè produeix un enfrontament entre elles; la situació hauria de ser al contrari, una societat on tothom és igual.
• Política: L'Estat i el seu sistema legal protegeixen el sistema econòmic vigent a la societat. Per això, l'Estat és un estat burgès, en mans de la burgesia, que està al servei dels seus interessos econòmics, doncs amb la seva política de no-intervenció en l'economia, afavoreix la classe dominant. El proletariat veu llavors l'Estat com un enemic, quan l'Estat hauria de ser i estar al servei de tots.
• Ideològica: La consciència de l'ésser humà, el que pensa, depèn de les condicions materials de vida. El proletariat es troba alienat ideològicament perquè la ideologia dominant és la de la classe dominant; així, tant la filosofia com la religió han col·laborat en aquesta alienació.
• Religiosa: El que fa és projectar l'home fora d'aquest món, prometent un món fictici on tots els seus mals desapareixeran. A més, predica la submissió i l'acceptació del sofriment en aquest món per arribar al premi en un altre món. Per això és "l'opi del poble", ja que la seva funció social és adormir els anhels revolucionaris i emancipadors de la classe treballadora.