Aparell digestiu i aparell excretor: funcions, òrgans i procés

Aparell digestiu

L'aparell digestiu és l'encarregat de descompondre els aliments en nutrients senzills que les cèl·lules poden utilitzar directament. Està format pel tub digestiu, una cadena de parets musculoses d'uns 10 metres de llargada, i per diverses glàndules annexes.

Tub digestiu

• Boca: cavitat que inicia l'aparell digestiu. Conté les dents, que trituren l'aliment, i la llengua, un òrgan muscular que barreja l'aliment amb la saliva.
• Faringe: cavitat que comunica la boca amb l'esòfag.
• Esòfag: tub d'uns 25 cm de llargada que condueix l'aliment fins a l'estómac.
• Estómac: eixamplament del tub digestiu en forma de bossa en J, amb una capacitat d'uns 2,5 litres. Buit i replegat, els seus plecs desapareixen. Té una entrada (valvula càrdia) i una sortida (píloric).
• Intestí prim: tub de 7-8 m de llargada replegat sobre si mateix, format per tres regions: el duodè (part inicial, que comunica amb l'estómac), el jejú (part mitjana) i l'il·lion (part final, que desemboca a l'intestí gros).
• Intestí gros: tub d'1,5 m que envolta l'intestí prim. El pas de l'intestí prim al gros està regulat per la vàlvula ileocecal. Es divideix en tres regions: el cec (part inicial en forma de sac, del qual part l'apèndix), el còlon (part mitjana en forma de U invertida) i el recte (part final, que comunica amb l'exterior a través de l'anus).

Glàndules digestives

Són òrgans encarregats de produir els sucs digestius que descompondran els aliments. Segons el lloc on es troben, es classifiquen en:

• Glàndules del tub digestiu: estan repartides per parets internes del tub digestiu. De manera general, els productes que segreguen van a parar directament a l'interior de les cavitats digestives. Són les glàndules gàstriques i les glàndules intestinals.
• Glàndules annexes: se situen fora del tub digestiu i aboquen els productes que segreguen a les cavitats digestives a través d'un conducte. Són les glàndules salivals, el pàncrees i el fetge.

Fetge: és la glàndula més gran. Produeix la bilis, que s'emmagatzema a la vesícula biliar. La bilis s'aboca a l'intestí prim, on fragmenta els lípids en petites gotetes. El fetge intervé en la digestió, metabolitza glúcids, ferro i vitamines, i contribueix a eliminar toxines de la sang com l'alcohol i certs medicaments.

Glàndules salivals: són tres parells de glàndules que desemboquen a la boca i produeixen saliva, que inicia la descomposició dels glúcids complexos.

Glàndules gàstriques: produeixen suc gàstric, que descompon les proteïnes.

Glàndules intestinals: són glàndules internes de l'intestí prim que produeixen sucs intestinals, que descompon els glúcids, els greixos i les proteïnes.

Pàncrees: glàndula en forma de punta de fletxa situada sota l'estómac. Produeix suc pancreàtic, que s'aboca a l'intestí prim i descompon glúcids, proteïnes i greixos. Segrega insulina, hormona que s'aboca a la sang i regula el contingut de glucosa.

Digestió

La digestió és la transformació que experimenten els aliments a l'interior del tub digestiu fins a convertir-se en nutrients senzills que les cèl·lules poden utilitzar directament. És una transformació de dos tipus: mecànica i química.

Digestió mecànica

Redueix la mida dels particles alimentàries sense modificar la seva composició química. Les accions mecàniques que duen a terme aquest procés són:

• Trituració: dels aliments, que té lloc a la boca gràcies a les dents.
• Deglució: o pas dels aliments triturats de la boca fins a l'esòfag a través de la faringe.
• Moviments peristàltics: que consisteixen en contraccions de parts del tub digestiu que empenyen l'aliment avall.
• Moviments de mescla: efectuats per contraccions de parts del tub digestiu que barregen l'aliment amb els sucs gàstrics per facilitar la digestió química.

Digestió química

Descompon els nutrients dels aliments en molècules nutritives més petites, capaces de travessar les parets de l'intestí i passar a la sang, que les transportarà a totes les cèl·lules del cos. La digestió química la realitzen molècules que hi ha als sucs digestius, els enzims:

• Amilasa (boca): la saliva inicia la digestió dels glúcids complexos i transforma el midó en glucosa.
• Àcid clorhídric i pepsina (estómac): el suc gàstric inicia la descomposició de les proteïnes, que es transformen en unes molècules més petites: els aminoàcids.
• Lipasa (intestí prim): descompon els greixos en molècules més petites d'àcids grassos i glicerol. Complementa la descomposició dels glúcids i les proteïnes.

Absorció

És el pas de les molècules nutritives a través de les parets de l'intestí fins a la sang. Es produeix a l'intestí prim i al gros.

Aparell excretor

L'eliminació de substàncies de rebuig procedents de l'activitat de les cèl·lules s'anomena excreció. Són expulsades altres substàncies residuals, dissoltes en aigua, a través de l'orina o de la suor. Aquesta funció la realitzen principalment els ronyons, els òrgans principals de l'aparell excretor.

Parts del ronyó

• Escorça renal: part exterior, té aspecte granular.
• Medul·la renal: part interior, formada per sectors en forma de piràmide.
• Artèria renal: vas sanguini que entra als ronyons.
• Vena renal: vas sanguini que surt dels ronyons.

Ronyons, urèters, bufeta urinària i uretra

Els ronyons són 2 òrgans en forma de mongeta situats a cada costat de la columna vertebral, que formen l'orina. Els urèters són 2 tubs fins que recullen l'orina fabricada en cada ronyó. La bufeta urinària acumula l'orina que hi arriba contínuament pels urèters. És extensible i pot arribar a contenir una quantitat variable d'orina (fins a 200 cm³). Quan s'omple, es contrau i sorgeix la necessitat d'orinar. La uretra condueix l'orina de la bufeta a l'exterior.

Funcionament dels ronyons

Els ronyons duen a terme la filtració de la sang i, com a conseqüència, la formació de l'orina. Un ronyó adult pot contenir més d'1 milió d'unitats bàsiques anomenades nefrons. Cada nefró està format per una càpsula buida recorreguda interiorment per un munt de capil·lars sanguinis i per un túbul o tub fi en forma d'ansa que desemboca en un tub més gruixut o conducte col·lector que recull l'orina formada al nefró.

Formació de l'orina

A l'interior de la càpsula, la sang que circula pels capil·lars es filtra. La paret prima dels capil·lars que recorren l'interior de la càpsula actua com a filtre, de manera que el líquid filtrat està format per part de l'aigua de la sang, sals minerals, glucosa i urea.